SaraiAlba.Arqueologia2nBatx

1,883 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,883
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
154
Actions
Shares
0
Downloads
29
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

SaraiAlba.Arqueologia2nBatx

  1. 1. Fa 2000 anys a la Península Ibèrica ... Llatí 2a avaluació Sara Navarro i Alba Pérez 2n Batx HS1
  2. 2. SALVE, EGO MILITES SUM. Ens submergirem en un viatge 2000 anys enrere en el temps. Començarem per Barcino.
  3. 3. BARCINO
  4. 4. <ul><li>Ubicació Geogràfica: Situada entre el riu Rubricatus (actual riu Llobregat) i el riu Baetulo (actual riu Besós) i davant del mar , vies de comunicació i de comerç. Trobem també una muntanya, mons Tàber, actual Montjuic, amb una funció defensiva. </li></ul><ul><li>Habitants preromans: Assentament íber, els laie – laietans. </li></ul><ul><li>Nom preromà de la ciutat : Barkéno. </li></ul><ul><li>Data de fundació : 14 aC. </li></ul><ul><li>Nom romà : Els romans aprofitaren el nom i la van anomenar Barcino . El nom complet de la ciutat és: Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino </li></ul>
  5. 5. <ul><li>La ciutat va ser fundada per l’emperador August el 14 aC quan acabaren les guerres Càntabres , un cop llicenciats els soldats que hi lluitaren els va donar part d’aquestes terres per a que hi fessin una ciutat. </li></ul><ul><li>La ciutat va ser una colònia , els seus habitants tenien dret a la ciutadania romana i eren d’origen itàlic, es calcula que hi havia uns 2000 habitants. </li></ul><ul><li>Els romans van saber aprofitar els recursos que el terreny oferia: la mar i els rius facilitaven el comerç i les vies de comunicació, així, els productes que els romans comercialitzaven més era el vi i els cereals , practicaren també la pesca i comercialitzaven amb ostres ; del mons Tàber n’extreien el gres (construcció) i de les mines situades a l’actual Gavà extreien el ferro . </li></ul>
  6. 6. <ul><li>ALTRES HIPÒTESIS SOBRE LA FUNDACIÓ DE LA CIUTAT: </li></ul><ul><ul><li>Segons el mite, Barcino va ser fundada per Hèrcules quan feia una expedició amb Jason i els argonautes, en la recerca del vello d’or. Aquesta expedició anava cap a l’Àfrica, però va es va desviar arribant així a les costes de Montjuic. Al veure la muntanya, rius i mar, pensaren que era el lloc ideal per a fundar una ciutat, la tripulació anava en la novena barca “barca nova – Barcino”. </li></ul></ul><ul><ul><li>Fundada per la família d’Annibal, Anníbal passà per allà i s’hi quedà. El cognom d’Annibal és Barca, “Barca Nova – Nova ciutat dels Barca – Barcino”. </li></ul></ul>
  7. 7. <ul><li>ORGANITZACIÓ DE LA CIUTAT : </li></ul><ul><li>Trobem l’organització habitual de les ciutats romanes: la ciutat estava envoltada per la muralla , amb torres de vigilància i quatre portes . El recinte de la ciutat s’adaptava al terreny però feia la forma d’un rectangle els dos carrers principals eren el Decumanus Maximus i el Cardo Maximus , amb portes a l’inici i al final de cadascun. . </li></ul><ul><li>A l’encreuament del Decumanus Maximus i del Cardo Maximus trobem el fòrum . </li></ul><ul><li>Es creu que els carrers eren amples, a sota dels carrers trobem les clavegueres dibuixant una quadrícula. </li></ul>
  8. 8. DUES TORRES DE VIGILÀNCIA DE LA MURALLA. Plaça Nova.
  9. 9. Plaça Sant Jaume, on hi havia el FORUM.
  10. 10. <ul><li>Trobem, a més, un temple , del qual ens queda el pòdium i quatre columnes , és la part del darrere del temple. El temple està dedicat a la triada capitolina : Juno, Júpiter i Minerva. El temple era hexàstil (amb sis columnes al frontal) i perípter (amb columnes al seu voltant) </li></ul>COLUMNES DEL TEMPLE , seu del Centre Excursionista de Catalunya.
  11. 11. <ul><li>A més, hi havia dos aqüeductes que subministraven l’aigua, un portava aigua del riu Rubricatus i l’altre del riu Baetulo. </li></ul>ARCADES D’UN AQÜEDUCTE , trobades a la plaça Duran i Bas.
  12. 12. <ul><li>Sota la Pl. del Rei es trobaren domus, visibles al Museu d’Història de la Ciutat, situat a la mateixa plaça. </li></ul><ul><li>Sota la plaça de Sant Miquel es pensa que hi ha termes públiques. </li></ul><ul><li>Alguns dels mosaics rescatats es conserven al Museu d’Arqueologia o al Museu d’Història de la Ciutat. </li></ul>
  13. 13. Decomanus Maximus / Actuals carrers del Bisbe, de la Ciutat i del Regomir Cardo Maximus / Actuals carrers de la Llibreteria i del Call Fòrum / Actual Plaça Sant Jaume Muralles Temple , a l’actual centre excursionista . Aqüeductes / Actual Pl. Duran i Bas
  14. 14. Ja heu vist com Barcino ha canviat al llarg dels anys… I com ha crescut! Però pels carrers de l’antiga Barcino encara es veu la presència romana! Anem a veure Empúries.
