Tots Plagats 68 - desembre 2013

931 views
688 views

Published on

Revista escolar. Escola Abel Ferrater - La Selva del Camp

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
931
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tots Plagats 68 - desembre 2013

  1. 1. ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP
  2. 2. El 2013 es celebra l’Any Internacional de la Cooperació de l’Esfera de l’Aigua, emmarcat en el decenni “L’aigua font de vida” (2005-2015) promogut per les Nacions Unides. Nosaltres volem ser sensibles a aquestes iniciatives mediambientals i, com a Escola Verda que som, hem volgut centrar el contingut d’aquesta revista sobre el tema de l’aigua. Totes les classes han fet diverses activitats on els/les xiquets i xiquetes han pogut aprendre les propietats de l’aigua, les seves utilitats,... i sobretot els ha permès reflexionar sobre l’aigua com un bé escàs, que cal preservar. En les pàgines que hi ha a continuació es poden veure una mostra d'aquestes activitats. Com a habitants actuals d'aquest planeta tenim una gran responsabilitat vers les generacions futures i cal que eduquem els nostres infants en viure d'una manera més sostenible. Segons Arcadi Oliveres, farien falta tres planetes com el nostre si tothom tingués el nivell de vida d'un europeu". Seria de gran ajuda que les decisions polítiques i econòmiques dels mandataris dels diferents països veiessin la urgència de prendre mesures de protecció dels recursos finits que té el nostre planeta. Entre tots i totes podem fer un món millor, on el respecte pel medi ambient i per totes les persones sigui la guia de les nostres accions. Com a educadors que som: mestres, pares, avis, … cal que transmetem a les noves generacions aquesta manera de pensar i de fer. Amb aquest desig d'aconseguir un món millor, us oferim aquesta revista i us desitgem un Bon Nadal i un millor Any Nou. SUMARI TOTS PLEGATS, 68 desembre 2013 Entrevista a Tomàs Molina Notícies Sortides P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è Aula d'anglès Aula de religió Aula de música Educació Ambiental Crònica des de Suècia Humor i passatemps EQUIP DE REDACCIÓ Alumnes de 6è A: Dèlia Ayllon Arnau Bosch Aleix Cavallé Marta Ferran Irene Freixes Brahim Hamyane Arnau Llambrich Arnau Martos Joel Prats Orlando Rodríguez Guillem Sabaté Sandra Sellarès Jordi Torres Àlvar Uroz Carlos Vasco COORDINEN: Rosa Boqueras Conchi García Rosa Martí ESCOLA ABEL FERRATER C/. Abel Ferrater, 3, 43470 La Selva del Camp Telèfon i fax: 977 844 232 Correu electrònic: e3003100@xtec.cat WEB: http://www.xtec.cat/escola-abelferrater Tots els mestres de l'escola col·laboren en la redacció de la revista. La revista TOTS PLEGATS es distribueix gratuïtament a totes les famílies de l'escola. La revista TOTS PLEGATS no s'identifica necessàriament amb les opinions que els col·laboradors manifestes en els seus articles.
  3. 3. Enguany és l'any internacional de la cooperació en l'esfera de l'aigua, per això hem destinat el contingut d'aquesta revista sobre aquest tema. Ens podria definir, de manera entenedora, què és la hidrosfera? És tot arreu on puguem descobrir aigua. Però com que l’aigua a vegades està gelada i d’altres és salada com el mar, i unes altres passa per rius subterranis, la hidrosfera va de les muntanyes més altes, fins el fons dels mars i oceans i pous més profunds. La Hidrosfera s’estén d’un Pol a l’altre per tot el planeta. Ens podria explicar per què se celebra aquest esdeveniment enguany? Perquè ho van decidir a les Nacions Unides, que volien que l’aigua, que és un element present a tot el món i que tota la humanitat necessita, fos el fil conductor per aconseguir cooperació entre persones i institucions de tota mena. TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP Què està passant actualment amb la capa d'ozó, el clima, els pols,... ? Que és diferent de com acostumava a ser. Al món cada vegada som més persones, que amés tenim més coses cada una, i tot això que tenim cal fabricar-ho i després, quan ho llencem, mirar de destruir-ho d’alguna manera. El que passa és que fem fum per fabricar i per destruir, i també per moure’ns, per escalfar-nos i per refredarnos... tot aquest fum fa que la temperatura de l’aire augmenti i això fa canviar el temps que acostuma a fer a cada lloc del planeta. Hi ha alguna zona del planeta que estigui més afectada que d'altres? A tot arreu canvia! Hi ha llocs que fins i tot tenen temperatures més baixes, o que hi plou més, però a la major part del món les temperatures pugen i plou una mica menys sovint. A molts llocs quan plou ho fa massa fort i això fa que hi hagi problemes. Què és el més perjudicial que estem fent la humanitat? No és que sigui perjudicial, el que passa és que es nota que som moltes persones. No n’hi ha prou en ser tan respectuosos amb el nostre entorn com ho són els nostres pares, ni com els avis, ho hem de ser més que ells. Som molta gent i tenim moltes coses: per exemple cotxes més grans que permeten anar per tots els camins de la muntanya, dia i nit, això espanta els animals o fins i tot els atropellem. Ara és més difícil trobar animalons al bosc que quan jo era petit. Què és el més perillós que ens podria passar? Perillós no ho és, almenys per a nosaltres. Però si que hi ha gent que viuen en petites illes al mig de l’oceà que s’estan quedant sense casa perquè l’aigua del mar puja. Aquestes persones s’estan veien obligades a marxar de casa i canviar de país. Aquí a Catalunya si mireu els arbres, veureu que hi ha lloros i cacatues, que s’estan quedant a viure aquí perquè fa més calor. També hi ha mosquits que abans no teníem, com aquests mosquits tigre que piquen tan fort. Tot està canviant molt de pressa, i cal que intentem posar un fre al canvi i també que ens hi adaptem. Quin granet de sorra podríem aportar nosaltres per a intentar solucionar aquest problema? Aprendre a ser molt respectuosos amb tot el que ens envolta i a no malgastar. I encomanar el compromís a les persones que coneixem que també respectin i no malgastin. Moltes gràcies per la seva atenció i col·laboració. Li agraïm especialment la seva predisposició, ja que sabem que està molt ocupat fent interessants programes dels quals som seguidors. ENTREVISTA Tomàs Molina, popular meteoròleg i presentador de TV3. Entre d'altres, és director i presentador del programa “Espai Terra” pel que hem pensat en entrevistar-lo a vostè pel seus coneixements sobre temes mediambientals.
