Your SlideShare is downloading. ×
0
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Cultura i civilitzacio romana

390

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
390
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. LES CIUTATS ROMANEShttp://www.youtube.com/watch?v=E4TGtaj5eb0
  • 2. El ritus de fundació d’uns ciutat romana tenia un origen etrusci consistia en els següents passos:-Inauguratio: consulta dels auguris per saber si els déus erenfavorables (per exemple, s’analitzava la seva voluntatobservant les vísceres dels animals sacrificats).-Limitatio: Traçat del perímetre de la ciutat (i, per tant, de lamuralla). Es coneixia com el pomerium, zona delimitadaprotegida pels déus. També s’assenyalaven els eixos del cardomaximus i el decumanus maximus.-Consecratio: cerimònia en què s’oferia un sacrifici.
  • 3. La creació de les ciutats romanes es feia segons tres puntsde partida:-Partint de la colonització d’un nou territori, els romanss’establien en ciutats ja existents i les adaptaven a la sevaforma de viure.- Partint d’un assentament militar previ, començaven aedificar-hi els mateixos soldats de les legiones.- Creant ciutats de nova planta seguint el model de Roma,tant en l’àmbit institucional com en l’urbanístic. (Aquest casera el més habitual).
  • 4. Com que no tenien la necessitat d’assegurar la defensa militar de les ciutats ambfortificacions naturals, acostumaven a situar-les a la plana en comptes de dalt delsturons. Això sí, l’indret de la nova ciutat havia de complir una sèrie de requisits:-Estar envoltats de camps de cultiu.-Disposar d’un bon abastiment d’aigua i de terrenys fàcilment drenables per evitarinundacions i malalties (si les aigües no es queden estancades es pot sanejar millorel lloc).-Tenir unes condicions climàtiques òptimes.-Estar ben comunicats.Per exemple, quan es va construir Barcino es va tenir en compte la situació (albell mig de la plana entre el Besòs i el Llobregat), el fet de poder portar aiguapotable del Besòs i de la serra de Collserola i la proximitat de la via Augusta. Amés, la ciutat es va edificar a dalt d’un turonet de manera que les aigües no esquedessin estancades i es pogués sanejar l’indret.
  • 5. El disseny típic de les ciutats romanes de nova creació era el pla ortogonal o plantahipodàmica (inventat pel grec Hipòdam de Milet) = perímetre rectangular amb dos carrersinteriors que el travessaven de banda a banda. La resta de carrers (=cardines/decumani) estraçaven paral·lelament a aquestes dues artèries principals, de manera que es formava unaxarxa d’illes simètriques. -El cardo maximus (de nord a sud). A la cruïlla s’hi acostumava a -El decumanus maximus (d’est a oest). ubicar el fòrum.Però les ciutats s’havien SIMETRIA i SIMPLICITAT que contrastavad’adaptar als accidents amb l’urbanisme de la ciutat de Roma,topogràfics del terreny i a que havia crescut de maneravegades acabaven sorgint desordenada (perquè Roma va ser unaciutats allunyades de capital obligada, no escollia, ja quel’esquema ideal, com passà a l’imperi va créixer a partir de la ciutat iTarraco. no a l’inversa).
  • 6. Cardines (d’influència grega): carrers paral·lels al Cardo maximus (d’influència etrusca). Cardo maximus (nord-sud)Decumani (d’influènciagrega): carrers paral·lelsal Decumanus maximus(d’influència etrusca). Decumanus maximus (est-oest)
  • 7. Tot i així , les muralles de moltesciutats seguien un traçatirregular perquè s’adaptaven ales condicions del terreny.El traçat rectilini de les vies Es delimitaven quadrícules de campprincipals servien de línies de conreable d’unes 50 hectàrees, quereferència més enllà de les pertanyien a un, a dos o a mésmuralles, per a la divisió racional propietaris.del territori cultivable delsvoltants. Operació duta a terme per tècnics especialitzats: els agrimensorse o gromatici.
  • 8. Els romans foren grans enginyers i arquitectes que buscaren a les sevesconstruccions i obres públiques tant la UTILITAT com la GRANDIOSITAT.Coneixien perfectament els materials i les tècniques constructives, moltesd’elles manllevades d’altres cultures. Dels grecs havien heretat l’ús de lacolumna i de les construccions etrusques, l’arc i la volta. Pedra, maó, formigó, estuc i marbre.
  • 9. En qualsevol ciutat romana distigim tres parts:- L’àrea privada, on hi havia els habitatges de tota mena, amb casesunifamilars i edificis d’habitatges de pisos.- L’àrea religiosa, on s’aixecaven els temples.- L’àrea pública, dedicada a satisfer les necessitats dels ciutadans com acol·lecti. Hi trobaríem, el fòrum, la basílica, la cúria, les termes, els circs, elsamfiteatres i els teatres.
  • 10. El culte (oracions i L’ÀREA RELIGIOSA sacrificis) es feien a fora i els temples estaven destinats a ser Els TEMPLES Destinats a acollir la casa de la divinitat a les congregacions qui s’honorava. A dins dels fidels. sols hi havia l’estàtua del déu o de la deessa i les ofrenes que els devots hi havia deixat.Edificis més destacats dels fòrums (per la seva situació central i ubicació elevada), sovintdedicats a la tríada capitolina, Júpiter, Juno i Minerva, (d’aquí el nom de CAPITOLI) idesprés, durant l’imperi, dedicat a l’emperador. Convivència d’edificis religiosos i civils, mostra de l’estreta vinculació de la vida pública i el culte als déus.