  15. 15. EMPORIAE
  16. 16. <ul><li>Ubicació geogràfica: Situada al costat del riu Fluvià i del riu Ter, a la badia de Roses (comerç). </li></ul><ul><li>Habitants preromans: Els primers habitants foren els indicetes i posteriorment s’establiren els grecs . </li></ul><ul><li>Nom preromà: Ἐμπόριον , que vol dir “comerç” o “mercat”, això ja ens dóna moltes pistes sobre la seva funció. </li></ul><ul><li>Data de fundació: Els grecs arribaren al segle VII aC , els romans al segle II aC . </li></ul><ul><li>Nom romà: Els romans conservaren el nom: Municipium Emporiae </li></ul>
  17. 17. <ul><li>Ἐμπόριον : </li></ul><ul><li>La fundació d’Ἐμπόριον se situa després de la fundació de Massàlia (Marsella), cap al segle VII aC. Els foceus , un poble grec procedent de l’Àsia Menor, tot seguint la costa van trobar un bon lloc on establir-se el 600 aC aproximadament, tot i que ja estava habitat pels indicetes des de l’edat del bronze, el poble iber, amb una economia poc desenvolupada. D’aquesta manera van establir-se a una petita illa, l’actual Sant Marti d’Empúries , gràcies a l’arqueologia s’ha descobert que no es tractava d’una illa sinó d’una península . </li></ul>
  18. 18. <ul><li>Ἐμπόριον : </li></ul><ul><li>El primer assentament grec s’anomenà Paliàpolis “ ciutat antiga ”, degut a un augment de població van haver d’ampliar la ciutat i la van anomenar Emporion . </li></ul><ul><li>Gràcies a la proximitat del mar , van poder establir relacions comercials exteriors , i gràcies a la presència dels rius , van poder establir relacions interiors amb la resta de la península. Els grecs que es van establir no pretenien ocupar el territori sinó conviure-hi i comerciar . Aviat influenciaren a la cultura ibèrica del voltant, per exemple, els indicetes acabaren agafant el model d’alfabet grec, i van influenciar-se també en elements mitològics . Allò que més comercialitzaven era cereals i gra , destinats a Atenes. </li></ul>
  19. 19. <ul><li>MURALLA D’EMPORIAE A LA ZONA DE LA NEÀPOLIS. </li></ul><ul><li>Construida al segle II aC, com totes les ciutats emmurallades, la funció era protegir la ciutat. A l’interior de la ciutat hi havia la talaia, una torre de vigilància. </li></ul>
  20. 20. <ul><li>TEMPLE AL VOLTANT D’UN PÒRTIC. </li></ul>
  21. 21. <ul><li>Els romans arribaren després de la segona guerra púnica , s’instal·laren en un campament al costat de la ciutat grega, mantenint aquesta la seva independència . Escipió va establir un praesidium (assentament militar) l’any 218 aC , que fou la primera base militar d’Espanya. Quan els indicetes van veure el praesidium van posicionar-se en contra dels romans, però Cató va eliminar la resistència antiromana el 195 aC. </li></ul><ul><li>Aquest nou assentament militar fou poblat per itàlics i posteriorment va rebre soldats que havien lluitat a les guerres contra Pompeu . Més tard, en l’epoca d’August, Emporiae va ascendre a municipium i les muralles que separaven la ciutat romana i la grega van ser enderrocades. A partir d’aquell moment la ciutat grega va perdre la seva independència i totes dues ciutats es van convertir en una . </li></ul>
  22. 22. <ul><li>Distribució de la ciutat grega: </li></ul><ul><ul><li>Paleàpolis: Primera ciutat on els grecs van establir-se, correspon a l’illa , aquesta part ha estat sempre habitada i es coneix molt poc de l’època grega. </li></ul></ul><ul><ul><li>Neàpolis: És la part en la que més s’ha pogut excavar. Es van trobar tres temples del segle IV aC, un dels quals dedicat al déu de la medicina Asclepi , del qual es va trobar una estàtua a l’interior. A prop hi ha un altre temple, el Serapeíon, dedicat a Isis i a Serapis, fruit de la influència de les relacions comercials amb l’Orient . </li></ul></ul>
  23. 23. <ul><li>Distribució de la ciutat grega: </li></ul><ul><ul><li>Es va trobar també l’àgora , envoltada de porxos , i el carrer que creuava tota la ciutat passant per l’àgora, on s’han trobat restes de locals destinats al comerç , com l ’stoá , edifici amb botigues. </li></ul></ul><ul><ul><li>Hi havia també un mercat: macellum . </li></ul></ul><ul><ul><li>S’han trobat algunes cases en les que es pot veure la distribució de la casa: d’una sola planta amb tres habitacions, i mosaics a les habitacions més importants. </li></ul></ul><ul><ul><li>Arreu de la ciutat trobem cisternes per a emmagatzemar l’aigua de la pluja, que no era abundant i sovint la població havia de recórrer a les cisternes públiques perquè no tenien aigua potable a casa. </li></ul></ul>