  4. 4. Els companys de 6è del curs passat, van fer un projecte del Delta de l'Ebre que, al estar acabat, el van voler presentar al premi Baldiri i Reixac amb el nom de Descoberta del Delta de l' Ebre. Com que era un treball molt ben elaborat, van guanyar el premi, que consistia en 700 € per a comprar llibres per a cada un alumne guanyadors. Tots van acabar amb un llibre a les mans i tota l'escola va estar molt contenta. TOTS PLEGATS, 68– ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP LA CASTANYADA 2013 El dia 31 d'octubre vam celebrar la castanyada. A l'escola, els alumnes de 6è, es van disfressar de follets i dos nens de castanyera i al matí van passar per totes les classes a recollir les castanyes. A la tarda, mentre tots els alumnes feien jocs i tallers pel pati, les van torrar i així tothom pogué gaudir d'unes castanyes molt bones i fetes a l'escola. Abans però de menjar-nos-les, vam ballar el ja tradicional Ball de la Castanya. A la nit es va muntar una paradeta al pavelló municipal, pel motiu de recollir més diners pel viatge de final de curs. NOTÍCIES PREMI BALDIRI REIXAC
  5. 5. TOTS PLEGATS, 68– ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP Durant dues setmanes d'octubre, van venir els mossos a l'escola. Ens van explicar que hi havia diversos de mossos i ens van dir que ells eren de trànsit. Cada classe va fer el seu taller per saber si actuem bé com a vianants, com a conductors i com a passatgers de cotxe o moto. Als de 6è els van preguntar si sabien quins tipus d'infraccions feien, si és que en feien. Enguany ens han donat per a la biblioteca dos exemplars del llibre La Martina i en Sergi ens ensenyen mobilitat segura! SIMULACRE D'INCENDIS El dia 15 de novembre vam fer un petit simulacre d'incendi a l'escola. Segurament molta gent es va desesperar en sentir l'alarma, però va sortir bé. Vam deixar tot el que estàvem fent i vam anar en fila. Encara que ja sapiguem que s'ha de fer quan hi ha un incendi ho posem per si algú no se'n recorda prou: - Quan es sent l'alarma el primer que s'ha de fer es no perdre la calma. - S'han de tancar les finestres i apagar les llums. - Posar-se a la fila i esperar que els/les mestres facin el que hagin de fer. - Quan ja estigui tot preparat, l'últim nen/a de la fila, ha d'agafar una targeta vermella que està al pany de la porta que hi fica: AULA EVAQUADA. Llavors ha de ficar-la a la maneta de la porta per la banda del passadís. - Tots els nens i nenes han d'arribar al pati de cicle inicial i 3r. - Quan els/les mestres acaben de passar llista, hem de passar tots pel costat de la pista, fins a fora de l'escola. NOTÍCIES XERRADES DELS MOSSOS
  6. 6. Com cada any ha vingut la Marina, una noia que ens explica una mica sobre les revistes de Bayard, perquè els nens s'animin a llegir. Ens proposa que fem alguna activitat basada en la revista més adequada a la nostra edat (Cucafera, Tiro Liro, Reporter Doc i Okapi) i llavors la prenem de mostra cap a casa. Els alumnes que volen retornen una butlleta de subscripció plena i així tenen la revista a casa per tot un any. L'escola proposa aquesta activitat perquè és molt important que nosaltres agafem l'hàbit de llegir una mica cada dia. TOTS PLEGATS, 68– ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP DELEGATS VERDS Aquest any, a partir de tercer, cada classe té un delegat verd. Els delegats verds tenen les seves funcions: - Vigilar els patis en la recollida selectiva. - Vetllar per l'estalvi d'energia (llum, aigua, calefacció). - Passar la informació a la classe. - Recollir propostes de la classe. - Assistir a les reunions del comitè. ESCACS Aquest trimestre, a les mestres de primer se'ls va oferir l'oportunitat de fer un curset per aprendre escacs i poder treballar aquest joc a l'aula. A partir del gener n'ensenyaran als alumnes de primer, per a què ells n'aprenguin. Aquest joc és un dels més importants per desenvolupar el pensament i és molt bo que es practiqui. NOTÍCIES REVISTES BAYARD
  7. 7. Aquest curs, a l'escola, tenim tres noves mestres que són l'Azahara Sayol, la Mayte Colmenarejo i la Carme Alba. L'Azahara Sayol és la nova mestra que fa l'anglès a les classes d'educació infantil i a primer de primària. La Mayte Colmenarejo és la nova tutora de 2n B. La Carme Alba és la nova tutora de la classe de P3-B. Des d'aquesta revista els donem a totes tres la benvinguda a la nostra escola i esperem que s'hi trobin d'allò més bé. FIRALCAMP TOTS PLEGATS, 68– ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP Com cada any, a l'octubre, s'ha celebrat la Fira a la Selva del Camp. Els alumnes de 6è han venut coses a les parades de la nostra escola, aliments a la parada medieval i diversos complements molt bonics a la parada de les Pletes. Ens ha agradat molt fer aquesta activitat per guanyar diners pel viatge de final de curs i ha sigut una experiència inoblidable!! RECOLLIDA DE TAPS Des de l'institut ens han demanat si podem col·laborar en la campanya de recollida de taps per a una bona causa. Aconseguir una cadira de rodes. Des d'aquí fem una crida a totes les famílies perquè col·laborin portant tots els taps que pugui. A l'escola s'han instal·lat dos contenidors, a l'entrada de cada edifici. MOLTES GRÀCIES!!! NOTÍCIES MESTRES NOVES