  • 11. INFLUÈNCIES en els temples romans. Grega Etrusca -Usa els 3 ordres clàssic: dòric, jònic -El podi sobre el qual s’aixecava el i corint. temple. -Arquitectura arquitravada (amb -L’escala frontal que donava accés línies verticals i horitzontals) amb al vestíbul. els següents elements: -La cella, recinte principal on solia haver-hi una imatge del déu. FrontóFris EntaulamentEstilòbata Columnes (els romans ampliaren l’espai entre columnes gràcies a la construcció de voltes). El porxo de columnes envoltava completament el temple grec mentre que solia estar sols al davant del romà (i a vegades adossades als murs laterals).
  • 12. Novetat introduïda pels romans: tot i que majoritàriamentutilitzen la pedra, van descotrir un material semblant al’actual formigó que permetrà la construcció de murs i voltes.
  • 13. TIPUS D’ESTRUCTURA PRINCIPALSPlanta rectangular: Planta circular:Els més comuns. =Temple de Cèsar, al Com els temples dedicats afòrum de Roma: Vesta. =Temple d’Agripa, a-Pòdium al davant formant una tribuna Roma.mirant al fòrum.-Dues escales per accedir al temple.-Hexàstil (6 columnes al davant).
  • 14. Font d’inspiració per PANTEÓ D’AGRIPA (Roma): als arquitectes del Renaixament.- Construït durant el govern d’Augusti (s.IaC) i reconstruÏt per Adrià (s.IdC).- Dedicat a tots els déus (això és el que significa la paraula “panteó”).- Cos principal circular cobert amb una bòveda perforada per un oculus, forat per a deixar pas ala llum.
  • 15. A Catalunya shan conservat restes dels templesde Barcino i dAusa (Vic), aquest últim totalmentreconstruït a principis del segle passat. http://www.youtube.com/watch?v=KUGe-c4CDDE
  • 16. L’ÀREA PRIVADA DOMUS, INSULA, VILLA
  • 17. DOMUSPrimitivament les cases romanes eren petites cabanyes (tugurium) deplanta circular amb una teulada de gespa. Després aquestes cabanyes vanser substituïdes pel model etrusc: cabanyes de planta rectangular amb unaobertura a la teulada per on entrava la llum i l’aire i per on sortia el fum.No és fins el s.II aC que trobem les primers domus romanes.
  • 18. Pompeia i el VesubiL’erupció del Vesubi el 79dC va sepultar l’antiga ciutat de Pompeia(prop de Nàpols) i va permetre conservar moltes domus enperfecte estat. Així, els arqueòlegs han pogut estudiar a fons laseva arquitectura.
  • 19. La domus era una casa unifamiliar senyorial romana d’origen etrusc iinfluències gregues, on vivien les famílies amb cert nivell econòmic. El cap defamília de les domus era el dominus. Habitualment estaven situades al centreurbà i tenien unes mides aproximades de 120x30. La decoració era ostentosa iservia per tapar la mala qualitat dels materials: les parets es pintaven ambfrescos espectaculars i els terres es cobrien de mosaics. Gairebé no hi haviafinestres i eren, per tant, cases molt fosques.
  • 20. PARTS DE LA DOMUSEntre la porta del carrer (iaunua o ostium) i l’entrada principal hi havia el vestíbul(vestibulum), lloc de protecció de reduïdes dimensions a través del qual s’accedeix a lesfauces, corredor que unia el vestíbul amb l’atri (atrium), lloc de les activitats col·lectives de lacasa. En aquest corredor a vegades hi trobaven una dependència coneguda per cella atriensis,ocupada pel porter, ostiarius o ianitor, l’encarregat de fer passar els clientes, així com decontrolar l’entrada i sortida de la gent de la casa. A part de l’entrada principal, les doms solientenir una entrada secundària lateral per al servei: la posticum. Fauces Atrium
  • 21. Per tenir llum a l’interior de les cases es va construir una obertura central anomenadacompluvium, per la que també sortien els fums de la casa i entrava l’aigua de la pluja,recollida en l’impluvium, estanc rectangular on es guardaven les impureses, abans quel’aigua es diposités en una cisterna sota el paviment de l’estança, formant així el primerrecurs hídric domèstic. L’aigua es treia del dipòsit subterrani a través d’un pou. Aquestsistema fou usat fins la generalització de les fonts públiques i fins que les connexionsprivades als canals de distribució dels aqüeductes es van fer comuns. Un cop es va poderobtenir l’aigua del sistema general hidràulic, la majoria dels impluvia es van convertir enun element purament decoratiu i es van adornar amb surtidors i estàtues. Atrium Compluvium Impluvium
  • 22. Quan hi havia columnes als atria, a vegades hi havia anelles de ferro a les parts altes deles columnes que servien per penjar-hi el velum, una espècie de tendal que a l’estiurefrescava i protegia els habitants de els mirades indiscretes dels veïns d’edificis més alts,sense impedir la ventilació ni l’entrada de la llum. Un altre element que solíem trobar alsatria era l’arca, caixa forta de fusta, folrada amb planxes de ferro i bronze, subjecte alterra mitjançant fortes barres de ferro. Servien per guardar-hi tots els objectes valuososde la família: diners, documents, vaixells i metalls preciosos. Arca
  • 23. En un racó de l’atri, prop de la porta principal, hi havia el larari (lararium), unaltar on es representava el Genius del Pater familias (el déu personal delsenyor de la casa), al costat de dos lars (divinitats que protegien el territorifamiliar) i la serp Agathodaemon (divinitat protectora dels difunts). En elslararia, el dominus feia ofrenes com mel, vi i flors.
