Treballl infor
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Treballl infor

on

  • 525 views

 

Statistics

Views

Total Views
525
Views on SlideShare
525
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as OpenOffice

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Treballl infor Treballl infor Document Transcript

    • 1.QUE ES L'INFORMÀTICA? La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. http://ca.wikipedia.org/ La informàtica segons el diccionari de la Enciclopèdia Catalana és un Conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de dades. http://www.enciclopedia.cat/ El mot Informàtica prové del de informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusió de information i automatique.
    • 2.ÀREES DE CONEIXEMENT DE LA INFORMÀTICA. La informàtica s'utilitza en múltiples tasques, per exemple en l'elaboració de documents, en el control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigilància, en el desenvolupament de jocs, etc. Les àrees més importants que distingim en informàtica són: ●L'arquitectura d'ordinadors és el disseny conceptual i l'estructura operacional fonamental d'un sistema de computador. És a dir, és un model i una descripció funcional dels requeriments i les implementacions de disseny per diverses parts d'una computadora, amb especial interès a la forma en la qual la unitat central de procés (CPU) treballa internament i accedeix a les direccions de memòria. ●L'algorítmia és la ciència que ens permet avaluar l'efecte que tenen diferents factors externs sobre els algoritmes disponibles, de manera que sigui possible seleccionar el que més s'ajusti a les nostres circumstàncies particulars. ●Llenguatges de programació :Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador. Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament. Aquestes regles permeten especificar tant la classe de dades amb què treballarà el programa com les accions que realitzarà . ● Sistemes operatius : és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal . El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions. ●xarxa informàtica: és un grup interconnectat de computadors . Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. 3.HISTÒRIA DE L'INFORMÀTICA.
    • 1975 Al gener la revista fa el llançament de l'Altair 8800, el primer computador personal reconegut com a tal. Tenia una CPU Intel de 8 bits i 256 bytes de memòria RAM. L'usuari interactuava per mitjà d'interruptors muntats al front de l'equip, i uns díodes lluminosos servien per llegir la sortida de dades en forma binària. Costava 400 dòlars, i el monitor i el teclat calia comprar-los separadament. Es funda Microsoft en fer un interpretador BASIC per a aquesta màquina. 1979 Donen Bricklin crea el primer full de càlcul, més tard anomenat VisiCalc, el qual va donar origen a Lotus 1-2-3 (el 1982), Quattro Pro, i Excel. 1980 A l'octubre, la IBM va començar a buscar un sistema operatiu per a la seva nova computadora personal que anava a llançar al mercat, cosa de la qual es van assabentar Bill Gates i el seu amic Paul Allen, autors del llenguatge de programació Microsoft BASIC, basat en el ja existent llenguatge BASIC. Ells van comprar els drets de QDOS (Quick and Dirty Operating System), un sistema operatiu desenvolupat per Tim Paterson i basat en CP/M, un sistema escrit per Gary Kildall, i el van negociar amb IBM com Microsoft DOS. 1981 El 12 d'agost, IBM presenta el seu primer ordinador personal, l'IBM PC, reconegut popularment com a tal, amb el sistema operatiu PC-DOS i processador Intel 8088. IBM i Microsoft són coautors del sistema operatiu PC-DOS/MS-DOS, ja que IBM va ajudar Microsoft a polir els molts errors que el MS DOS tenia originalment. 1983 IBM presentà l'IBM XT amb un processador 8088 de 4,77 Mhz de velocitat i un disc dur de 10 MB. Microsoft ofereix la versió 1.0 del processador de text Microsoft Word per a DOS i ARPANET i se separà de la xarxa militar que la va originar, de manera que ja sense fins militars es pot considerar aquesta data com el naixement d'Internet. És el moment en què el primer node militar es deslliga, deixant obert el pas per a totes les empreses, universitats i altres institucions que ja per aquella època poblaven la xarxa. 1984 IBM va presentar l'IBM AT, un sistema amb processador Intel 286, bus d'expansió de 16 bits i 6 Mhz de velocitat. Tenia 512 KB de memòria RAM, un disc dur de 20 Mb i un monitor monocromàtic. En aquell moment el seu preu era de 5.795 dòlars. Apple Computers presentà el seu Macintosh 128 K amb el sistema operatiu Mac OS, el qual va introduir un Interfície gràfica d'usuari ideada per Xerox.