  8. 8. El divendres, dia 22 de novembre va ser Santa Cecília i tots els nens de l'escola, vam anar a l'Hort d'Iglesias a cantar conjuntament amb tots els xiquets i xiquetes de les tres escoles de la Selva i amb l'orquestra de corda, la de vent i el grup de percussió de l'Escola de Música Municipal. Acabada la cantada els alumnes vam poder gaudir d'una coca amb xocolata i suc de fruita que les tres AMPAs ens van pagar. L'ajuntament ens va oferir la seva col·laboració logística i econòmica. Una vegada més, els alumnes de 6è vam portar els companys i companyes de P3 de la nostra escola de la maneta per ajudar-los a caminar. Imatge capturada de Canal Camp TOTS PLEGATS, 68– ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP FÒRUM XESC El 19 de novembre la nostra escola va participar al Fòrum de la XESC, que és la Xarxa d'Escoles Verdes de Catalunya. Enguany es va celebrar a Cambrils. Al matí es va fer el fòrum d'experiències; els alumnes per una banda, amb altres alumnes i les mestres per una altra, només mestres. Tres alumnes del Cicle Superior, la Irene, l'Odina i l'Elisa van explicar una experiència realitzada amb la Coral de l'escola el curs 2011-2012. Van presentar El Vol dels Guardamóns, de Debbie Campbell, com una cantata ecològica que parla de diferents actuacions que els humans fan sobre el medi natural i que imaginàriament, són vigilats pels Guardamóns, uns éssers extraterrestres que ens expliquen allò que observen i ens proposen que millorem, que encara hi som a temps. L'experiència va ser molt profitosa. CAMPANYA DE FRUITA A L'ESCOLA Com cada any ens porten fruita a l'escola per menjar-la a l'hora del pati. Aquesta campanya l'organitza el Departament d'Agricultura per tal de potenciar que els xiquets i xiquetes mengem fruita. El passat mes de novembre ens van dur pomes, peres, pastanagues i mandarines. Esperem que el mes de febrer reprenguin l'activitat. NOTÍCIES SANTA CECÍLIA
  9. 9. Aquest curs ha canviat la gestió del servei de menjador. en comptes de portar-ho des del centre es porta des de l'Ajuntament. Això ha comportat un canvi d'empresa que fa el menjar, que ara es diu Agora Càtering. Tot i que hi diu càtering, els dinars se segueixen fent a la cuina de l'escola. Nosaltres, els que fem ús del menjador, no hem notat cap canvi perquè el menjar continua sent molt bo, amb aliments ecològics i l'equip de monitors és pràcticament el mateix. El que hem notat és que ara els uniformes de les monitores són lila i els tovallons porten un logotip de l'empresa Àgora Càtering. Un altre canvi és que l'aigua és embotellada, cosa que està molt bé perquè hi havia gent que no li agradava la de l'aixeta. NADAL TOTS PLEGATS, 68– ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP Quan s'acosta el Nadal cada nen o nena fa la seva postal de Nadal. Els alumnes de parvulari, cicle inicial i 3r van a buscar el tió pels voltants de la escola. Tots els nens i nenes de l'escola anem al gimnàs a cantar nadales i després fem cagar el tió!! Els alumnes que fan religió de 6èA i B són els encarregats de fer el pessebre que sempre instal·lem a la vidriera de la porta d'entrada. I els nens i nenes de P3, P4 i P5 fan un pessebre de plastilina a la seva vidriera. Enguany a cada classe tornarem a guarnir un arbre i els podreu veure a les botiges del carrer Major de la Selva del Camp. NOTÍCIES NOVA GESTIÓ DEL MENJADOR ESCOLAR
  10. 10. A la darrera revista, de l'abril de 2013, explicàvem que dedicàvem la revista a la poesia perquè era el 100 aniversari del naixement de dos grans poetes de la literatura catalana. Salvador Espriu, mort el 1985, i Joana Raspall, que aleshores era entre nosaltres i que el dia 1 de juliol celebrava el seu aniversari. Malauradament el dia 4 de desembre va traspassar i des d'aquí volem enviar el nostre condol a la seva família. El seu poema inèdit de l'any 1982, Nadala. Torneu-me..., formarà part de la felicitació de l'escola. 10è ANIVERSARI DE L'ORGUE TOTS PLEGATS, 68– ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP L'acte principal del 10è aniversari de l'orgue de la Selva del Camp, construït gràcies a l'aportació de diners de l'Abel Ferrater i Hortet, va ser un emotiu concert de totes les formacions corals de la Vila, celebrat a l'església de Sant Andreu, el diumenge 15 de desembre. Hi van participar ni més ni menys que 10 agrupacions diferents de la Selva i una de Reus. La coral de la nostra escola hi va participar amb una cançó de gòspel sudafricà anomenada Ipharadisi. Com que a més, el concert s'esqueia amb el dia de l'enterrament de Nelson Mandela, es va creure oportú dedicar-la a la seva memòria. A més de la coral de l'escola, alumnes, ex-alumnes, pares i avis de l'Abel Ferrater van participar amb altres agrupacions musicals. NOTÍCIES JOANA RASPALL I JUANOLA
