MARC GRANELL Pedro Martín Peña 3r ESO - A VALENCIA I.E.S Joanot Martorell

MARC GRANELL ÍNDEX Bibliografia……….1 Poemes……………2 L’illa amb llunes …3 Un poema…………4 Opinions..……..….5 Els premis ……….6 Esquema de la seua vida............7

ÍNDEX

Bibliografia……….1 Poemes……………2

L’illa amb llunes …3 Un poema…………4 Opinions..……..….5

Els premis ……….6

Esquema de la seua vida............7

Biobibliografia Marc Granell va néixer a València (L'Horta) el 19 d'abril de 1953. Va estudiar Filosofia i Filologia a la Universitat de València, però va deixar aquestes dues carreres inacabades. Ja aleshores començava a moure's en els ambients poètics universitaris i, poc després, amb l'autor immers en el grup de poetes té lloc la fundació de la revista Cairell . Però abans de Cairell (1978-1981) la veu poètica de Marc Granell ja havia donat la seva dimensió el 1976 quan, amb 23 anys, guanyava el premi Vicent Andrés Estellés dins dels Premis Octubre. Aquest llibre, Llarg camí llarg , publicat el 1977 i molt ben rebut per la crítica, deixava veure una veu subtil i madura que s'endinsa als camins difícils de la passió i del dolor, amb versos contundents i cisellats. A partir d'aquest llibre, la poesia de Marc Granell es farà habitual a les col·leccions que donaran veu a la seva generació. Entre els anys 1986 i 1989 dirigeix la col·lecció del Consorci d'Editors Valencians i després d’aventures inicials. També són al seu càrrec col·leccions com ara Poesia. Ara es dedica professionalment a la traducció. La seva pròpia poesia s'ha pogut llegir també en traduccions al portuguès, italià, gallec i castellà. Ha rebut dues vegades el premi dels Escriptors Valencians, el 1991 i 1992.

Marc Granell va néixer a València (L'Horta) el 19 d'abril de 1953. Va estudiar Filosofia i Filologia a la Universitat de València, però va deixar aquestes dues carreres inacabades. Ja aleshores començava a moure's en els ambients poètics universitaris i, poc després, amb l'autor immers en el grup de poetes té lloc la fundació de la revista Cairell . Però abans de Cairell (1978-1981) la veu poètica de Marc Granell ja havia donat la seva dimensió el 1976 quan, amb 23 anys, guanyava el premi Vicent Andrés Estellés dins dels Premis Octubre. Aquest llibre, Llarg camí llarg , publicat el 1977 i molt ben rebut per la crítica, deixava veure una veu subtil i madura que s'endinsa als camins difícils de la passió i del dolor, amb versos contundents i cisellats. A partir d'aquest llibre, la poesia de Marc Granell es farà habitual a les col·leccions que donaran veu a la seva generació. Entre els anys 1986 i 1989 dirigeix la col·lecció del Consorci d'Editors Valencians i després d’aventures inicials. També són al seu càrrec col·leccions com ara Poesia. Ara es dedica professionalment a la traducció. La seva pròpia poesia s'ha pogut llegir també en traduccions al portuguès, italià, gallec i castellà. Ha rebut dues vegades el premi dels Escriptors Valencians, el 1991 i 1992.

El seus poemaris · Llarg camí llarg. , 1977. · Notícia de la tribu. , 1978. · Refugi absent. , 1979. · Materials per a una mort meditada. , 1980. · Exercici per a una veu. , 1983. · Tria personal. 1976-1989 , 1990. · Fira desolada , 1991. · L’illa amb llunes , 1993 . Versos per a Anna. , 1998. · Corrent de fons. , 1999. · Matèria d'ombra. , 1999. · Selecció de poemes , 1999. · Poesia reunida. 1976-1999. , 2000. · Els camins i la mirada. , 2001. · Poemes del caminant. , 2002. · Mentre el camí , 2002.

· Llarg camí llarg. , 1977.

· Notícia de la tribu. , 1978.

· Refugi absent. , 1979.

· Materials per a una mort meditada. , 1980.

· Exercici per a una veu. , 1983.

· Tria personal. 1976-1989 , 1990.

· Fira desolada , 1991.

· L’illa amb llunes , 1993

. Versos per a Anna. , 1998.

· Corrent de fons. , 1999.

· Matèria d'ombra. , 1999.

