Els pressupostos de lEstat propiDel sobiranisme econòmic 1.0 al 2.0            Jaume Argerich           jaume.argerich@ies...
Introducció    “Ens hem dhabituar a pensar en la possibilitat duna     independència. Hi ha molta gent que em dirà de segu...
Don venim?Sobiranisme econòmic 1.0 Des dels treballs inicials de Trias Fargas (1960), l’estudi de l’economia d’una       ...
De la denúncia a la propostaSobiranisme econòmic 2.0    Un cop superada la fase de denúncia, cal entrar en la fase propos...
1. Condicions de la separacióActius    Al parlar de dèficit fiscal (flux), ens podem oblidar dels actius públics (estoc)...
1. Condicions de la separacióPassius: Deute i dèficit públic                                       (Sense           (Actua...
1. Condicions de la separacióCom més tard, pitjorEl nou Estat hauria de fer front a l’herència de deutes de l’autonomia D...
2. Entorn macroeconòmicVariables clauVariable                                                   % PIB           % PIB     ...
3. Pressupost públicInvertint el dèficit fiscal                                                                           ...
3. Pressupost públicUna alternativa en 8 mesuresÀmbit social (€ 4.400 milions)1. Aturar les retallades en l’àmbit social i...
LendemàConclusions    Cal passar del sobiranisme econòmic 1.0 al 2.0    En aquest sobiranisme econòmic 2.0 el treball a ...
Cloenda    “Si un dia la Catalunya estricta fos independent, lEstat     català podria atendre els seus ciutadans amb el do...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Jaume Argerich - Els pressupostos de l'Estat propi Del sobiranisme econòmic 1.0 al 2.0

2,060

Published on

Transparències de la ponència de'n Jaume Argerich a la primera Convenció Nacional de Cercle d'Estudis Sobiranistes. S'analitza què suposaria econòmicament parlant, la independència de Catalunya.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,060
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Jaume Argerich - Els pressupostos de l'Estat propi Del sobiranisme econòmic 1.0 al 2.0

  1. 1. Els pressupostos de lEstat propiDel sobiranisme econòmic 1.0 al 2.0 Jaume Argerich jaume.argerich@iese.net
  2. 2. Introducció “Ens hem dhabituar a pensar en la possibilitat duna independència. Hi ha molta gent que em dirà de seguida que, en això, hi ha pensat molt. Però, si volem ésser sincers amb nosaltres mateixos, hem de dir obertament que, en aquesta possibilitat, gairebé ningú no hi ha pensat seriosament.» Joan Crexells (1923). Problemes de Catalunya. L’endemà de les festes20/12/2011 1ª Convenció Nacional 2
  3. 3. Don venim?Sobiranisme econòmic 1.0 Des dels treballs inicials de Trias Fargas (1960), l’estudi de l’economia d’una Catalunya sobirana s’ha centrat en la denúncia del dèficit fiscal actual Aquest sobiranisme econòmic “1.0” presenta un balanç positiu ja que ha aconseguit:  Quantificar el dèficit fiscal de Catalunya amb la resta de l’Estat  Comprendre’n els mecanismes, tot i la seva complexitat creixent  Denunciar els acords de finançament de 1996 enllà  Propagar amb notable èxit aquestes investigacions i conscienciar de la magnitud del problema Actualment (2011), el dèficit fiscal s’estima en € 16.170 milions (8.0% del PIB)  Reducció respecte als màxims de € 22.000 milions  Efecte de la crisi i del dèficit públic espanyol El discurs de denúncia del dèficit fiscal ha assolit els seus objectius, cal ara passar de la denúncia a la propostaFont: pressupostos de la Generalitat de Catalunya (2011), pressupostos de l’Estat (2011), recaptació de l’AEAT a Catalunya (2009), estudi de les balances fiscals (2005) i elaboració pròpia.20/12/2011 1ª Convenció Nacional 3