  24. 24. TEMPLE DEL DÉU ASCLEPI, Askleípeion. ESTÀTUA del déu Asclepi a l’interior
  25. 25. <ul><li>MOSAIC trobat a una casa. Neàpolis. </li></ul>
  26. 26. <ul><li>CISTERNA </li></ul>
  27. 27. <ul><li>Distribució de la ciutat romana: </li></ul><ul><li>Va ser una ciutat de nova planta o ex novo . Presenta la distribució típica de les ciutats romanes: dos carrers principals, el cardo maximus i el decumanus maximus , amb el forum a l’encreuament d’aquests dos, i la resta de carrers distribuïts en forma de quadrícula . Trobem però, un mur que divideix la ciutat en dues parts , aquest mur és una singularitat , doncs no es presenta a cap altra ciutat romana. </li></ul>
  28. 28. <ul><li>MURALLA I ENTRADA A LA CIUTAT PEL CARDO MAXIMUS. </li></ul><ul><ul><li>La muralla estava construïda amb grans blocs de pedra i amb formigó. Donava la volta a tota la ciutat, la funció principal era defensiva. </li></ul></ul>Formigó, opus caementi-cium Blocs de pedra
  29. 29. <ul><li>El fòrum està dividit en dues parts pel decumanus maximus. A una banda es trobaven les botigues ( tabernae ) i un cantó hi havia el temple capitolí , dedicat a Juno, Júpiter i Minerva i alçat sobre un podi. A l’ est del fòrum hi havia la basília i la cúria . </li></ul>
  30. 30. <ul><li>A l’Empúries romana hi havia també termes públiques , un mercat , i un amfiteatre . Es creu que hi havia també una palestra , destinada a l’esport. </li></ul>TERMES ROMANES , Empúries FORN DE LES TERMES, praefurnium
  31. 31. <ul><li>A prop hi havia també les popinae, tabernes o menjar i buere. </li></ul><ul><li>De totes les cases que hi va haver, es calcula que van viure-hi uns 4000 habitants, s’han trobat tres domus i varis mosaics . </li></ul>
  32. 32. <ul><li>Les domus es caracteritzaven per tenir uns grans jardins i molts espais oberts per a deixar passar la llum. </li></ul><ul><li>Hi havia també insulae per a la gent que no era de classe benestant. Als pisos inferiors se situaven les botigues o tallers. </li></ul>
  33. 34. Empúries fou una gran civis, recordo encara com era banyar-me a les termes… Per cert, aquests d’aquí darrera no els coneixeu, oi? Són habitants d’Iltirda, Indíbil i Mandoni…
  34. 35. ILERDA
  35. 36. <ul><li>Ubicació geogràfica: Situada a l’interior de Catalunya, al costat del riu Sicoris (actual Segre ) a les Terres de Ponent. </li></ul><ul><li>Habitants preromans: Poble íber, els ilergetes . </li></ul><ul><li>Nom preromà de la ciutat : Iltirda , es pensa que en la llengua dels íbers “il” – ciutat, tir – “llop” : ciutat del llop. </li></ul><ul><li>Data de fundació : 89 aC </li></ul><ul><li>Nom romà : Ilerda </li></ul>
  36. 37. <ul><li>Trobem tres nuclis urbans: Iltirda (actual Lleida), Iesso (actual Guissona) i Aesso (actual Isona). </li></ul><ul><li>Ens centrarem en Iltirda, l’actual Lleida. </li></ul><ul><li>Iltirda estava dividida en dos nuclis urbans: el primer estava a prop del turó, a la zona de la seu, i l’altre es trobava al costat del riu (comunicació) </li></ul><ul><li>Al llarg de la història de Roma va protagonitzar vàries escenes. </li></ul>
  37. 38. <ul><li>A la Iltirda del segle III aC trobem dos cabdills: Indíbil, cabdill d’Ilerda, i Mandoni, cabdill d’Ausa (Vic), que lluitaven per a mantenir la seva independència contra l’ocupació romana. Pactaren primer amb els Cartaginesos a través d’Asdrúbal per a lluitar contra Escipió. Més tard, però, canviaren de bàndol i s’aliaren contra els romans, però descobriren les intencions d’aquests de romanitzar tota la península. Tornaren a batalla i Indíbil morí, Mandubi, per una altra banda, va ser entregat als romans. En aquest moment Iltirda va esdevenir Ilerda. </li></ul>
  38. 39. INDÍBIL I MANDONI , els dos cabdills que lluitaren per Lleida. Porten una espasa, cadenes i una llança. Situada a l’entrada de Lleida.