    • 1985 Microsoft presenta el sistema operatiu Windows, demostrant que els ordinadors compatibles amb IBM podien utilitzar també un entorn gràfic, igual que el que ja utilitzaven els ordinadors Mac d'Apple Computer. 1986 Compaq treu al mercat el primer ordinador basat en el processador Intel 80386, avançant-se a IBM. 1992 És introduïda l'arquitectura Alpha dissenyada per DEC i sota el nom AXP, com a substitució a la sèrie VAX que comunament utilitzava el sistema operatiu VMS i que després originaria l'openVMS. Compte amb una sèrie d'instruccions RISC de 64 bits especialment orientades al càlcul de punt flotant. No es va fer fet gaire popular però si fou reconeguda la seva tecnologia en l'entorn corporatiu. 1993 Un grup d'investigadors van descobrir que un tret de la mecànica quàntica, anomenat entrellaçament, podia utilitzar-se per superar les limitacions de la teoria del com ('quàntum') aplicada a la construcció de computadores quàntiques i a la teleportació (teleportation). 1995 Llançament de Windows 95. Des de llavors Microsoft ha tret al mercat diverses versions tals com Windows 98, 2000 (Server i Professional), NT Workstation, NT SMB (Small Business Server), ME, XP (Professional i Home Edition), Vista, Windows 7… 2000 És presentat el prototip de computador quàntic construït per l'equip d'investigadors d'IBM que constava de 5 àtoms, es programava mitjançant polsos de radiofreqüència i el seu estat podia ser llegit mitjançant instruments de ressonància magnètica, similars als empleats en hospitals i laboratoris de química. En aquest computador, cada un dels àtoms de fluor que el componen actua com un qubit; un qubit és similar a un bit en un computador electrònic tradicional, però amb les diferències que comporta la seva naturalesa explícitament quàntica (superposició d'estats, entrellaçament dels estats de dos qubits…).
    • 4.AVENÇOS TECNOLÒGICS. 4.Hardware i software a)Esbrineu que és el CPU. Una Unitat Central de Procés (UCP/CPU) anomenada col·loquialment com a processador és un component electrònic digital capaç d'interpretar instruccions de forma ordenada, de processar dades i generar la informació requerida. Unitat aritmetico-lògica (UAL o Arithmetic Logical Unit) Realitza una operació segons l'opcode (operation code) indicat per la Unitat de Control. Aquesta operació pot ser aritmètica (Suma, Resta, Divisió, Multiplicació), Lògica (AND, OR, XOR..), o un desplaçament dels bits de la variable (shift). Unitat de control Unitat incluida a la CPU encarregada de llegir les instruccions máquina guardades en la memoria principal i de generar les senyals de control necessaries per controlar i coordinar la resta de les unitat funcionals d'un ordinador amb el proposit de executar les instruccions llegides.
    • Registres Són petites unitats que emmagatzemen dades del processador, la capacitat dels registres serà una o una altra. Memòria cau Com que l'accés a memòria principal és molt lent en comparació amb les velocitats del processador, en processadors amb certes prestacions s'acostuma a usar una memòria a mig camí que manté una còpia de les dades de memòria, anomenada memòria cau, per suavitzar aquesta diferència de velocitats. b) és un processador miniaturitzat fins al punt de fer possible de tenir un únic circuit integrat amb totes o la major part de les seves funcionalitats. Els primers microprocessadors van aparèixer al principi de la dècada del 1970 a les calculadores electròniques, utilitzaven una aritmètica BCD amb paraules de 4 bits. Microprocessadors de 8 bits A l'Intel 4004 va seguir el 1972 l'Intel 8008, un microprocessador de 8 bits que va ser concebut per encàrrec i destinat a ser utilitzat a controladors gràfics en mode text, però a parer del client que l'havia demanat no va resultar prou ràpid i va esdevenir un microprocessador de propòsit general. Microprocessadors de 16 bits El primer microprocessador de 16 bits fou el IMP-16 de National Semiconductor, del 1973, composat per diversos circuits integrats que utilitzaven la tecnologia MOSFET. El primer microprocessador de 16 bits en un únic circuit integrat, el TMS 9900, va ser presentat per Texas Instruments el 1976. Una evolució d'aquest xip va ser el TMS 9980, dissenyat per competir amb el 8080 d'Intel, posteriorment van arribar els TMS 9995, 99105 i 99110. Microprocessadors de 32 bits Capes d'interconnexió d'un Intel 80486 DX2 . Els microprocessadors de 16 bits van romandre al mercat poc temps a partir del moment que van començar a aparèixer els dissenys de 32 bits.
    • Microprocessadors de 64 bits La utilització de microprocessadors de 64 bits va començar a principis de la dècada del 1990 en els equips de gamma alta (servidors i estacions de treball), però no va ser fins als primers anys de la dècada del 2000 que es van introduir al mercat dels ordinadors personals. Microprocessadors de diversos nuclis Una via alternativa per tal de millorar la capacitat de procés d'un ordinador és afegir processadors addicionals, com el el cas dels dissenys de multiprocessament simètric que van ser populars en els servidors i les estacions de treball des dels primers anys de la dècada del 1990. Microprocessadors RISC Entre la segona meitat de la dècada del 1980 i els primers anys de la dècada del 1990 va aparèixer una nova sèrie de microprocessadors RISC (Reduced Instruction Set Computer) d'altes prestacions, al principi van ser utilitzats principalment en màquines de propòsit especial com els sistemes encastats i en estacions de treball equipades amb variants del sistema operatiu Unix. c)Els perifèrics són tots aquells dispositius que, tot i formar part de l'ordinador, es troben fora del contenidor principal (anomenat "caixa" o "torre"). Actualment també es fa referència com a perifèrics els dispositius que, tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa són elements complementaris al funcionament bàsic de l'ordinador. És el cas d'alguns dispositius inclosos en ordinadors portàtils, com el monitor, el teclat, el ratolí, càmeres web, etc. Perifèrics d'emmagatzemament Perifèrics d'emmagatzemament o perifèrics d'entrada/sortida que permeten a un sistema informàtic emmagatzemar informació per a ser recuperada posteriorment. • Removibles (Llegeixen/escriuen medis portables) • CD (Lector de disc òptic) • CD-ROM • CD-RW