  11. 11. P3 A i B Han anat a mirar els arbres per saber més coses de la tardor i els colors de les fulles. El 22 de novembre, acompanyats pels alumnes de 6è van anar a l'Hort d'Iglesias per participar a la cantada de Santa Cecília. Abans de la Festa Major van anar al Castell a veure el Diabló, els Gegants i els Nanos. P4 A i B TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP Han anat a Vilanova de Prades on han fet una excursió pel bosc amb la castanyera i després han torrat castanyes. També han anat al barranc a observar la tardor i a l'Hort d'Iglesias per Santa Cecília. P5 A i B Han anat a Vimbodí, al museu del vidre. També han anat al barranc a mirar als arbres, a la tardor i al local d'assajos de la Banda Municipal. P5 B Han anat aquí, a la Selva, a la Plaça 11 de setembre, per veure una piràmide que hi ha en aquesta plaça, ja que estan fent un projecte sobre les piràmides. SORTIDES SORTIDES DEL PARVULARI
  12. 12. PRIMER Les dues classes de 1r encara no han anat d'excursió fora del poble aquest trimestre, ja que al lloc on volen anar no tenen data fins al gener. Aniran al Port de Tarragona, el dia 27 de gener. Per conèixer millor l'edifici han sortit al pati i a fora l'escola, per observar-la i veure les perspectives. Així han pogut fer un interessant treball de plàstica. SEGON Començada la tardor les classes de 2n, pel projecte de medi, van anar a l'Hort d'Iglesias a estudiar els til·lers. Van agafar fulles de til·ler, les van dibuixar i van calcar l'escorça. El dia 9 de desembre van anar a Tarragona, a fer l'activitat del “peix peixet”. TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP TERCER Els alumnes de tercer van anar el dia 12 de novembre a Coma-ruga per participar a les activitats musicals proposades pel Camp d'Aprenentatge Pau Casals. Enguany van enregistrar un CD en un estudi. No només van entrar en un estudi de veritat sinó que els van ensenyar com funcionen els aparells que es fan servir per enregistrar discos. També van fer un taller de les qualitats del so i es van fer el propi disseny de la caràtula del CD. SORTIDES SORTIDES D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA
  13. 13. Els alumnes de quart, el dia 5 de novembre van anar a Bellmunt del Priorat per conèixer de ben a prop el món de la mineria. L’experiència més interessant va ser la visita guiada a la primera planta de la Mina Eugènia. El recorregut es fa a peu i permet endinsar-se fins a 35 metres de profunditat i recórrer uns 700 metres de galeries a través de l’explotació més antiga d’aquesta mina, desenvolupada durant l’últim terç del segle XIX. Van poder observar les característiques geomorfològiques del jaciment i el mètode de recerca i d’extracció del mineral, gràcies a una sèrie d’escenografies que representen les diferents tasques que els miners duien a terme. A la sortida de la mina, els alumnes poden buscar minerals al terrer de la mina Eugènia, on es llençava la ganga, amb l’ajuda d’un material didàctic específic per a aquesta activitat. D’aquesta manera poden identificar i reconèixer les característiques principals dels minerals recollits. TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP CINQUÈ Enguany, les tutores de cinquè van fer viure als seus alumnes una jornada a Prades plena de joc i convivència. El joc d'equip, el contacte físic i l'haver-se de posar d'acord per fer les coses proposades van ser realment una tasca ben important. Van encarregar aquestes activitats a la Casa de Colònies Verd Natura. SORTIDES QUART
  14. 14. La Ruta del Cister va ser la sortida proposada pels alumnes de sisè. El curs anterior havien estat treballant l'Edat Mitjana i va ser una bona manera de recordar allò que havien treballat i aprofundir una mica més en aquesta època tan important de la història. TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP LA CORAL DE L'ESCOLA Un Nadal més, la Coral de l'escola hem anat a cantar per als avis i àvies de la Residència El Vilar. Hem compartit cants amb els alumnes de l'escola Gil Cristià, acompanyats del seu mestre de música. Seguidament hem anat pel carrer Major i davant de cada botiga, hem ofert una nadala. En ser a la plaça Major, els treballadors de l'ajuntament i el mateix Sr. Alcalde han sortit a escoltar-nos. Per acabar d'arrodonir la tarda, hem pujat a la sala de quadres de l'ajuntament on ens esperava un esplèndid berenar. SORTIDES SISÈ