  39. 40. <ul><li>L’any 49 aC Lleida va ser l’escenari de les lluites entre Juli Cèsar i Pompeu iniciat l’any 50 aC. Les tropes ed Pompeu van construir un pont per a passar el riu Sicoris, i les tropes del Cèsar ocuparen un turó. L’excèrcit del Cèsar va quedar desorientat, doncs acostumava a lluitar en espais més tancats, però van saber reaccionar ràpid i es refugiaren al costat de les muralles. Després d’una batalla, dura especialment per l’excèrcit de Juli Cèsar, aconsegueixen aventatjar-se i finalment l’excèrcit de Pompeu es rendeix. Cèsar accepa aquesta rendició perquè havia estat una batalla molt dura i molt violenta. “Ilerdam videas” (tan de bo vegis Lleida!) era el que es desitjaven els soldats que lluitaven, doncs molts d’ells morien. </li></ul>
  40. 42. La vam liar parda a Ilerda… Però aquest era el nostre modus operandi, ja se sap… Anem a veure Tarraco…
  41. 43. TARRACO
  42. 44. <ul><li>Les primeres notícies que en tenim són del segle III aC; quan hi havia una població ibera de nom Kesse, que donà nom als cossetans, tribu que habitava al Camp de Tarragona. La localització concreta de Kesse és una qüestió polèmica, havent-hi investigadors que consideren que es trobaria propera al port i d'altres que la situen a la part alta. També hi ha experts que identifiquen Kesse amb altres poblacions del Camp de Tarragona, com Valls.Es coneix que des del s. V aC van existir poblats ibèrics a la desembocadura del riu Francolí. </li></ul>
  43. 45. <ul><li>En aquesta mateixa zona La ciutat de Tarraco va ser obra dels Escipions, sorgeix arran de l'arribada dels exèrcits romans a la península l'any 218 aC en el marc de la confrontació bèl·lica pel control de la Mediterrània entre romans i cartaginesos, l'anomenada Segona Guerra Púnica. Un cos expedicionari romà va desembarcar a la ciutat grega d' Emporion , l'actual Empúries, per dirigir-se ràpidament cap al sud per tal de controlar les terres al nord de l'Ebre. Les tropes romanes estaven comandades per Gneu Escipió al qual se li va afegir, un any més tard, el seu germà Publi Corneli. Després de vèncer en un primer combat als cartaginesos, van deixar una petita guarnició que aviat es va transformar en la principal base militar romana a Hispània i a la ciutat de Tarraco. </li></ul>
  44. 46. Al S. II aC l'antic campament ja està emmurallat i convertit en una ciutat romana amb tots els serveis públics. A l'any 45 aC és quan Juli Cèsar, després de derrotar Pompeu, atorga a la població la categoria de Colònia Iulia Urbs Tarraco (CIUT). En els següents anys es construeixen temples, el fòrum municipal i el teatre. La ciutat que estava creuada per la via Augusta, va arribar a tenir més de 30.000 habitants. Tarraco es convertirà en la capital de la Hispània Citerior o Tarraraconense , sent la ciutat més important durant aquesta època pel seu valor estratègic.
  45. 47. <ul><li>TARRACO, capital de la HISPANIA CITERIOR </li></ul>
  46. 48. Traçat de la ciutat de Tàrraco
  47. 49. <ul><li>És l'edificació romana més antiga i millor conservada. En un primer moment hem d’imaginar com una simple estacada de fusta que havia de protegir la guarnició militar. La victòria romana sobre els cartaginesos i la incorporació d'Hispània a l'Estat romà accelerà el procés de consolidació d'aquestes defenses. La construcció de la primera muralla de pedra està datada a inicis del segle II aC i d'ella es conserven tres torres: la de l'Arquebisbe, la del Cabiscol i la torre de Minerva; una gran porta adovellada, únic accés original conservat, i 5 portells . </li></ul>
  48. 50. Sembla que cap als anys 150-125 aC va créixer en extensió, altura i amplada. Així va passar a englobar en el seu interior el nucli urbà i hauria perdut ja part del seu caràcter estrictament defensiu. Construïda amb un sòcol de grans pedres megalítiques, l'alçada de la muralla va augmentar fins als 12 m. i la seva amplada va passar de 4,5 a 6 m. Ara es conserven 1.100 metres.
  49. 51. <ul><li>La torre de l'Arquebisbe, amb la part superior afegida durant l'edat mitjana (S.G.). La Tarragona medieval va aprofitar i refer les muralles romanes, que fins al segle XIX van defensar la ciutat. Durant la guerra de Successió (1702-1714) va ser envoltada per un cinturó de grans baluards per a l'artilleria, per sobre del qual transcorre l'actual Passeig Arqueològic. </li></ul>
  50. 52. <ul><li>La torre de Minerva rep el nom per la presència d'un relleu d'aquesta deessa i d'una inscripció llatina, de les més antigues de la península, que diu: M. Vibio Menrua (De Marc Vibi a Minerva). S'hi pot observar també la doble tècnica constructiva original per a les torres: base megalítica i cub de carreus. </li></ul>
  51. 53. LES CASES ROMANES <ul><li>Poc és el que sabem de les característiques de les cases romanes de Tarraco ja que cap ha estat excavada en extensió. Probablement, al costat d'àrees acomodades en què segurament predominen les típiques cases romanes, apareixien altres en les que prevalien els edificis de pisos. Molt properes a Tarraco, hi ha la vila de Centcelles, vila aristocràtica, i la vila dels Munts, utilitzada com a explotació agrària, que conserven pintures murals i mosaics d'una extraordinària qualitat. </li></ul>
  52. 54. AMFITEATRE <ul><li>Escenari de combats de gladiadors, caceres d'animals salvatges i altres espectacles, l'amfiteatre de Tàrraco, datat a finals del segle I o primera meitat del II aC, té unes mesures totals de 109 per 86 metres, podent albergar fins a 14.000 espectadors. Situat fora del nucli urbà, en una zona de pendent del que col·laborava a la consistència de la construcció i facilitava l'acústica, es va construir annex a l'actual platja del Miracle i es connectava amb aquesta a través d'una volta subterrània. </li></ul>