  • 24. La resta d’estàncies s’organitzaven al voltant de l’atri:Tablinum: habitació dels senyors de la casa on trobem el llit nupcial (lectus genialis); unescortines o panells mòbils solien separar el dormitori de la part de despatx del pater familias(on també es guardaven els documents familiars). En les primeres domus feia la funció demenjador.
  • 25. Cubiculum: dormitoris. Normalment situats als laterals de l’atri, eren dedimensions reduïdes i preferiblement encarats a l’est (pels beneficis de la sortida del sol).
  • 26. Culina: Cuina. No va tenir un lloc definit dins l’àmbit domèstic ja que al principi es cuinavaa l’atri. Quan aquest va diversificar les seves funcions i va passar a ser l’espai social de lacasa, el foc va haver de trobar una nova ubicació: qualsevol habitació secundària ambobertura a l’exterior per on poder evacuar els olors procedents de la preparació delmenjar i que no estigués gaire lluny del menjador de manera que els plats arribessincalents a taula. Algunes cuines tenien un petit forn. El que no tenien era una pica onrentar els plats i per això calia utilitzar recipients grans per a aquesta tasca.
  • 27. Normalment, al costat de la cuina hi havia les latrinae, seients de fusta o pedra ambun forat en forma de pany a la part superior. Aquestes latrinae domèstiquesprobablement estaven dedicades a l’ús del servei de la casa perquè, segons sembla,els senyors de la casa utilitzaven les del establiments termals de les ciutats,estèticament més cuidades, i que eren centre de reunió casual i punt de partida ipropagació de rumors. Sembla ser que sols usaven les casolanes en cas de necessitatextrema.
  • 28. Per acabar, parlem de l’ hortus, un petit espai de terra integrat dins laconstrucció, generalment a la part posterior de la casa, a l’aire lliure, destinatal cultiu de plantes per al consum domèstic, així com a la plantació departerres de flors usades en les cerimònies religioses familiars. Per influènciagrega, al s. II aC es va anar introduint de manera paulatina una espècie de jardíque va substituir i ampliar el primitiu hortus. Es tracta del peristylium, un patirodejat de columnes, sovint decorat amb un estanc i sortidors. Aquests jardinsvan anar guanyant protagonisme en detriment de l’atri, que, al s. I dC, vaperdre gairebé definitivament la seva importància com a centre de la domus.
  • 29. Amb el temps i la incorporació del món grec, la domus incorpora noves estances:-Triclinium-Oecus-Exedra-Banys domèstics1- Triclinium: peça de mida mitjana/gran que va heredar la finalitat de menjador (fins llavorsfunció del tablinum, convertit ara en despatx del pater familiae). L’estança rep el nom delmobiliari que hi havia: tres sofàs en els quals els comensals es reclinaven i una taula centralon es deixaven les safates amb menjar. La col·locació dels comensals estava fixada segons laseva importància social, de manera que el convidat d’honor es situava com a cap de taula alsofà anomenat medius-3. També existia un altre tipus de triclinium situat al jardí o en unahabitació amb vistes a ell. Solien estar a l’ombra i refrescats per una font.
  • 30. 2- Oecus: sala sovint de planta rectangular (a vegades quadrada), normalmentdestinades a menjador o sala de reunions. Tenia la particularitat d’estar delimitat percolumnes. Segons la seva disposició, parlem de tetrastylium, corinthium i aegyptium.3- Exedra: Espai de planta rectangular destinat al lluïment del senyor de la casa. Soliaincloure triclinia i mosaics decoratius al terra i a les parets.
  • 31. 4- Banys privats: Solien tenir tres dependències, una que feia de vestidor(apodytherium), una sala per a l’aigua tèbia (tepidarium) i l’última, més petita, destinadaa l’aigua calenta (caldarium). Per mantenir l’escalfor es van reduir al mínim les obertures i solien situar-se els banys prop de la cuina per aprofitar l’escalfor del forn.
  • 32. Algunes cases tenien locals que donaven a l’exterior: les tabernae. Aquests localsservien perquè el senyor de la casa hi vengués els productes de les seves terres o bé es llogaven a tercers. Solien tenir dues estances diferenciades: la part de la botiga i la part del magatzem i taller interior on es preparaven i guardaven elsproductes que es posaven a la venta. De les tabernae solia sortir una escala que portava a la residència del propietari de la taberna, situada just a dalt.
  • 33. EVOLUCIÓN DE LA DOMUS-s.IV aC: una de les cases més antigues: Casa del Cirujano (Pompeia).-S.II aC: Casa del Fauno (Pompeia). El peristylum es converteix en el centre del’activitat social de la casa.-S.I aC: apareix la sala columnada: oecus, i, amb ella, es multipliquen lesestances dedicades a l’oci.-A partir del s. Ia C: apareixen els marbres per decorar les sales principals itambé el sistema de calefacció anomenat hipocaust (se situava un forn al’exterior i s’aprofitava l’aire calent a transportant-lo per canalitzacions situadesal terra, de manera que podien escalfar les habitacions de la casa).
  • 34. DOMUSVISITA 3D
  • 35. INSULAE Però la majoria dels habitants de Roma no vivia en domus sinó en apartamentsde lloguer (cenacula), agrupats en illes de cases (insulae). El seu aspecte exteriorera molt bo, amb finestres i balcons, però eren de mala qualitat i incòmodes. Laseva distribució interior era similar a la dels pisos actuals però sense cuina nibany. Estaven fabricats amb materials barats i fusta i això els feia constantmentvulnerables a l’esfondrament i al foc.