  15. 15. PLOU DESPRÉS DE MOLTS DIES TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP PER AIXÒ FEM LA FESTA DE LA PLUJA... COM L'OULEMBE Oulembe el Saurí Joan de Déu Prats i Àfrica Fanlo Intermón Oxfam P3 A EL VALOR DE L'AIGUA
  16. 16. P3 B LES DEIXALLES MARINES EL FONS DEL MAR ACUMULA MOLTES DEIXALLES PLÀSTIQUES I TOTA MENA D'ESCOMBRARIES TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP EN UN CONTE HEM VIST PEIXOS CONTENTS I PEIXOS TRISTOS. NOSALTRES HEM DE LLENÇAR LA BROSSA A LES ESCOMBRARIES I NO AL MAR
  17. 17. EXPERIMENT PER OBSERVAR COM GERMINEN LES LLAVORS TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP PERÒ HEM COMPROVAT QUE... HEM FET UN EXPERIMENT PER OBSERVAR COM BEUEN AIGUA LES PLANTES HEM POSAT FLORS BLANQUES EN AIGUA TINTADA AMB COLORANT ALIMENTARI DE COLOR BLAU, GROC I VERMELL.. HEM OBSERVAT QUE L'AIGUA PUJA PER LA TIJA I VA CAP A LES FULLES I LES FLORS, PERQUÈ HAN QUEDAT TENYIDES DE COLOR. EL COLORANT QUE HA FUNCIONAT MÉS BÉ ÉS EL BLAU. P4 A L'AIGUA I LES PLANTES
  18. 18. TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP P4 B L'AIGUA SERVEIX PER:
  19. 19. GENER QUI REGA AL GENER POSA BLAT AL GRANER, PALLA AL PALLER I OLI A L'OLIVER. TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP FEBRER MARÇ PLUGES AL FEBRER, ANY CIBADER. MARÇ VENTÓS FA ABRIL PLUJÓS. ABRIL MAIG A L'ABRIL CADA GOTA VAL PER MIL PEL MAIG CADA DIA UN RAIG. P5 A L'AIGUA I ELS MESOS DE L'ANY
  20. 20. JULIOL SI AL JUNY PLOU FRUITA AL JULIOL. NIT DE JULIOL PLUJA NO VOL. AGOST SETEMBRE SI PER L'AGOST SE SENTEN TRONS, ELS RAÏMS BONS. PEL SETEMBRE CULL LES POMES ABANS NO VINGUIN LES BROMES. TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP OCTUBRE NOVEMBRE QUAN A L'OCTUBRE PLOU EL ROVELLÓ ES MOU. SI PEL NOVEMBRE TRONA LA COLLITA SERÀ BONA DESEMBRE DESEMBRE NEVAT BON ANY ASSEGURAT. P5 B JUNY
  21. 21. TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP DEPURADORA CASOLANA 1r A Els nens i nenes de 1r hem anat a l'Aula de Ciències i hem fet aquest experiment que ens ha agradat molt perquè semblava que feiem màgia
  22. 22. TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP 1r B CONCLUSIONS
  23. 23. TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP 2n A
  24. 24. TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP 2n B
  25. 25. Quan una substància entra en contacte amb l'aigua i es desfà, diem que es dissol. En aquest cas veurem que hi ha una mescla homogènia, tot es veu igual. TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP Quan intentem barrejar aigua amb un altre element i no es desfà, diem que tenim una mescla heterogènia, es poden distingir els diferents elements. Què necessitem? - gots transparents. - una cullereta per remenar. Substàncies: -Oli, sucre, sal, pedres, cafè, nesquik, trocets de plàstic... 3r A Experimentem amb l'aigua
  26. 26. TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP 3r B
  27. 27. 4t A L'aigua es converteix en pedra? Els alumnes de 4t vam anar a les mines de Bellmunt del Priorat. Sabeu què? Vam baixar a una mina! A la mina vam veure estalactites i estalagmites i el monitor ens va explicar com es formaven: Quan plou una gran part d'aigua que cau a la terra no corre en forma de rius sino que es filtra cap a dintre de la terra formant corrents subterrànies .També molta d'aquesta aigua queda embassada constituint els aqüifers que són enormes basses d'aigua subterrània. Hem de tenir cura de no contaminar-los. A vegades, quan les corrents subterrànies troben terrenys calcaris es formen coves amb estalactites i estalagmites. estalactites TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP estalagmites Les estalactites o caramells pengen del sostre de les coves i es formen per l'aigua que es filtra gota a gota i es barreja amb l la calç de les roques. Les estalagmites creixen al terra de les coves, van en parella amb les estalactites, són els diposits de calç que cauen de l'aigua que s'escorre de les estalactites i creixen cap amunt. cap amunt. FEM ESTALACTITES Dos gots de plàstic. Un plat. Fil o llana. Un parell de clips. Aigua. Sal. Prepareu una dissolució saturada de sal (més sal de la que l 'aigua pot dissoldre) amb aigua calenta. Ompliu els dos vasos amb aquesta disolució. Col.loqueu el plat entre els dos vasos. Lligeu un clip a cada extrem del fil i introduïu cada extrem en un vas de manera que quedi el fil penjant per sobre el plat. Deixeu passar uns dies i observeu el resultat.