  53. 55. <ul><li>Conserva la seva planta el·líptica i bona part de la graderia original. Sota la sorra es va localitzar un santuari dels gladiadors presidit per una pintura mural de la deessa Nèmesi, deessa a la qual s'encomanaven els gladiadors abans de començar l'espectacle. Durant el mandat de Valerià van ser cremats vius a la sorra l'any 259 el bisbe cristià sant Fructuós i els seus dos diaques Auguri i Elogi. Aquest fet va motivar que, a finals del segle VI, una vegada abandonat l'edifici, s'aixequés al seu interior una basílica, les restes es conserven dins de l'església romànica de la Mare de Déu del Miracle. </li></ul>
  54. 56. TEATRE <ul><li>Va ser construït a finals del segle I aC, en una zona portuària, a prop del fòrum local, aprofitant unes graderies ja existents. L'edifici va deixar de funcionar en els últims anys del segle II. El teatre romà de Tàrraco conserva parcialment els tres elements estructurals essencials que defineixen un teatre romà: cavea o graderia, orchestra i scaena . La part millor conservada és la orchestra , que roman pràcticament íntegra. També és visible més de la meitat de la scaena amb un podi decorat amb nínxols i exedras revestides de marbre. </li></ul>
  55. 57. <ul><li>Donada la seva importància en la vida col·lectiva la part posterior de l'escenari ( scaenae frons ) es monumentalitza i es decora mitjançant diversos elements entre els quals destaquen diverses divinitats i membres de la família imperial. Darrere del podi s'amagava el teló que s'aixecava des de baix. Al costat del teatre es va construir grans jardins . </li></ul>
  56. 58. CIRC <ul><li>A la part alta de la ciutat es va construir el circ, edifici dedicat a l'espectacle que va adquirir major popularitat. Construït sota el regnat de Domicià, a finals del segle I després de Crist, podia albergar al voltant de 23.000 espectadors. Mesurava 325 m. de llarg per 115 d'ample. Es tracta del circ més petit dels conservats a la península, però també el més refinat en la seva estructura. Això s'explica per la seva importància oficial i política, ja que es troba vinculat directament al fòrum provincial de la ciutat, i no a les afores, com és comú en aquest tipus de monuments. </li></ul>
  57. 59. <ul><li>El circ era el lloc on es desenvolupaven espectacles com les curses de bigues i quadrigues i altres espectacles d'entreteniment. Encara es conserven del circ la part de les grades que es troben en una de les corbes i les monumentals portes d'accés, el problema és que gran part d'ell es troba ubicat a l'interior de l'actual recinte urbà. </li></ul><ul><li>El circ de Tàrraco representa la fase final del projecte Flavi de reurbanització del sector nord-est de la ciutat. L'existència del recinte emmurallat republicà, del complex forense i del tram urbà de la Via Augusta va determinar l'aspecte formal del circ. Hi ha elements suficients per pensar que, almenys una part de l'edifici, es va utilitzar per a espectacles fins al primer quart del segle VII dC . </li></ul>
  58. 60. FORUM <ul><li>El Fòrum Provincial de Tàrraco estava situat a la part més alta de la ciutat i s'estructurava entorn de diversos àmbits: un recinte destinat al culte, a la terrassa superior, i els espais administratius de la província, que ocupaven una terrassa intermèdia. El recinte de culte oficial consistia en una plaça rectangular de 153 m de longitud per 136 d'ample, envoltada per un pòrtic en tres dels seus costats, presidit per un temple de culte imperial. El temple ocuparia l'espai central del pòrtic nord i tindria una alçada aproximada de 15 m. Hi va haver també temples dedicats a Minerva, Venus, Seraphis, etc. dels que tot just se’n conserven restes. </li></ul>
  59. 61. <ul><li>La plaça de representació estava situada a la terrassa intermèdia i era el punt des d'on es gestionava la província. En ella es trobaven espais tan importants com l'arxiu provincial (tabulariun) i la caixa de l'Estat (arca) on es custodiava la recaptació fiscal de totes les ciutats de la província. La plaça era un ampli espai central enjardinat amb pòrtics en tres dels seus costats, que era creuada per una via longitudinal, on se situava una sèrie d'estàtues dedicades en la seva major part a sacerdots provincials (flamines). </li></ul>
  60. 62. VIES DE COMUNICACIÓ <ul><li>Els carrers de la ciutat es trobaven pavimentats, amb voreres a banda i banda. Els autors clàssics ens parlen de carrers bruts i tumultuosos, tot i això, tots els nuclis urbans disposaven d'una important infrastructura urbana. Per sota de les voreres circulava tota una complexa trama de canalitzacions que abastia d'aigua corrent a alguns edificis i a les fonts públiques. Aquesta infrastructura es completava amb una complexa xarxa de clavegueram que permetia mantenir neta la via pública de la ciutat. </li></ul>
  61. 63. <ul><li>Un dels monuments millor conservats que se situen sobre aquesta via és l'anomenat Arc de Barà. Les calçades romanes també van jugar un paper important en relació amb el món de la mort: en les proximitats del nucli urbà, a banda i banda dels camins, se situaven les principals necròpolis. En elles es trobaven tot tipus d'enterraments, des de simples fosses fins autèntics monuments com la Torre dels Escipions. </li></ul>La principal via que passava per Tarraco era la via Augusta que, procedent de Roma, arribava fins a Gades (Cadis). Des Tarraco partia una bifurcació que conduïa cap a l'interior, unint la capital amb el nord-oest peninsular .