  • 36. Això sí, les insulae es dividien també en dos tipus:-Les més sumptuoses, que tenien les comoditats i el prestigi d’una domus. De fet laplanta baixa s’anomenava domus i hi havia la vivenda d’algún habitant acomodat. Laresta de pisos eren els cenacula.-Les més senzilles, on hi havia les tabernae a la planta baixa (sovint precedides per unporxo) i els cenacula a la resta de pisos.Les insulae tenien finestres que donaven al carrer i, només les de dimensions mésgrans, tenien algunes obertures a patis interiors.Els cenacula no tenien ni cuines ni banys.
  • 37. PROBLEMES de viure en insulae:-ESFONDRAMENTS: les insulae solien ser edificacions fetes per inversors que compravenel terreny i en volien treure la major rendibilitat. D’aquí la desproporció entre l’alçada i labase dels edificis. Al s. III a. C ja hi havia a insulae de tres pisos d’alçada (= tabulata). Apartir de llavors es van anar construint edificis de sis, set i vuit pisos. Sorgí la necessitat delimitar-ne l’alçada a un màxim de 70 peus (=20 metres) i legislar l’amplada dels murs.-INCENDIS: aquests edificis estaven cosntruïts amb materials senzills i bigues de fusta iper escalfar-se es feien servir estufes portàtils, espelmes, làmades d’oli, etc.. A més, uncop començat, el foc es propagava ràpidament entre els cenaculae i altres insulae; a més,si tenim en compte que el subministrament d’aigua rarament arribava als edificis, apagarels focs era una tasca realment difícil. Més endavant, la llei de l’ambitus, que dictava unadistància mínima entre els edificis, va evitar alguns d’aquest incendis.-MANCA DE SALUBRITAT: les malalties i les pestes es difonien ràpidament a causa de lamanca de salubritat dels edificis.Aquests problemes es van patir sobretot en època republicana ja que les restriccions i lleisposteriors, així com els canvis de materials, van millorar molt la qualitat d’aquestesedificacions. Juli Cèsar fou dels primers en actuar per assolir aquestes millores i altres comAugust o Trajà hi aportaren també canvis rellevants.
  • 38. VILLA ROMANAPartien del concepte estructural d’una domus però eren més grans, nopresentaven regularitat en la planta i eren situades fora del nucli urbà.Estaven cultivades per arrendataris i supervisades per un administrador(villicus). Estaven essencialment construïdes al voltant d’un pati i estaven pensades per ser cases de descans per als rics. A vegades tenen atri i peristil, a vegades sols un dels dos, podien tenir pavellons i a vegades estaven construïdes en forma de “U”. (el peristil estava envoltat de columnes, era més gran, es trobava més allunyat de l’entrada de la casa i era més destinat a recepcions socials i de lleure. Com en la domus, el peristil anirà substituint l’atri).
  • 39. Entre les villae distingim :-Les que es trobem a l’extrarradi de la ciutat (villae suburbanae), molt àmpliesi sumptuoses, residència de l’aristocràcia romana.- Les de camp (villae rusticae), dedicades a l’agricultura i la ramaderia,habitatge de grans latifundis. Hi havia també edificis separats del principal onvivien els treballadors de les terres, estables per als animals, i espais per a lescollites.
  • 40. També hi havia les anomenades villes imperials: edificaciones on residía l’emperador. Estaven ben protegides i la seva grandiositat i exquisita decoració són bones mostres del poder imperial. Comiencen a construirse a partirVilla d’Adrià del siglo I d. C. amb l’arribada Villa d’Adrià del nou règim. La més antiga de les que es coneixen és la de l’emperador Tiberi, construïda a l’illa de Capri. La villa d’Adrià, a Tívoli, és una de les més impressionants i allà hi trobem els monuments més representatius de l’imperi.
  • 41. EVOLUCIÓ DE LES VILLAETot i que apareixin al s. VIaC, als s. II y I aC es va produir un creixementeconòmic i la paulatina desaparició dels petits agricultors, junt amb l’augmentsignificatiu dels latifundis repercuteix postivament en les villae, la partresidencial de les quals era més sofisticada i elegant.La majoria desapareixen a finals del s. II dC i les que queden són transformadesradicalment a causa del reestructurament de la producció motivat per laconcentració de terres. Moltes passen doncs a ser centres de culte,convertint-se en un factor important en la cristianització del món rural.Les útlimes villae desaparaixeran amb el canvi de cultura durant les invasionsbàrbares (causa directa de la caiguda de l’imperi romà d’occident; van tenirlloc entre el s.III-VIIIdC).
  • 42. En el territori espanyol trobem numbroses restes arqueològiques de villesromanes. S’han reconegut més de 500 villae. Entre elles: "La Vega o Villaaurea" a Salamanca, la villa romana de "El Ruedo“ a Córdoba, la villa romanade Olmeda a Palència, les villes romanes de Río Verde a Marbella, etc. Villa romana l’Olmeda (Palència, Castella i Lleó).
  • 43. L’ÀREA PÚBLICAEn l’encreuament entre el cardo maximus i el decumanus maximus s’hi deixava un espaiampli com a plaça pública envoltada de porxos: FÒRUM.Centre de la vida pública. En un extrem hi havia el temple principal i en l’extremoposat, la cúria (seu del senat) i els edificis administratius de la ciutat. A banda ibanda, s’hi trobaven la basílica, el mercat i altres edificis públics. Hi havia tambéles tribunes, espai del fòrum des del qual els oradors es dirigien al poble (rostra).Solia haver-hi un arc de triomf a l’entrada i sovint hi trobàvem estàtues depersonatges importants damunt de pedestals i columnes honorífiques ambplaques de pedra amb textos gravats destinats a ser llegits pels habitants.