    • • CD-R • DVD (Lector de disc òptic) • DVD-ROM • DVD-RW • DVD-R • Memòria USB • Unitat de cinta • Disquet • Tarja perforada • No-removibles • Disc dur Perifèrics d'entrada • Els perifèrics d'entrada són aquells dispositius que han estat construïts per enviar informació cap a l'ordinador (obviant les senyals de control), com ara imatges, moviments, etc... • Manual • Teclat • Dispositiu assenyalador • Ratolí • Ratolí de bola (Trackball) • Palanca de control (Joystick) • Pantalla tàctil • Comandament (Gamepad) • Micròfon • Escàner • Terminal d'ordinador • Reconeixement de la parla • Càmera web • Tauleta digitalitzadora • Lector de codi de barres Perifèrics de sortida Els perifèrics de sortida són aquells dispositius que han estat construïts per enviar informació cap
    • a fora de l'ordinador (obviant les senyals de control), com ara imatges, senyals, etc... • Impressió • Traçador (plotter) • Impressora • Terminal braille • So • Sintetitzador de veu • Targeta de so • Altaveus • Visual • Càmera digital • Targeta gràfica • monitor • Visualitzador braille d)és un terme general emprat per descriure el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades. El terme inclou aplicacions com els processadors de text, programari de sistema com el sistema operatiu, que fa d'interfície entre el maquinari i les aplicacions, i finalment el middleware, que controla i coordina sistemes distribuïts. Si bé aquesta distinció és, en certa manera, arbitrària, i de vegades confusa, prioritzant la finalitat pràctica de l'objecte, el programari es pot classificar en tres grans grups: 1. Programari de sistema 2. Programari de programació 3. Programari d'aplicació • Programari de sistema. El seu objectiu és desvincular adequadament l'usuari i el programador dels detalls de l'ordinador que s'usi en particular, aïllant-lo especialment del processament referit a les característiques internes com poden ser la memòria, els discs, els ports i els dispositius de comunicacions, la impressora, la pantalla, o el teclat. El programari de sistema us procura l'usuari i programador adequades interfícies d'alt nivell, eines i utilitats de suport que permeten el seu manteniment. Inclou entre altres: • Sistemes operatius. És el programari que s'inicia en engegar un ordinador, i que controla l'execució de tots els altres programes. • Controladors de dispositiu • Eines de diagnòstic • Eines de correcció i optimització • Servidors
    • • Utilitats • Programari de programació. És el conjunt d'eines que permeten al programador desenvolupar programes informàtics, utilitzant diferents alternatives i llenguatges de programació, d'una manera pràctica. Inclou entre altres: • Editors de text • Compiladors • Intèrprets • Enllaçadors • Depuradors • Entorns de Desenvolupament Integrats (IDE). Agrupen les anteriors eines, normalment en un entorn visual, de manera que el programador no necessiti introduir múltiples ordres per, entre altres coses, compilar, interpretar, i depurar. Habitualment compten amb una avançada interfície gràfica d'usuari (GUI). • Programari d'aplicació. És aquell que permet als usuaris dur a terme una o diverses tasques específiques, en qualsevol camp d'activitat susceptible de ser automatitzat o assistit, amb especial èmfasi en els negocis. Inclou entre altres: • Aplicacions de sistema de control i automatització industrial • Aplicacions ofimàtiques • Programari educatiu • Programari empresarial • Bases de dades • Telecomunicacions (com per exemple internet i tota la seva estructura lògica) • Videojocs • Programari mèdic • Programari de càlcul numèric • Programari de disseny assistit (CAD) • Programari de Fabricació assistida per ordinador(CAM) Con a complement al que s'ha dit, hi ha altres possibles tipus de programari que es poden considerar: • El microprogramari (firmware, en anglès) és el programari específic que controla un dispositiu (un mòdem, una unitat de DVD, un microprocessador...) • El programari portàtil és aquell que es pot ubicar normalment en un medi que es pot extreure i que pot executar-se en qualsevol maquinari. • Les biblioteques contenen funcions comunes del sistema operatiu, que són utilitzades des d'altres programes. • Les aplicacions són programes que executa un usuari amb una funció concreta; calculadora,
    • processador de textos, gestors de fulls de càlcul, videojocs, missatgeria...