  4. 4. De la denúncia a la propostaSobiranisme econòmic 2.0 Un cop superada la fase de denúncia, cal entrar en la fase propositiva  Com es gestionaria econòmicament una Catalunya sobirana? Aquesta qüestió es pot dividir en tres àmbits 1. Condicions de la separació (divisió d’actius i passius i temps) 2. Entorn macroeconòmic d’una Catalunya sobirana (recursos públics, boicot comercial) 3. Pressupost públic (prioritats de despesa i inversió d’un govern català) A vegades, la qüestió de l’endemà no s’aborda per no suscitar divisions Alguns estudis recents comencen a incidir sobre aquestes qüestions  Sense Espanya (2011). M. Guinjoan i X. Cuadras (entorn macro) L’objectiu seria d’una banda convèncer i il·lusionar i de l’altra desactivar el discurs de la por, basat en la falta de dades. Com deia Crexells, “en això, gairebé ningú hi ha pensat seriosament”20/12/2011 1ª Convenció Nacional 4
  5. 5. 1. Condicions de la separacióActius Al parlar de dèficit fiscal (flux), ens podem oblidar dels actius públics (estoc) Espanya té una sèrie d’actius relacionats amb Catalunya  Infraestructures (AP-7, port, diversos edificis)  Participacions empresarials (REE, AENA, LAE, Iberia-Vueling, EADS)  Actius a l’exterior (ambaixades, participacions)  Béns mobles (arxius, fons museístics) En el moment de la separació  Apropiació de tots els actius immobles basats en el territori català  Control sobre els béns mobles a Catalunya  Veure opcions sobre les empreses de l’Estat que operin a Catalunya  Negociació sobre la resta És necessari tenir al dia un inventari dels actius de l’Estat espanyol (i de la Generalitat) i una sèrie de mesures per a aquells que són mòbils o bé liquidables (privatitzacions) Una correcta gestió d’aquest pas pot tenir un impacte diferencial, tot i això no s’ha aprofundit en la mateixa20/12/2011 1ª Convenció Nacional 5
  6. 6. 1. Condicions de la separacióPassius: Deute i dèficit públic (Sense (Actual) Cat.) (Sense Cat.) (Actual)Font: Eurostat, The Economist i elaboració pròpia20/12/2011 1ª Convenció Nacional 6
  7. 7. 1. Condicions de la separacióCom més tard, pitjorEl nou Estat hauria de fer front a l’herència de deutes de l’autonomia Deute públic de € 31.886 milions a 31.12.10 (€ 37.443 milions a 31.12.11) Massa de proveïdors vençuts (dades no publicades) Inversions bàsiques no realitzades (p.e., més de 1.000 barracons escolars) Mecanismes de diferiment de deute emprats pel tripartit: € 4.724 milions de despesa compromesa pel 2011-14Les principals mesures de sanejament es prendrien en l’any 1Aquesta herència negativa va augmentant any rere any a un ritme de 5.000-7.000 milions/ anyCom més es difereixi el moment de la separació, més gran serà lherència de deutes de la Catalunya autònoma20/12/2011 1ª Convenció Nacional 7
  8. 8. 2. Entorn macroeconòmicVariables clauVariable % PIB % PIB Impacte Factors clau (actual) (potencial)Exportacions a Intensitat i durabilitat d’un possible +24% +20 -4% boicot comercialEspanya (X)Dèficit fiscal (G-T) -8% 0% + 8% Desaparició del dèficit fiscal Reducció del cost del deute públic iAltres -1% 0% + 1% privat per millora de ràtingsBalanç + 5.0% Creixement del PIB l’any +1 Inclús en el pitjor dels casos, el resultat l’any 1 seria molt positiu En els següents anys, es reduiria previsiblement l’efecte del boicot i/o s’obririen mercats alternatius (cas del boicot al cava 2006) Es desapalanca l’economia al quedar-se a Espanya la majoria de sectors privats sobreapalancats (finances, promotores, constructores) No es considera l’efecte multiplicador de tenir un Estat alineat amb els interessos de Catalunya (p.e. se’ns hauria escapat Eurodisney? I la Nissan? I el sector de la motocicleta? I el tèxtil?... La llista és inacabable)Font: Sense Espanya (2011). M. Guinjoan i X. Cuadras i elaboració pròpia20/12/2011 1ª Convenció Nacional 8