  • 44. Era el centre de tota la vida de la ciutat, tant si era política, comercial, religiosa ode lleure. En un primer període sota els porxos sarrengleraven les botigues(tabernae), mirant cap a linterior de la plaça, i shi feia el mercat, però mésendavant es va tendir a reservar el fòrum per a les activitats considerades mésnobles, les polítiques i religioses (p.ex. Eleccions dels magistrats), tot orientantles tabernae cap a lexterior o a situant-les en els carrers adjacents i a fer elmercat en una plaça veïna.
  • 45. Arc de Capitoli triomf Pòrtics BasílicaTribunes Mercat Curia VISITA Estàtues commermoratives 3D
  • 46. LA CÚRIAEdifici situat al fòrum on el Senat es reunia més freqüentment.Solien tenir una planta rectangular, ambunes dimensions de 25x10 metres. Segonsel tractat d’arquitectura de Vitruvi, la Curiaera un edifici representatiu del poder i lamagnificència dels seus usuaris, digne de lesimportants assemblees que s’hi produïen. Cúria Hostilia: edifici de reunió del senat de Roma.http://www.youtube.com/watch?v=kbluUE5WsIc&feature=related
  • 47. LA BASÍLICA Edifici annex al fòrum, com una ampliació arrecerada.Construcció de planta rectangular amb linterior dividit en tres o més naus perfileres de columnes. La nau central sobresurt per damunt de les laterals demanera que els finestrals superiors deixin entrar la llum. Sovint s’aconseguiaencara més espai amb un absis semicircular i un porxo exterior, situat en elcostat que donava al fòrum.
  • 48. Usos:-Comercial: lloc de reunió per fer negocis, comprar i vendre a lengròs.-Judicial: disposava dun tribunal on els magistrats administraven justícia.-En època imperial les basíliques van adquirir nous usos com a edificis ocambres destinades a encabir-hi gran nombre de persones (per exemple, salad’audiències de l’emperador, amb el tron situat a l’absis)-Finalment la basílica va ser passar a utilitzar-se com a lloc de culte cristians.Als fòrums de Tàrraco i dEmpúries es conserven restes de les seves basíliques.
  • 49. Restes de la paret nord de la basílica.BASÍLICA DE MAJENCI I CONSTANTÍ - ROMA-Començada a construir sota el govern de Majenci el 306dC i va acabar-se sota el govern deConstantí el 312dC.-Situada al fòrum de Roma.-La seva planta de tres naus va ser copiada a l’era cristiana per construir les primeres esglésies.-Nau central coberta de bòvedes que repartien el pes cap als contraforts.-La nau central estava separada de les laterals per murs de manera que les columnes erenmerament decoratives.
  • 50. ELS EDIFICIS PÚBLICS PER AL TEMPS D’OCI: LES TERMES, EL CIRC, L’AMFITEATRE I EL TEATRE.ELS TERMES:Origen: Gimnasis grecs. Diferència: els grecs tenien l’activitat física com a objectiuprincipal i els romans la van deixar com un colofó opcional als banys.
  • 51. -Reunia gent de totes les classes socials.-S’omplien sobretot a partir de mitja tarda(banys relaxants després de la jornadalaboral). Sovint hi havia la part per a homes i la part per a dones, tot i que alguns eren mixtos (les dones que hi anaven sovint tenien mala reputació).
  • 52. El sistema de calefacció: l’hipocaust:-Nou sistema de calefacció d’origen grec que substituïa els brasers. Era unacambra subterrània utilitzada per escalfar la cambra de sobre.-Lhipocaust era alimentat per una gran caldera, el praefurnium, situada fora, laqual produïa aire calent que senviava per canalitzacions fins a aquesta cambrasubterrània, recoberta de lloses que descansaven sobre petites pilastres demaons.-Laigua era transportada des de les calderes fins al caldarium i el tepidarium através dunes canonades de plom.
  • 53. PARTS:-apodyterium : vestidor. Desaven la roba en unes fornícules o nínxols oberts a laparet o en uns armaris de fusta sota la vigilància dun esclau. A les termes s’hientrava habitualment nu, amb unes sandàlies amb sola de fusta per no cremar-seels peus.-Palaestra: pista a laire lliure més omenys gran coberta darena i voltada deporxos. Les activitats físiques méshabituals eren córrer, jugar a pilota,exercitar-se amb peses o amb la lluita idonar cops de puny en un sac ple desorra. Hi havia, però, qui sestimava mésprendre mandrosament el sol en unaPalaestra terrassa (solarium). Prèviament Palaestra a Pompeia.a qualsevol activitat, s’untaven d’oli.
  • 54. -Sales de bany: - tepidarium: banys d’aigua tèbia. -caldarium: banys d’aigua calenta. En aquesta sala, amb lestrígil -unamena despàtula corba de metall- es treien la capa formada no solament per labrutícia i la suor sinó també per loli i els ungüents que shaguessin posatanteriorment. Algunes termes disposaven, a més a més, duna cambra depetites dimensions, generalment circular, anomenada laconicum, si era per asaunes seques, o sudatorium, si era per a saunes humides. -frigidarium: banys d’aigua freda. Els menys agosarats passavenprimer altre cop pel tepidarium per no notar tant el canvi de temperatura.-Les termes més grans tenien també una piscina més gran a laire lliure(natatio) per practicar la natació.-Dependències secundàries: les latrines públiques i una sala de massatges.
  • 55. Actualment hi ha restes de termesromanes a Bàrcino, Badalona, Tàrraco,Empúries i Lleida (Ilerda).
