catala 01
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

catala 01

on

  • 797 views

 

Statistics

Views

Total Views
797
Views on SlideShare
797
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

catala 01 catala 01 Presentation Transcript

  • Exposició de català “literatura catalana”.
    Nom: Alex Vera
    Curso : 3A
  • 0. NAIXEMENT DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES. ELS INICIS DEL CATALÀ.
  • 0.1 El llatí vulgar
    Llatí vulgar (en llatí, sermovulgaris) és un terme genèric per referir-se als dialectes vernacles del llatí que es van parlar a les províncies occidentals de l'imperi Romà. L'evolució del llatí va portar a una creixent diferenciació dels dialectes, fins al punt que el llatí clàssic va deixar de ser una llengua viva, i va conduir cap al segle IX a l'aparició de les formes primerenques del que avui anomenem llengües romàniques. 
  • 0.1.2 el llatí clàssic.
    El llatí clàssic és una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com també a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques. Durant el Renaixement va ser la llengua emprada pels humanistes. És originari de la regió del Laci i procedia de l'indoeuropeu, per bé que va passar per diversos estadis intermedis abans d'arribar a la seua forma clàssica.
  • 0.1.3 Del llatí vulgar a les llengüesromàniques.
    Les llengües romàniques o neollatines són llengües que procedeixen del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", 'parlat pel poble', com oposat al llatí clàssic i literari). Formen part un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees.
    Aquestes llengües es parlaven o es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romànica, i que actualment cobreix majoritàriament el sud europeu de l'antic imperi romà.
  • 0.2. Quines són les llengüesromàniques?
     -galaico portuguès (gallec i portuguès de Portugal i Brasil)- asturlleonès (Astúrias i Lleó)- castellà o espanyol (Espanya, Amèrica Central i del Sud)- aragonès (Valls del Pirineu d'Aragó)- català (Catalunya, Franja d'Aragó, Andorra, Catalunya Nord, País Valencià, Balears, Alguer).- occità o provençal o llengua d'oc (sud de França, nord d'Itàlia, Vall d'Aran)- francès o llengua d'oïl (França, sud de Bèlgica, Luxemburg, oest de Suïssa, la Vall d'A Osta (Itàlia), Quebec i Haití)- Retoromànic (Suïssa i nord d'Itàlia)- Sard (Illa de Sardenya- Itàlia)-Italià ( Itàlia, sud de Suïssa, Còrsega)- Romanès (Romania, Moldàvia )
  • 0.2.2 Galaico portuguès (gallec i portuguès de Portugal i Brasil)
    Durant l'Edat Mitjana, el gallec va constituir una mateixa unitat lingüística amb la llengua portuguesa, el galaico-portuguès. Aquesta llengua procedia del llatí vulgar que es va conformar durant la convivència dels hispanorromanos i els germans durant la dominació visigoda. El galaico-portuguès va ser una llengua que va mantenir molts dels arcaismes de la seva procedènciaoriginària, al contrari que el castellà que va ser una llengua mésrupturista i innovadora. El galaico-portuguès també va mantenir iconservar un vocabulari arcaic que no es va donar en altres llengües romàniques esqueixades del llatí originari.
  • 0.2.3  Asturleonés (Astúrias i Lleó)
    El asturleonés, també anomenat 'asturià', 'lleonès' o  'mirandés', és una llengua romànica occidental.Lingüísticament s'enquadra dins del grup Ibero-Occidental, i sorgeix de la peculiar evolució que va patir el llatí en els regnes d'Astúries i Lleó. El subgrup asturleonés es subdivideix enasturleonés occidental, central i oriental. L'asturià, lleonès, imirandés a Astúries, Lleó, i Miranda del Douro respectivament,són els termes golafre utilitzats per referir-se a aquesta llengua, lallengua que engloba les parles que componen aquest domini lingüístic i que lingüísticament se li denomina també pel nomd'asturleonés.
  • 0.2.4 castellà o espanyol (Espanya, Amèrica Central i del Sud)