  28. 28. TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP 4t B
  29. 29. Una central hidroelèctrica és aquella que genera ELECTRICITAT gràcies a l'aprofitament de l'ENERGIA POTENCIAL de l'aigua emmagatzemada en una presa situada a un nivell més alt que la central. PARTS D'UNA CENTRAL L'aigua és conduïda mitjançant una canonada de descàrrega des de l'embassament a la sala de màquines de la central, on gràcies a les turbines hidràuliques es produeix la generació d'energia en alternadors. Les dues característiques principals d'una central hidroelèctrica, des del punt de vista de la seva capacitat de generació d'electricitat són: TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP ● La potencia: que és la funció del desnivell existent entre el nivell mig de l'embassament i el nivell mig de les aiües baixes de la central, del cabal màxim que hi pot circular i de les característiques de la turbina i del generador. ● L'energia garantida, que és funció del volum útil de l'embassament, i de la potència insta·lada. TURBINES L'energia hidroelèctrica és econòmica i no contamina ja que no es consumeixen combustibles fòssils, no obstant la creació de preses també produeix danys al medi ambient. 5è A FUNCIONAMENT DE LES CENTRALS HIDROELÈCTIQUES
  30. 30. No necessiten combustibles. Provenen de llocs propers. ● No contaminen. ● Són renovables. ● Sovint, els embassaments de les centrals tenen altres utilitats importants: Serveixen per al regadiu, com a protecció contra les inundacions, per a subministrar aigua a les poblacions pròximes,etc.. ● És una energia néta que no genera cap tipus de residu. ● Són gratuïtes o barates. ● L'energia hiràulica va ajudar al creixement de les noves ciutats industrials que es van crear a Europa i Amèrica. ● Les turbines són fàcils de controlar i tenen uns costos de manteniment reduït. ● ● INCONVENIENTS: Inunden pobles per fer pantans. De vegades les preses es trenquen inundant pobles. ● Els projectes hidroelèctrics poden causar perturbacions entorn als ecosistemes acuàtics. ● En general, estan situats en llocs allunyats del punt de costum i, per tant, els costos d'hivernació en infraestructures de transport poden ser elevats. ● El temps de construcció és , en general, més llarg que el d'altres tipus de centrals com poden ser les centrals tèrmiques. ● L'ús del terreny a la conca alta afecta la qualitat i la quantitat d'aigua que torna al riu. ● El contingut de l'oxígen dissolt a l'aigua pot canviar les condicions prèvies a la construcció. ● La generació d'energia elèctrica està influïda per les condicions metereològiques i pot variar d'estació a estació. ● TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP ● Catalunya, les illes, Cèuta i Melilla són les úniques comunitats que produeixen aproximadament tant com consumeixen. Altres consumeixen molt més del què produeixen. El cas extrem és Madrid amb una producció 100 vegades inferior al seu consum. La comunitat Valenciana, Murcia, Andalusia o el País Basc també consumeixen més del que produeixen. 5è B AVANTATGES:
  31. 31. Què és una depuradora? Una depuradora és una instal·lació on l'aigua bruta és sotmesa a un procés en el qual, per mitjà de la combinació de diversos tractaments físics, químics i/o biològics, se n'eliminen la matèria en suspensió i les substàncies dissoltes. TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP Com és el procés de depuració? L’aigua emprada a les cases i les indústries s’aboca al clavegueram municipal, que connecta amb una sèrie de petits col·lectors que acaben desembocant a uns pocs col·lectors de major diàmetre a través dels quals l’aigua residual arriba a una Estació Depuradora d’aigües Residuals. Aquesta aigua rep el nom de: “influent” • Pretractament: Desbast i filtració Es fa passar l'influent a través d'unes reixes, per a extreure'n els residus sòlids més grossos. Després es repeteix l'operació amb reixes més espesses per a extreure'n els residus sòlids més petits. El pretractament s’acaba en el desorrador-desgreixador, on es destrien sorres i greixos airejant i removent l’aigua amb procediments mecànics perquè els greixos surin i les sorres s’enfonsin. • Decantació (Sedimentació) primària A la decantació primària es deixen reposar les aigües i se n'extreuen les partícules que no hi queden dissoltes, com ara les graves, la sorra, el fang, etc. L'aigua circula a través d'un tanc, on es remou i s'aireja per mitjà de processos mecànics. Al fons d’aquests dipòsits s’ hi sedimenten una part de les partícules sòlides contingudes en l’ aigua residual que han aconseguit travessar el pretractament i que constitueixen el que s’anomenen fangs primàris • El tractament biològic de l’aigua residual • Decantació secundària L'aigua passa a un dipòsit anomenat reactor biològic, on s'afegeixen uns bacteris que es nodreixen de matèria orgànica present en les aigües residuals Consisteix en la separación, per acció de la gravetat ,entre el fang biològic i l'aigua depurada. En els decantadors secundaris es formen uns sediments sòlids que s’ enretiren, mentre l’aigua neta ja tractada i clarificada sobreïx superficialment per les seves vores. Quines aplicacions tenen les aigües depurades? L'aigua depurada té múltiples aplicacions entre les quals destaquen el reg de camps de golf, la introducció en l'emplenat d'aiguamolls, en usos de neteja de carrers de ciutats i viles i en circuits tancats de fonts urbanes.i reintroducció en rius i mars. Planta depuradora de La Selva del Camp 6è A La depuradora