· Selecció de poemes , 1999.

· Poesia reunida. 1976-1999. , 2000.

· Els camins i la mirada. , 2001.

· Poemes del caminant. , 2002.

· Mentre el camí , 2002.

Un poema L’illa amb llunes Cançó Hi ha mirades que no son ulls sinó albes. Aquell tren se m’ha dut de sobte l’aire

L’illa amb llunes

Cançó

Hi ha mirades que no son ulls sinó albes.

Aquell tren

se m’ha dut de sobte l’aire

Opinions Llegim poesia com qui llegeix una proposta d’interpretació del món: el poema ens en dóna una visió, ens en condensa, gràcies als mots, el punt de vista de l’autor, el seu judici, les seves emocions, multiplicats o disminuïts segons la força implícita en els mots, les estructures, les imatges, els ritmes que hom fa servir La poesia de Marc Granell és la d’algú que creu fermament que escriure versos és, per damunt de tot, obrir una indagació sobre el món i sobre un mateix, que ha de ser duta a terme amb el major rigor, i els resultats de la qual, siguen quins siguen, s’han d’exposar amb absoluta honestedat. L’expressivitat i la força d’aquests versos seran, en tot cas, una conseqüència de la seua veracitat El pessimisme tràgic que fa bategar el cor de la poesia de Marc Granell, i que, té una base meditada, ontològica, llargament poada en Schopenhauer, però també un component sensitiu, fet d’una peculiar aprensió, com un fàstic de les vísceres i el verb, que és el que dota els seus versos d’una capacitat, paradoxalment sensual, tàctil, quasi mòrbida, d’expressar la repulsió moral intensament. La negativitat d’aquesta poesia expressa, alhora, una concepció i un sentiment del món: la vida és un assumpte breu i sòrdid, i un empostissat d’aparences maldissimula la seua veritat fastigosa. Amb el fàstic, el que trobarem, si gosem descórrer aquest maldestre vel de Maia, no és més que una monstruosa voluntat de viure: "Horror adolorit que vol ser horror i dolor i desig", que vol continuar volent, malgrat tot, sense fi.

Llegim poesia com qui llegeix una proposta d’interpretació del món: el poema ens en dóna una visió, ens en condensa, gràcies als mots, el punt de vista de l’autor, el seu judici, les seves emocions, multiplicats o disminuïts segons la força implícita en els mots, les estructures, les imatges, els ritmes que hom fa servir La poesia de Marc Granell és la d’algú que creu fermament que escriure versos és, per damunt de tot, obrir una indagació sobre el món i sobre un mateix, que ha de ser duta a terme amb el major rigor, i els resultats de la qual, siguen quins siguen, s’han d’exposar amb absoluta honestedat. L’expressivitat i la força d’aquests versos seran, en tot cas, una conseqüència de la seua veracitat

El pessimisme tràgic que fa bategar el cor de la poesia de Marc Granell, i que, té una base meditada, ontològica, llargament poada en Schopenhauer, però també un component sensitiu, fet d’una peculiar aprensió, com un fàstic de les vísceres i el verb, que és el que dota els seus versos d’una capacitat, paradoxalment sensual, tàctil, quasi mòrbida, d’expressar la repulsió moral intensament. La negativitat d’aquesta poesia expressa, alhora, una concepció i un sentiment del món: la vida és un assumpte breu i sòrdid, i un empostissat d’aparences maldissimula la seua veritat fastigosa. Amb el fàstic, el que trobarem, si gosem descórrer aquest maldestre vel de Maia, no és més que una monstruosa voluntat de viure: "Horror adolorit que vol ser horror i dolor i desig", que vol continuar volent, malgrat tot, sense fi.

Els premis Premi Vicent Andrés Estellés (Octubre), de poesia (1976): Llarg camí llarg . Premi Ausiàs March , de poesia (1979): Materials per a una mort meditada . Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians , de poesia (1991): Tria personal 1976-1989 . Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians , de poesia (1992): Fira desolada .

Premi Vicent Andrés Estellés (Octubre), de poesia (1976): Llarg camí llarg .

Premi Ausiàs March , de poesia (1979): Materials per a una mort meditada .

Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians , de poesia (1991): Tria personal 1976-1989 .

Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians , de poesia (1992): Fira desolada .

Esquema de la seua vida MARC GRANELL LA POESIA EL SEU GERMÁ AJUDAR LA GENT