    El castellano o español es un idioma nacido en el antiguo Reinode Castilla, en una zona que comprende el centro y este de laactual Cantabria, al oeste de Vizcaya y de Álava, La Rioja, y elnorte de la provincia de Burgos. Es hablado actualmente, ademásde España, en numerosos países de los continentes americano,africano y asiático, por 450 millones de personas (en la llamadaHispanidad), y por más de 500 millones si incluíamos los que lahablan como segunda lengua. Pertenece al grupo de las lengua sindoeuropeas y proviene de la evolución del latín vulgar
  • 0.2.5 Aragonès (Valls del Pirineu d'Aragó)
    El aragonés o aragonés es una lengua románica hablada en varios valles del Pirineo aragonés, principalmente en las comarcas del Somontado la Jecetania ,alto Gállego, el Sobrar bey al oeste de la Baja Ribagorza.
  • 0.2.6català (Catalunya, Franja d'Aragó, Andorra, Catalunya Nord, País Valencià, Balears, Alguer).
    El catalán posee dos estándares principales: el regulado por elInstituto de Estudios Catalanes, o estándar general, que tomacomo base la ortografía establecida por Pompeu Fabra con losrasgos gramaticales y ortográficos característicos del cataláncentral, y el regulado por el Academia Valenciana de la Lengua,estándar de ámbito restringido, centrado en la estandarización del valenciano y que toma como base las Normas de Castellón, esdecir, la ortografía de Pompeu Fabra pero más adaptada a la pronunciación del catalán occidental y los rasgos que caracterizan a los dialectos valencianos
  • 0.2.7 Occità o provençal o llengua d'oc (sud de França, nord d'Itàlia, Vall d'Aran)
    L'occità o llengua d'oc (occitan, lengad'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània. El domini lingüístic actual de l'occità s'estén per quatre estats: -El terç sud de l'Estat Francès -La Vall d'Aran, a l'Estat Espanyol a Catalunya (Aranès) -Les Valls Occitanes, a Itàlia (ço és: una franja del Piemont i un tros de la Ligúria) i a un enclavament de Calàbria (la Gàrdia, en italià Guardia Piemontese) -El Principat de Mònaco (on l'occità coexisteix amb el monegasc) 
  • 0.2.8francès o llenguad'oïl (França, sud de Bèlgica, Luxemburg, oest de Suïssa, la Valld'A Osta (Itàlia), Quebec i Haití)
    El francès o francés[1] (français) és una llenguaromànica occidental també conegudacom a llenguad'oïl -encara que no l'és, nomésés una llengua que prové de la llenguad'oïl- (per la manera de dir el mot "sí", i en oposició a l'occità, que empra "òc").
  • 0.2.9- Retoromànic (Suïssa i nordd'Itàlia)
    Les llengües reto-romániquès són un un grup de llengües romàniques de l'àrea alpina que segons alguns autors representen la resta d'un àrea romanç més àmplia que arribava pel nord fins al Danubi. Comprèn diferents seccions:).
  • 0.2.10Sard (Illa de Sardenya- Itàlia)
    El sard (sardu en sard) és una llengua parlada a l'illa de Sardenya, és una llengua romànica i es considera una de les més conservadores de les llengües derivades del llatí. També és la que ha rebut més influències del català, a causa de l'ocupació catalana de l'illa durant molts segles.
  • 0.2.11 Italià ( Itàlia, sud de Suïssa, Còrsega)
    L'italià és una llengua romànica (o grup de llengües) oriental parlada a bona part d'Itàlia, a Suïssa, a part d'Eslovènia, i a Còrsega.Aquesta llengua presenta una gran diferenciació dialectal
  • 0.2.12 Romanès (Romania, Moldàvia )
    El romanès o romanés[1] és una llengua romànica parlada per uns 26 milions de persones per tot el món. La majoria, uns 20 milions es concentren a Romania i més de dos milions i mig a Moldàvia, on s'anomena oficialment moldau.
  • 1. ÈPOCA MEDIEVAL 
    L'edat mitjana o medieval és el període intermedi de la història d'Europa entre l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una l'època fosca compresa en mig de moments d'esplendor cultural.
  • FIANAL DE LA PRESENTACIÓ