  32. 32. La dessalinització consisteix en separar les sals presents a l’aigua del mar fins a obtenir una aigua de qualitat i apta per al consum humà. Aquest procés de treure les sals té lloc a les plantes dessalinitzadores. El procés es divideix en els següents passos: Captació: Es recull l’aigua del mar des d’una certa distància de la platja. Pretractament i filtració: Es treuen les impureses i es filtra l’aigua a través de vint filtres de sorra. Bombament a alta pressió: És un procés d’osmosi inversa, es bombeja l’aigua amb alta pressió cap a una membrana que reté les sals. Membranes: En aquest punt obtenim l’aigua osmotitzada (aigua potable) i aigua de rebuig que conté moltes sals. Tractament final: L’aigua osmotitzada és àcida. S’ajusta la duresa i l’acidesa de l’aigua mitjançant diòxid de carboni i carbonat càlcic. TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP Dipòsit d’aigua: S’emmagatzema l’aigua en un dipòsit d’aigua que la manté desinfectada. La primera planta dessalinitzadora es va construir a Espanya l’any 1965. Actualment n’hi ha més de set-centes. A Catalunya hi ha una planta dessalinitzadora al Prat de Llobregat, inaugurada l’any 2009. Aquesta planta dóna servei al 60% de la població catalana. A més, properament es posaran en funcionament tres dessalinitzadores més: Tordera 1, Tordera 2 i Foix. L‘aigua obtinguda es destina al consum humà, a l'agricultura, a la ramaderia i a processos industrials. 6è B LA DESSALINITZACIÓ
  33. 33. But we don´t think about water. What do you know about water? 1.- How much of our water is in the ocean? a) about 97% b) about 73% c) about 50% 2.- How much of a plant is water? a) about 80% b) about 60% c) about 50% TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP 3.- How much of a man is water? a) about 75% b) about 60% c) about 50% 4.- How much water do you use in a 5-minute hot shower? a) about 35 litres b) about 25 litres c) about 5 litres 5.- How much water does your body need every day? a) about 5 litres b) about 2 litres c) about 1 litre 6.- How many people in the world haven´t got save water? a) 1 out of 6 b) 1 out of 100 c) 1 out of 1000 7.- Which lake has most water? a) Lake Baikal in Russia b) Lake Victoria in Africa c) Lake Superior in Canada 8.- Which river goes through London? a) The Thames b) Tha Danube c) The Mississippi ENGLISH CLASSROOM All plants and animals need water. We drink water, we cook with water, we wash with water and we do sports in water.
  34. 34. TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP RELIGIÓ CATÒLICA
  35. 35. Primer vam posar tots els gots que teníem a la taula i vam escollir els que sonaven més o menys iguals, estant buits. Després vam escoltar què passava si posàvem aigua als gots i tornàvem a picar. Vam arribar a diverses conclusions: ● ● TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP ● Cada got, quan està buit, sona d'una manera i que no té perquè sonar igual que un altre, encara que siguin iguals. Com més aigua posem en un got, més greu sona. Podem afinar els gots segons el piano o la flauta de bec, per tant podíem tocar la nostra nadala amb aquest instrument. Havíem construït un instrument nou i, per tant, calia donar-li un nom. Vam estar pensant una estona i vam estar d'acord en què, molts instruments acaben en -fon (xilòfon, metal·lòfon, saxòfon,...). Per tan ens vam preguntar què vol dir aquesta terminació i a quines altres paraules, que no fossin instruments, ho trobàvem i vam dir: telèfon, micròfon, audífon,.... Totes elles tenien a veure amb sons, ho vam buscar i vam trobar que fon ve del grec antic (phonos) i vol dir SO!!!!! La veritat és que veient que la paraula metal·lòfon estava formada per metall i so, que vam saber que xilos és fusta en grec i que el Sr. Adolf Sax s'havia inventat el saxòfon, ens va ser fàcil inventar un nom per al nostre instrument: GOTÒFON EDUCACIÓ MUSICAL Els alumnes de 4t vam experimentar els sons que es produïen en picar uns gots de vidre amb diferent quantitat d'aigua. El material que vam fer servir va ser: gots de vidre, culleretes de postres, aigua, xeringa, flauta de bec.