  62. 64. PORT <ul><li>Una de les principals infrastructures sobre les quals es va cimentar Tàrraco va ser, sens dubte, el port, ja que estava situat a quatre dies de navegació del port de Roma, el que la va convertir en una important escala estratègica. No tenim massa dades sobre el port original. No obstant això, el desenvolupament de la ciutat va comportar també la necessitat de dotar l'àrea portuària d'uns equipaments adequats. Entre els segles II aC i I dC es detecten tot un seguit d'obres que van encaminades a la progressiva construcció de molls, cisternes, magatzem i naus, així com l'aportació de terres per sanejar una zona ocupada inicialment per platges i maresmes. </li></ul>
  63. 65. AQÜEDUCTE DE LES FERRERES <ul><li>Tarraco va disposar d'almenys dos aqüeductes que van proveir d'aigua potable a la ciutat. Un exemple d'aquest tipus de construccions és el monument que es coneix actualment com aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable, nom que rep de la llegenda, que diu que el diable el va construir una nit per guanyar una aposta on una donzella es jugava l’ànima. Aquest aqüeducte es va construir al segle II, en l'època de Trajà. Està situat a quatre quilòmetres al nord de Tarragona, i subministrava aigua del riu Gaià a l'antiga Tarraco. </li></ul>
  64. 66. Té 217 m. de longitud i 26 m. d'alçada i està format per dos ordres d'arcs superposats de maçoneria (amb 11 arcs l'inferior i 25 el superior), unides sense morter algun, la seva funció és la de salvar un tàlveg en el traçat de la canalització
  65. 67. NECRÒPOLIS <ul><li>La necròpolis romano-cristiana de Tarragona és, per la importància del material extret i les construccions que encara persisteixen, un dels conjunts funeraris cristians més ben documentats de tota l'Europa Occidental. És un cementiri que van utilitzar els cristians des del segle III fins al VI, conservant una cripta de planta de creu inscrita en quadrat, una altra amb llarga escala de descens i dos compartiments separats per arcs de maó i diverses restes d'altres construccions pròpies d'una necròpolis . </li></ul>
  66. 68. <ul><li>També s'ha conservat un important conjunt d'inscripcions cristianes, mosaics funeraris i sarcòfags decorats. S'ha construït un museu que en què es troben peces interessants dels segles III al VI, com sarcòfags, sepulcres, taüts. La seva proximitat amb el port permet suposar que hi va haver fins i tot un barri amb cases al costat de la necròpolis, dada que no ha de sorprendre perquè els temples cristians i els seus edificis annexos solien convertir-se en enclavaments on es desenvolupaven importants activitats econòmiques. </li></ul>
  67. 69. Ja heu vist la importància de Tarraco, sort que ens ho han reconegut i ara som patrimoni de la humanitas! Ara ens toca anar fins a… Emerita Augusta…
  68. 70. EMERITA AUGUSTA
  69. 71. <ul><li>Entorn de l'any 25 aC i un cop resoltes, que no concloses, les Guerres Càntabres després de la presa de Lancia, manava Octavi August fundar una colònia a la província lusitana amb el nom d'Augusta Emerita, a l'actual Mérida, a Extremadura, a la província de Lusitània. L'encarregat de complir l'ordre seria Publi Carisi, amb l'objectiu principal d'assentar als legionaris més veterans de les guerres mantingudes contra càntabres i asturs. Aquesta era una zona poc romanitzada, enmig dels vettons, túrduls i lusitans que ocupaven fins llavors l'extrem sud-occidental de la Península </li></ul>
  70. 72. <ul><li>La seva ubicació en una vall favorable per travessar el riu Guadiana i punt de trobada entre dues vies principals, la Via de la Plata, de nord en sud, i la que unia Còmplutum amb Olisipó, d'est a oest, la convertia en nus de comunicacions de tot l'occident de la península Ibèrica. El territori era ric en recursos naturals: matèries primeres, terra per al cultiu, boscos i aigua. Capital de la província Lusitània des del 15 a. C., Emèrita es va transformar durant els segles I i II d. C. en una esplèndida ciutat monumental, amb tots els edificis, espais i serveis propis d'una gran urbs romana. </li></ul><ul><li>Des de finals del s. III i el s. IV la ciutat experimenta un renovat desenvolupament gràcies a la reforma administrativa de Dioclecià, que la va convertir a la capital de la Diòcesi de les Hispànies i en una de les ciutats més importants del món romà. Es reconstrueixen diversos edificis públics, s'aixequen nombroses mansions urbanes i s'enriqueixen les vil·les rurals. </li></ul>
  71. 73. <ul><li>La trama urbana formava la retícula pròpia de les fundacions romanes, a partir del Decumanus Maximus i del Cardo Maximus . Encara és possible contemplar restes d'alguns carrers i de diverses domus . D'aquestes les més notables són les anomenades Casa de l'Amfiteatre i Casa del Mitreu, ambdues situades extramurs, per la seva extensió i luxe i pels seus bells mosaics, entre els quals destaca el Mosaic Cosmològic. El Decumanus Maximus desembocava en la porta que donava al pont sobre el Guadiana, de 60 arcs i 792 m. de llarg i construït amb un nucli de formigó romà revestit de carreus encoixinats. Al llarg dels segles ha estat restaurat en nombroses ocasions. </li></ul>
  72. 75. MOSAIC D’ESCENES DE LA VEREMA DE LA CASA DE L’AMFITEATRE (MUSEO NACIONAL DE ARTE ROMANO)
  73. 76. <ul><li>Un altre aspecte molt destacat d'Emèrita Augusta són les infrastructures hidràuliques que es troben en l'interior de la ciutat i sobretot en el seu entorn. Així, es conserven restes dels aqüeductes que fornien aigua a la ciutat, alguns corresponents a galeries subterrànies i d'altres a canalitzacions elevades, com el tram més cèlebre, l'anomenat Acueducto de los Milagros. Dos dels aqüeductes prendrien l'aigua dels embassaments propers de Prosèrpina i de Cornalvo, encara que recentment s'ha posat en dubte l'origen romà d'ambdós pantans. </li></ul>AQÜEDUCTES
  74. 77. PONT ROMÀ SOBRE EL GUADIANA La construcció d'aquest gran pont és un dels fets fonamentals per a l'assentament i evolució de Emerita Augusta. Un gran pont amb 60 arcs, tres d'ells gairebé enterrats, i una longitud total de 792 m. Fet de formigó recobert per grans carreus encoixinats. L'obra es va repartir en diversos trams d'arcs, realitzats successivament. El primer i segon tram es van realitzar en època d'August, per unir-los i enfortir-los, es va construir un tallamar comú, riu amunt, per així alleujar la pressió del corrent de l'aigua sobre els pilars. En un gran crescuda al S. XVII aquest tallamar va cedir, i van haver de construir cinc arcs nous. El primer tram, que conserva encara avui és de fabricació romana, consta de 10 arcs de mig punt amb una llum que oscil·la entre els 6,50 mi els 10 m.