  • 56. http://www.youtube.com/watch?v=tTFei8ip_70&feature=related
  • 57. CIRC, AMFITEATRES, TEATRESEn els seus orígens, en els primers temps de la República, els jocs públicseren de caràcter religiós i s’organitzaven durant 60 dies. Eren els LudiSolemnes.Més endavant es diversificaren i s’organitzaren per altres motius com lacelebració d’un triomf militar o com a regal d’un candidat o un emperadoral poble.Els principals edificis que acollien espectacles eren:-El CIRC-L’AMFITEATRE-El TEATRE
  • 58. EL CIRCEl circ romà s’inspirava en els hipòdroms grecs i el seu disseny era d’un rectangleamb un semicercle en un dels costats; l’altre quedava obert.Les parts d’un circ eren:La CAVEA. Graderia per alsespectadors, situada al voltant delperímetre del circ. A l’extrem obert hihavia l’entrada per als particiantsamb els seus cavalls (porta pompae) iels punts per a la circulació delscarros (carceres). A la zonasemicircular hi havia la llotja delsjutges de la cursa (eren els jutges elsque decidien el moment d’inici del’espectacle tirant un mocador aterra).
  • 59. L’ARENA. Pista on es feia l’espectacle. Estava dividia en dos per l’espina.Als dos extrems de l’espia hi havia dues metes: la meta prima i la metasecunda.L’ESPINA. Construcció allargada que dividia l’arena i sobre la qual s’hi erigienestàtues i altres elements decoratius. Servia de suport per als sistemes percomptar les voltes de la cursa. VISITA 3D
  • 60. Les curses de carros eren l’espectacle per antonomàsia del circ. Els carros,conduïts per un auriga, podien ser tirats per dos cavalls (biga), tres (triga),quatre (quadriga) i de menera excepcional per deu (decemiuges).Aquestes competicions aixecaven passions entre els grups de seguidors(factiones), que es feien càrrec de les despeses de l’entrenament, dels cavalls ide l’auriga. Entre els diversos bàndols s’organitzaven apostes que moviengrans quantitats de diners.
  • 61. El circs més importants de Roma eren els Circus Maximus (El més gran: 645 x124m i capacitat per a 150 000 espectadors) i el Circus Flaminius. A la Península queden restes dels circs de Mèrida, Tarragona, Clahorra i Toledo.
  • 62. L’AMFITEATREConstrucció ovalada que constava de tres parts ben diferenciades:- La FOSSA BESTIÀRIA.Subterrani situat sota l’arena,on es guardaven els decorats iles gàbies dels animals.Quedava ocult a la vista delsespectadors mitjançant unestaules de fusta.
  • 63. - L’ARENA. Zona on se celebraven els espectacles, situada en un pla inferiorrespecte de la cavea, o separada d’ella per una reixa metàl·lica per protegir elsespectadors de les feres salvatges.-La CAVEA. Lloc on es col·locaven els espectadors que es dividia en tres parts: -Imma cavea: part més propera a l’arena on seien les personalitats. -Media cavea: zona dedicada al públic en general, a la meitat de la graderia. -Summa cavea: part superior de l’amfiteatre. Acostumava aestar sota un passadís porticat o un tendal. Reservat a dones i nens. VISITA 3D
  • 64. Els espectacles principals de l’amfiteatre eren les lluites de gladiadors (ludigladiatorii). També s’hi feien combats d’homes amb feres salvatges(bestiarii) o entre animals (venationes) i combats que simulaven una guerranaval (naumachias), que es feien després d’inundar l’arena.Segons les armes i els vestits:-Samnita: amb cas, escut llarg i còncau, espasa i proteccions a la camaesquerra i el braç dret.-Reciari: sense casc ni cuirassa, sols un trident, una xarxa i un punyal cenyit ala cintura.-Tracio: amb escut petit i rodó, casc, genolleres i cuirasses a les cuixes i unaespasa curta i corbada.
  • 65. Abans de començar el combat els gladiadors saludaven a l’emperador amb lafòrmula Ave Caesar, morituri te salutant.Els gladiadors podien ser esclaus o homes lliures que volien guanyar diners ipopularitat. Al vencedor se li donava la flama del triomf, i si era esclau, sel’alliberava amb l’espasa de fusta. El vençut podia demanar clemència: si elpúbic aixecava el polze i exclamava: mitte!, era perdonat; si pel contrariassenyalava amb el polze cap avall i exclamava iugula!, era condemnat.
  • 66. Els combats solien ser molt cruels. Hi participava la decisió del públic en alçaro abaixar el polze per demanar clemència o bé rematar el gladiador moribund.L’amfiteatre de Roma (Colosseu) fou construït el 80 dC. Tenia una capacitatper a 50 000 persones.A la Península Ibèrica destaquen el de Sevilla, el de Mèrida i el de Conca.
  • 67. EL TEATRE En el seu origen eren construccions provisionals de fusta o edificades seguint un desnivell natural del terreny. Més endavant foren ja edificis amb parts diferenciades: - Una scaena (escena) amb un pulpitum, on actuaven els actors. - El frons scaenae, que solia representar sovint la façana d’una casa, amb dues entrades laterals, una portava imaginàriament al camp i l’altra al fòrum. - La cavea era la graderia amb forma de semicercle on s’asseia el públic. - L’orchestra, un petit espai circular situat entre l’escena i els primers seients, reservats per a autoritats. (anteriorment era el lloc del cor o orquestra).
  • 68. Frons scaenae CaveaOrchestra Pulpitum VISITA 3D
  • 69. Entre les persones que treballaven al teatre, hi figuraven:-El dominus gregis, magistrat encarregat d’organitzar els jocs. Contractava alcap de la companya i s’encarregava de comprar l’obra a l’autor i de muntar-la.-Els histriones, actors, i els saltatores, ballarins. Generalment eren esclaus illiberts, ja que el fet d’exhibir-se en públic no es considerava apropiat per a unciutadà.