  36. 36. EL CONSELL DEL MES Cada mes trobarem a la cartellera verda un consell per animar-nos a dur una vida més sana i saludable. Obrim aquest espai a la col·laboració dels alumnes i de les famílies de l'escola perquè hi aporteu treballs, comentaris, fotografies, articles.....i així fer-lo més enriquidor i participatiu. ALGUNS CONSELLS QUE HI ANIREM TROBANT... TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP ESTALVIEM L'AIGUA TINGUEM CURA DE L'ENTORN RECICLEM ESTALVIEM ENERGIA ANIMEU-VOS A PARTICIPAR-HI!!!! EDUCACIÓ AMBIENTAL Inaugurem un nou espai a la cartellera verda:
  37. 37. TOTS PLEGATS, 68– ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP A poc a poc anem entrant en les noves rutines, hi ha coses que són millor aquí altres que pitjor i bastants que són molt semblants. De moment ens aixequem més aviat, cap allà les 6, l'escola comença a les 8:30 però abans anem a "fritids" que és com una guarderia on hi podem esmorzar. L'escola acaba a diferents hores cada dia, però normalment anem fins a les 2 més o menys, els divendres fins a les 12.30! Tots dinem a l'escola i ho fem a les classes. Tenim una cuinera qui fa el menjar cada dia, és diu Kate. Els encarregats de cada classe van a buscar el carro del menjar, que és boníssim!! Després de dinar tots posem el nostre plat al rentavaixelles que hi ha a la cuina de cada classe. Quan acaba l'escola també estem al "fritids" fins que ve la mama cap allà les 4 de la tarda, llavors ja és fosc. Encara no tenim neu, ha nevat algun dia però torna desaparèixer, però fa fred; uns 5 graus sota zero i als matins fins a 10. Tots anem sense sabates dins l'escola i tenim roba extra a l'escola que ens posem al pati o roba de pluja i botes d'aigua els dies que plou. Els dilluns comencem el dia amb un passeig. Anem a passejar de dos en dos amb qui ens diu la mestra i podem explicar coses que hem fet el cap de setmana. Cada matí les dues directores també ens saluden amb la mà (aquí no es fan petons) a tothom i ens desitgem un bon dia (clar que es pot fer perquè només som 50 alumnes en tota l'escola). Altres coses diferents és que tenim un pati molt petit però l'escola no està tancada i al costat hi ha un bosc a on també podem anar a jugar. La classe de la Gemma fan medi/naturals un dia a la setmana al bosc. La Júlia té fusteria i costura una hora a la setmana i els divendres fem conversa amb amics, llavors podem parlar sobre coses que han passat durant la setmana, si hi ha hagut conflictes o si algú s'ha sentit malament per alguna cosa i parlem de com ens hem de parlar i comportar. Cada setmana també comencem el dilluns fent la planificació de la feina de la setmana i ens donen els deures que normalment són pel dilluns vinent. Quan treballem podem utilitzar diferents espais, no cal que seiem junts a la mateixa classe com que tothom treballem en coses una mica diferents. Quan necessitem ajuda tenim una carta amb el nostre nom que deixem a la mestra per no molestar si en aquest moment està ajudant un altre nen. L’illa, Orust, és molt bonica i gran (la tercera més gran de Suècia), està connectada amb dos ponts, així que no cal agafar ferri per anar a "terra". D'aquí dues setmanes ja ens mudem a casa nostra!!! Llavors podrem anar caminant fins l'escola i no caldrà que ens aixequem tan aviat. Viurem a Henån que és la població principal de l’illa amb uns 2000 habitants. A part de la nostra escola petita, que es diu Orust Montessori, també n’hi ha una altra que és més gran i a on hi ha institut. Henån CRÒNICA DES DE SUÈCIA La Júlia i la Gemma Jansà Rylander, alumnes de 5è i 2n la nostra escola, el passat mes d'octubre se'n van anar a viure a Suècia, el país de la seva mare i ens han enviat una interessant crònica de com passen els dies allà.
  38. 38. HUMOR I PASSATEMPS Entre aquests dos dibuixos hi ha 10 diferències. Les pots trobar? Busca les següents paraules relacionades amb l'aigua, a la sopa de lletres que hi ha a continuació: llac – mar – embassament – pluja – gel – neu – depuradora – oceà – diluvi – piscina – cascada – riu – TOTS PLEGATS, 68 – ESCOLA ABEL FERRATER – LA SELVA DEL CAMP bassa – aquari – ones – banyera – dutxa - mànega A U P Y O N E S H D D D S L L A C D D H F A M R D K U G E L A J R E A L I B J F A R D U I N N M L A A R O D A R U P E D U N J S K R C H A I G U V Y I M S J S T Z S A T I E A C N A A M Q C W X E R J I L D C F H I H A F A Q U A R I U D N H A G T D G F Y G F H A K L H E M B A S S A M E N T

×