  75. 78. PONT sobre el Guadiana, EMERITA AUGUSTA
  76. 79. FORUM <ul><li>Emèrita disposava de dos fòrums, un per a la ciutat i l'altre per a la província. Del fòrum municipal es pot veure part del pòrtic i el Temple de Diana, d'època d'August. A desgrat del nom amb què es coneix, s'ha pogut determinar la dedicació del temple al culte imperial gràcies a les escultures allà trobades. Del fòrum provincial romanen la porta que el comunicava amb el fòrum municipal, mal anomenada Arc de Trajà, i restes del temple, també de culte imperial . </li></ul>
  77. 80. PLANTA DEL TEMPLE DE DIANA )
  78. 81. <ul><li>És l'única construcció religiosa que es conserva en el seu lloc a Mèrida. Data del final del s. I a. C i és un edifici de grans dimensions, que, a causa de la seva ubicació en el Fòrum Municipal, devia tenir gran luxe i decoració. Possiblement el temple estigués dedicat exclusivament al culte de l'Emperador August, no a Diana, com així ho indiquen els materials escultòrics localitzats. Aquests representen a membres de la família imperial, al mateix Emperador Diví i al Geni del Senat. La seva planta és rectangular, amb un pòrtic hexàstil i perípter. Aquestes, de fust estriat, estan coronades per capitells corintis i pintades de color. Situat sobre una base o pòdium de 3 m. d'altura, s'accedia a ella per unes escales avui desaparegudes. </li></ul>
  79. 82. ARC DE TRAJÀ (FÒRUM PROVINCIAL)
  80. 83. <ul><li>Arc d'entrada, possiblement, al fòrum provincial. Estava situat al Cardo Maximus, una de les vies principals de la ciutat i comunicava aquest fòrum amb el municipal. En la seva època estava recobert per marbre. Construït en granit, i folrat en marbre en el seu origen, mesura 13,97 m. d'alt, 5,70 m. d'ample i 8,67 m. corresponents a la llum de l'arc. Es creu que té un caràcter triomfal, encara que també va poder servir com avantsala del Fòrum Provincial. Immers en l'embull constructiva moderna i emmascarat per les cases veïnes, aquest arc s'alça majestuós i admirat per viatgers i historiadors de tots els temps. La seva denominació és arbitrària, donat que la inscripció commemorativa es va perdre segles enrere. </li></ul>
  81. 84. TEATRE <ul><li>El teatre i l'amfiteatre formen un conjunt construït segons un únic projecte i sobre el mateix turó , sobre el qual recolzen les seves respectives graderies. El teatre és l'edifici més ben conservat i més grandiós de Mérida. Va ser inaugurat el 16-15 a. C. i reformat en diverses ocasions. La seva cauea o graderia tenia capacitat per a 6.000 espectadors. El més destacable de l'edifici és el frons scaenae , compost de dos pisos decorats amb columnes de marbre i una sèrie d'escultures de déus i retrats imperials. Rere el frons scaenae hi havia un peristil o pòrtic enjardinat. </li></ul>
  82. 86. AMFITEATRE <ul><li>Inaugurat l'any 8 a. C., l'amfiteatre és de dimensions considerables, encara que està construït amb materials pobres (granit, maó i formigó). Medeix un poc més de 126 m x 102 m i la sorra 54'50 x 41'15 m. La seva estructura és l'habitual, amb una cauea o apta per a 15.000 espectadors i unes fossae en forma de creu. </li></ul>
  83. 87. CIRC <ul><li>El circ va ser construït al s. I d. C. fora muralla, al fons d'una vall en el pendent de la qual es recolza un dels costats de la graderia, amb capacitat per a uns 30.000 espectadors. Les seves proporcions (440 x 115 m) són notables i la seva estructura és excepcionalment visible. L' arena ocupa l'extensió de 30.000 m2, dividida per la spina , decorada amb escultures i obeliscos, dels quals només resten les fonamentacions. En l'extrem oest es trobava la monumental porta pompae -d'on sortien les desfilades- i, a banda i banda, els carceres o cotxeres. </li></ul>
  84. 88. Ja hem vist Emerita Augusta, és una passada … Ara imagineu haver-ho vist! Arribats aquí ens preguntem: Quo vadis ? Doncs… SIGUE SIGUE!