  9. 9. 3. Pressupost públicInvertint el dèficit fiscal + 3.700 42.066 + 4.400 + 2.700 -145 Altres Superàvit S.S. + 4.190 Solidaritat i UE departaments Dèficit Fiscal 500 Reducció brut actual1 27.222 càrrega Salut Empresa d’interessos Educació (incl. Ocupació 5.408 TC i justícia Universitats) R&D Banc Central Benestar Noves Seguretat Social infraestructures 21.814 Infraestructure Ajuntaments Agricultura s (AVE i Port) Internacionalitz Museus ació de sectors Ambaixades i depenents del Cooperació mercat espanyol Reducció IS al 25% (500 MM) Pressupostos Despeses Despesa Despesa Fons de Altres Pressupostos CiU estructura social reactivació reserva Estat propi (Imports en milions d’euros) Estat propi 4 grans blocs de despesa: Estat propi, despesa social, reactivació econòmica i fons de reservaFont: pressupostos de la Generalitat de Catalunya (2011), pressupostos de l’Estat (2011), recaptació de l’AEAT a Catalunya (2009), estudi de les balances fiscals (2005) i elaboració pròpia.Nota: (1) dèficit fiscal actual més despesa de l’Estat integrada als nous comptes de la Generalitat.20/12/2011 1ª Convenció Nacional 9
  10. 10. 3. Pressupost públicUna alternativa en 8 mesuresÀmbit social (€ 4.400 milions)1. Aturar les retallades en l’àmbit social i incrementar la despesa2. Resoldre les mancances en educació i en sanitat, encara lluny de la mitjana europea3. Dedicar recursos a la lluita contra la pobresaÀmbit reactivació (€ 2.700 milions)4. Engegar programa d’inversió en infraestructures a 5 anys (TGV Mediterrani, condicionament línia Barcelona- Puigcerdà, autopista Lleida-Tortosa, rodalies)5. Ajudar les empreses a crear riquesa i ocupació6. Rebaixar pressió fiscal7. Internacionalitzar sectors depenents del mercat espanyolÀmbit estalvi (€ 3.700 milions)7. Constituir un fons de reserva de pensions segur (en risc amb els compromisos de despesa de la S.S. Espanyola)8. Refinançar el deute actual aprofitant les millors qualificacions creditícies20/12/2011 1ª Convenció Nacional 10
  11. 11. LendemàConclusions Cal passar del sobiranisme econòmic 1.0 al 2.0 En aquest sobiranisme econòmic 2.0 el treball a realitzar és molt diferent del fet fins ara ( hi ha aspectes legals i també pràctics que transcendeixen l’economia “acadèmica”) Hi ha concretament tres àmbits en els que incidir de forma diferent: 1. La separació, 2. L’impacte macroeconòmic d’aquesta i 3. El sector públic a articular Des del CES o instàncies similars cal posar en marxa grups de treball que promoguin la recerca en cadascun dels tres punts Només formulant una proposta econòmica atractiva per a l’endemà i diluint els riscos associats, el sobiranisme podrà assolir l’hegemonia que té a l’abast20/12/2011 1ª Convenció Nacional 11
  12. 12. Cloenda “Si un dia la Catalunya estricta fos independent, lEstat català podria atendre els seus ciutadans amb el doble del que els atén lEstat espanyol” Joan Crexells (1923). Problemes de Catalunya. L’endemà de les festes20/12/2011 1ª Convenció Nacional 12
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×