  • 70. Llevat dels mims, tots elsactors eren homes.Portaven màscares(personae) i perruquesamb les quals indicaven elsexe, l’edat, l’estatd’anim... Per no confondreel públic, es van començara utilitzar les màscaresdobles formades per uncostat somrient i un altreirat.Es col·locaven com sifossin cascos i la bocaoberta actuava demegàfon per projectar laveu.
  • 71. Els diferents tipus d’obres que es representaven es poden classificar en:- Fabullae palliatae: tragèdies o comèdiesen les quals els actors vestien la túnicagrega, el pallium.- Fabullae togatae: comèdiesadaptades dels grecs però amb temai personatges romans. Els actorsvestien togues diverses.- Fabullae praetexta: tragèdies amb argument i personatges romans.El nom deriva de la toga praetexta que vestien els actors.- Atelanes, mims i pantomimes: gèneres típicament romans, de tipus brulesci temes atrevits i picants. Eren els que tenien guanyada la simpatia delpúblic.
  • 72. A part dels edificis, les ciutats romanes disposaven tambéd’estructures i construccions com les muralles, el sistema de clavegueram, els aqüeductes i els ponts:
  • 73. LES MURALLES:Moltes de les ciutats de les províncies romanestenen el seu origen en un campament militar.Davant la reticència de l’ocupació i la hostilitat delshabitants autòctons, l’exèrcit creava assentaments icampaments fortificats, estructures que serviren pera la creació de noves ciutats. La toponímia actuald’Hispània n’és una mostra.Les muralles romanes estaven normalmentreforçades amb torres de vigilància i quatre portes,una a cada extrem dels dos carrers principals.
  • 74. - Funció: defensiva, sobretot en elsassentaments indígenes en territorisinhòspits. Per això al llarg del seuperímetre hi havia torres de vigilància. Enèpoca de pau eren un signe de prestigi ipropaganda de l’estat romà. A partir s IIdC, amb l’amenaça dels pobles bàrbars,se’n construïren més.- Sistema constructiu: 2 murs en paral·lel(opus quadratum) l’espai interior del qualss’omplia de morter, pedra o formigó.- Gruix: 4-10 metres.
  • 75. Exemples de muralles:-Muralles de Caesaraugusta (Saragossa).-Muralles de Lucus Augusti (Lugo).Muralles de carreuat de granit ambuna longitud de poc més de 2km.Erigides el s. III dC davant l’amenaçabàrbara. Se’n conserven 71 torres,majoritàriament de plantasemicircular.La Unesco la va incloure l’any 2000 a lallista del Patrimoni de la Humanitat.
  • 76. EL SISTEMA DE CLAVEGUERAM:El sanejament de la ciutat era una de lespreocupacions dels romans. Per això, vanconstruir una xarxa de clavegueram seguint eltraçat hipodàmic dels carrers. (Tot i així, algunsbarris més humils encara tenien condicionshigièniques precàries).Eren canalitzacions cobertes amb lloses planeso amb un arc de mig punt que recollien lesaigües residuals dels carrers a través de foratsfets als costats de les calçades o dels edificis icases, per mitjà de canonades de ceràmica o deplom, i les desguassaven en els rius o campspropers. Algunes de les clavegueresconstruïdes pels romans encara resten enservei en ciutats com Tarragona o Roma
  • 77. Com que sols els cituadans ricstenien latrines, els altres teniendues opcions:-Utilizar els latrinae públicsubicats just damunt d’unaclaveguera per permetre’n unaràpida evacuació i evitar pudors.(S’arribaren a convertir en un llocsocial d’encontre).-Utilitzar com a urinari les gerres que alguns professionals deixaven a la portadel seu establiment. Vespasià va gravar amb un impost a aquests professionalsper utilitzar “l’orina pública”.A Hispània queden restes de clavegueres romanes a Mèrida, Toledo,Tarragona, Còrdova, Saragossai Barcino.
  • 78. LA CONDUCCIÓ DEL’AIGUA: ELSAQÜEDUCTES. Així, l’aigua de fonts, brolladors oEl subministrament embassaments es feiad’aigua a la ciutat arribar als dipòsits de lestradicionalment es duia a ciutats i després esterme mitjançant pous, canalitzava per tota lacisternes i fonts. Tot i així població amb diversosla demanda d’aigua era destins:cada vegada més gran ies van haver de construiraqüeductes, per portar 1- Termes.l’aigua a les ciutats. 2- Fonts públiques de les illes de casa sense aigua corrent. 3- Cases dels ciutadans privilegiats.
  • 79. Es tractava de galeries cobertesamb el fons impermeabilitzat A Hispània, trobemper un arrebossament de l’aqüeducte de Segòvia, demorter. Laqüeducte baixava en Tarragona i de los Milagros dependent suau i progressiu, tot Mèrida. El d’Albarrasí (Terol)superant els obstacles naturals ens mostra encara les seves(muntanyes o valls) amb galeries excavades a la roca iperforacions a la roca o amb els espais oberts per a lagrans construccions en fileres ventilació.darcs sobreposades.
  • 80. En alguns casos es construïren llacsartificials que recollien les aigües de lapluja i la dels rius de la zona i aixís’aconseguia una reserva per a la ciutat. Per exemple, el llac Prosèrpina, que subministrava aigua a la ciutat d’Emèrita Augusta (=Mèrida).
  • 81. Els ponts d’Alcàntara i Mèrida (foto superior) són els que millor es conserven a la Península. ELS PONTSPer salvar accidents geogràfics o creuar rius, els enginyers romans van construirponts amb la tècnica de la volta, arc de mig punt (tècnica etrusca). Moltesd’aquestes obres d’enginyeria s’han continuat utilitzant al llarg dels segles i hanarribat fins els nostres dies en excel·lent estat de conservació ja quemajoritàriament estaven construïts de pedra (tot i que inicialment es feien defusta).