  85. 89. PONT ROMÀ A SALAMANCA El pont romà sobre el riu Tormes és el monument més antic de Salamanca, amb quinze arcs del segle I tot i que no es pot dir amb certesa, i la resta de diverses etapes posteriors. Es diu que fou Trajà qui va manar fer el pont per salvar el pas del riu Tormes.
  86. 90. AQÜEDUCTE DE SEGOVIA És l’obre d’ingenieria romana civil més important d’Espanya i un dels millors conservats dels que deixaven a la P. Ibèrica. La inscripció que estava situada a la part superior de l’aqüeducte s’ha perdut, i ara no se sap amb certesa l’època en que va ser construït. Els investigadors el situen entre la segona meitat del segle I i principis del II.
  87. 91. MURALLA ROMANA DE LUGO Rodeja el casc antic de la ciutat de Lugo, amb una longitud de 2 km de. A l’inici la seva funció era defensiva, però actualment, forma part de la urbanística de la ciutat. L’any 2000 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat.
  88. 92. RESTES DEL TEATRE A CARTAGO NOVA El teatre romà de Carthago Nova, actual Cartagena, va ser descobert el 1988 i és un dels més grans i rics de tota la Hispània romana. El teatre fou construït en temps de l’emperador August. El teatre va ser dedicat a Lucio i Cayo César, prínceps de la joventut i néts d'Octavio Augusto, els noms apareixen en dues grans llindes de marbre gris situats sobre els accessos oriental i occidental del teatre. Per aquesta raó, se sap que va ser construït entre els anys 5 i 1 a. C.
  89. 93. TEMPLE DE VIC <ul><li>Entorn de l'any 25 aC i un cop resoltes, que no concloses, les Guerres Càntabres després de la presa de Lancia, manava Octavi August fundar una colònia a la província lusitana amb el nom d'Augusta Emerita. L'encarregat de complir l'ordre seria el llegat Publi Carisio, amb l'objectiu principal d'assentar als legionaris més veterans de les guerres mantingudes contra càntabres i asturs. Aquesta era una zona poc romanitzada, enmig dels vettones, túrdulos i lusitans que ocupaven fins llavors l'extrem sud-occidental de la Península </li></ul>
  90. 94. AQÜEDUCTE DE SANT JAUME DELS DOMENYS <ul><li>Les primeres vivendes del municipi de Sant Jaume dels Domenys van néixer probablement com una de les petites masies sorgides al voltant i sota la influència de la Via Augusta, que passava per la zona en direcció a Tàrraco. </li></ul>
  91. 95. VIA AUGUSTA <ul><li>La Via Augusta fou amb una via romana que comunicava Roma les Columnes d'Hèrcules (l'estret de Gibraltar), i transcorria per tota la costa mediterrània d'Hispània, a partir dels Pirineus. </li></ul><ul><li>Fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km. </li></ul><ul><li>Al llarg de la seva història va rebre diferents noms, entre ells els de Via Hercúlia (o Via Heràclia), Camí d'Anníbal, etc. </li></ul>
  92. 96. LA VIA DE LA PLATA <ul><li>La Via de la Plata és una antiga via de comunicació romana que travessa de sud a nord part de l'oest d'Espanya, des de Mèrida fins a Astorga </li></ul>
  93. 97. PONT DE MARTORELL (el del Diable) <ul><li>El pont del Diable està situat entre Martorell i Castellbisbal sobre el riu Llobregat unint dues comarques, la del Vallés Occ. a l'esquerra i la del Baix Llobregat a la dreta. </li></ul>
  94. 98. PONT ALCÁNTARA <ul><li>El Pont d'Alcántara és un pont romà en arc que creua el riu Tajo construït entre els anys 104 i 106 en la localitat cacereña d'Alcántara . </li></ul>
  95. 99. MURALLA DE GIRONA
  96. 100. LA MURALLA D’ASTORGA <ul><li>La muralla d’Astorga rodeja el casc antic de la ciutat d’Astorga a la provÍncia de Lleó. </li></ul>
  97. 101. TEATRE DE CLÚNIA <ul><li>Situat a Burgos. Va ser excabat a la roca, i tenia cabuda per a 10.000 espectadors. </li></ul>
  98. 102. TEATRE DE SAGUNT <ul><li>Va ser construït cap a l’any 50 d. C. a Sagunt, València. </li></ul>
  99. 103. TEATRE D’ITÀLICA <ul><li>Situat a la localitat sevillana de Santiponce. Tenia capacitat per a 25.000 espectadors i era un dels més grans de tot l’Imperi Romà . </li></ul>
  100. 104. CIRC DE TOLEDO <ul><li>Va ser construït el s. I, mentre manava l’emperador Octavi August o l’emperador Tiberi, no se sap amb certesa. </li></ul>
  101. 105. TERMES DE BAETULO <ul><li>Pertanyen al segle I a. C. es conserva el conjunt termal sencer, amb el frigidarium, el templerium i el caldarium, i també la palestra . </li></ul>
  102. 106. TERMES DE CALDES DE MONTBUI <ul><li>La primera estructura de les termes data del selge I a.C. Són les millors conservades de tota la Península. </li></ul>
  103. 107. El nostre viatge ha acabat. Ja veieu que vam deixar la nostra petjada per tota Hispània… La veritat és que no vam parar quiets… Però ja se sap, si vis pacem, para bellum!
  104. 108. Ara ja, alea iacta est. Ad nutum vostra és que us enrecordeu de tot… Jo em despedeixo. SALVE. GAUDETE!! Alba, -ae Sara, -ae .

×