  • 82. Igual que a les ciutats, els ponts havien d’assolir els objectius que l’arquitecteVitruvi assenyalava: solidesa i estabilitat (firmitas), racionalitat per assolir la utilitatque es buscava (utilitas) i bellesa de la construcció (venustas).
  • 83. Passos per a la construcció d’un pont:-Triar bé el terreny de manera que fos prou sòlid per suportar el pes del pont.-Establir els fonaments.-Començar a construir els contraforts.-Començar a aixecar el pont amb PEDRA i FORMIGÓ. Era feina dels picapedrersfins arribar a les impostes, ampits sortints que marcaven el començament delsarcs.-Els fusters col·locaven la CINTRA, tauló que servia de suport de fusta per a laconstrucció dels arcs que es retirava un cop acabats.-Es disposaven les DOVELLES dels arcs per distribuir les forces del mur fins acompletar la corba.-Es construïa la superfície de la calçada es construïen els carcanyols i s’alçava elparapet.
  • 84. Les ciutats romanes es comunicaven entre elles a través de les CALÇADES ROMANES.
  • 85. LES CALÇADES ROMANESDurant la república romana, a mesura que Roma anava conquerint nousterritoris, els seus enginyers i soldats construïen una xarxa de viària que vaacabar unint totes les províncies de lImperi.Les seves principals finalitats:-Facilitar el trasllat de tropes en cas de guerres o sublevacions.-Més endavant, un cop sotmès el territori, les vies van adquirir més un valorcomercial i administratiu, pel transport de mercaderies i comerciants.-Difondre la cultura romana per tot l’imperi.Però el que havia estat un punt clau en l’expansió de l’imperi, també ho fou perla seva desfeta ja que va facilitar la invasió dels pobles de l’est al s. III (entre ells,els visigots).
  • 86. La primera via va ser creada el 312 aC per Appius Claudius Caecus i unia Roma amb Càpua: era la Via Àpia. Al final de la República, tot el territori de la península italiana estava recorregut per aquests grans eixos i cada via portava el nom del censor que l’havia creat. Al nostre país la calçada principal va ser la uia Herculea, anomenada més tard uia Augusta, paral·lela a la costa. Aquesta va ser la primera que es va construir a la península Ibèrica, per comunicar Gades (Cadis), la ciutat aleshores més important, amb lentrada a través dels Pirineus.Estat actual d’un tram de la Via Àpia enel seu pas per Roma.
  • 87. Els carrers tenien calçada empedrada i voreres bastant altes.De tant en tant la calçada era travessada per unes fileres deblocs de pedra a la mateixa alçada que les voreres perimpedir que els vehicles agafessin massa velocitat i alhoraper permetre que els vianants passessin sense problemes silaigua de la pluja inundava el carrer. De tota manera això nopassava molt sovint perquè hi havia un sistema complet declavagueres, distribuïdes per tota la ciutat seguint el traçatde la majoria de carrers.
  • 88. Les vies principals es feien amb una estructura molt sòlida. Es començavamarcant-ne els marges amb dues fileres de pedres verticals, desprésbuidaven la terra dentremig i ho tornaven a omplir de diverses capes depedres, grava, pedres triturades i finalment ho recobrien amb unasuperfície de lloses o còdols lleugerament convexa per evitar-hi els bassals.Lamplada podia ser molt variada: dels 240 m. als 12 m. El traçat de les viesera projectat perquè sadeqüés al terreny i per aconseguir litinerari méscurt. Per això seguien una línia recta sempre que es podia, utilitzant pontsper travessar barrancs o rius i estructures de fusta per salvar aiguamolls.
  • 89. Els diversos estrats de la seva construcció eren els següents: - statumen: fonament de pedres de mida mitjana. - rudus: capa de sorra o grava. - nucleus: estrat de pedres triturades.-pauimentum: superfície formada per lloses de pedra, còdols o grava.
  • 90. Al costat de les vies es situava cada milpassos (1.4815 m.) un mil·liari, unapedra cilíndrica que indicava la distànciadaquell punt respecte al principi o/i alfinal de la via i el nom de lautoritat quelhagués construïda o restaurada. Elpunt de partida de les calçades imperialsera un mil·liari cobert dor aixecat alfòrum de Roma. Al llarg de les vies quesortien de les poblacions es posaven lestombes, ja que era prohibit enterrar elsmorts dins els nuclis habitats.
  • 91. TIPUS DE VIES:Les viae publicae: les principals vies del’imperi, rutes que uneixen ciutatsimportants.Les viae vicinales: surten de les viaepublicae i uneixen diversos pobles. Sónles més nombroses.Les viae privatae: unien les villae amb lesviae vicinales i les publicae. Eren privades ireservades per a l’ús exclusiu delpropietari de la casa senyorial.
  • 92. Les vies no eren gaire segures sinó que elsviatgers eren sovint assaltats per bandits i,per tant, els caminants o els que anavenamb carro sajuntaven en grups, devegades amb escorta armada. A causadels perills i de la poca capacitat decàrrega i la lentitud dels vehiclesterrestres (60 km/dia) els viatges i elcomerç a llarga distància es feia sempreque era possible per mar o per riu.Shan conservat molts trams de vies fins alactualitat. Lencert en la trajecte de lescalçades romanes és confirmat pel fet quemoltes vies de comunicació modernes(carreteres, ferrocarrils, autopistes)coincideixen amb el seu traçat.

×