De la consciència a la conducta: el canvi de les actituds lingüístiques

Els ciutadans de les Bahames Nationality Bahamian(s) Independent since 1968 Ethnic Composition Black 85% White 12% Asian and Hispanic 3%

Nationality

Bahamian(s)

Independent since 1968

Ethnic Composition

Black 85%

White 12%

Asian and Hispanic 3%

Els habitants nadius Sempre cedeixen la vorera als forasters blancs

Sempre cedeixen la vorera als forasters blancs

I com és que han après a fer això? Al principi...

...els van castigar si no ho feien Tota colonització comença per doblegar les voluntats dels nadius

Tota colonització comença per doblegar les voluntats dels nadius

...van premiar els que ho feien Els qui s’hi sometien tenien accès a : privilegis treballs més bons un cert grau de poder eren ben considerats pels nous amos ...

Els qui s’hi sometien tenien accès a :

privilegis

treballs més bons

un cert grau de poder

eren ben considerats pels nous amos

...

Per a entendre la submissió constant Una explicació psicològica: els mecanismes de l’aprenentatge

Desemparança apresa Learned helplessness Overmier i Seligman (1967)

Efectes de la desemparança apresa en animals Weiss et al., 1975 % animals que aprenen a evitar la descàrrega NORMALS DESEMPARATS

Efectes en humans Descens de la motivació (Cowling, 2006) Baixa autoestima (Weems i Silverman, 2006) Menor capacitat per a reconèixer el control (Maldonado, 2002), i resoldre problemes (Gonzalez, Goeppinger i Lorig, 1990) Alteracions de la memòria (Kim, Song i Kosten, 2006) Depressió (Sloman, Farvolden, Gilbert i Price, 2006) Submissió (Kao, Nagata i Peterson, 1997)

Descens de la motivació (Cowling, 2006)

Baixa autoestima (Weems i Silverman, 2006)

Menor capacitat per a reconèixer el control (Maldonado, 2002), i resoldre problemes (Gonzalez, Goeppinger i Lorig, 1990)

Alteracions de la memòria (Kim, Song i Kosten, 2006)

Depressió (Sloman, Farvolden, Gilbert i Price, 2006)

Submissió (Kao, Nagata i Peterson, 1997)

Les persones responem al fracàs de diverses maneres atribuint-lo a una causa interna o externa atribuint-lo a una causa estable o inestable atribuint-lo a una causa global o específica

atribuint-lo a una causa interna o externa

atribuint-lo a una causa estable o inestable

atribuint-lo a una causa global o específica

Les persones que han après la desemparança atribueixen el fracàs a causes Internes Estables Globals Maier i Watkins, 2005 Sloman, Farvolden, Gilbert i Price, 2006 SUBMISSIÓ CULPA PESSIMISME BAIXA AUTOESTIMA

Internes

Estables

Globals

I ara? Com és que encara s’hi sotmeten? Mecanismes que mantenen una conducta apresa

Observació / Imitació

La imitació és un mecanisme d’aprenentatge molt potent

és un mecanisme d’aprenentatge molt potent

Si els pregunten per què ho fan Per educació (cortesia) És natural. Sempre ho hem fet així. Hi estem acostumats No és un tema important Ells s’hi sentirien incòmodes No ens costa gens

Per educació (cortesia)

És natural. Sempre ho hem fet així.

Hi estem acostumats

No és un tema important

Ells s’hi sentirien incòmodes

No ens costa gens

I què té això a veure amb nosaltres? Nosaltres els catalanoparlants

Actituds lingüístiques habituals (catalanoparlants) DEFECCIÓ FIDELITAT MÍNIMA FIDELITAT TÍMIDA ????? SUBMISSIÓ LINGÜÍSTICA DIMISSIÓ

Submissió lingüística Plegar-se sistemàticament a la llengua (dominant) de l’interlocutor/a. Aplicació sistemàtica de la Norma de Convergència al Castellà

Plegar-se sistemàticament a la llengua (dominant) de l’interlocutor/a.

Aplicació sistemàtica de la Norma de Convergència al Castellà

DIFERÈNCIES D’EDAT RELACIONS JERÀRQUIQUES DIFERÈNCIES D’ESTATUS RELACIONS LOCAL-VISITANT RELACIONS CLIENT-PROVEÏDOR submissió lingüística

I com és que hem après a fer això? Ho hem apres en funció de les conseqüències Càstig  evitació Premi  repetició

Càstig  evitació

Premi  repetició

...ens van castigar si parlàvem valencià Presó Exclusió Multes Insults ...i se’n burlaven quan ho fèiem en castellà

Presó

Exclusió

Multes

Insults

...van premiar els que se’n passaven al castellà privilegis treballs més bons Càrrecs, poder eren ben considerats pels nous amos ...

privilegis

treballs més bons

Càrrecs, poder

eren ben considerats pels nous amos

...

I ara? Com és que encara ens hi sotmetem? 1. Encara hi ha premis i càstigs?

Els càstigs Ja no ens renten la boca amb sabó. Ja no ens tanquen a la presó. Ja no ens ho prohibeixen explícitament.

Ja no ens renten la boca amb sabó.

Ja no ens tanquen a la presó.

Ja no ens ho prohibeixen explícitament.

Els premis Accés a privilegis Mitjans de comunicació Fama Poder Viure amb comoditat Evitar conflictes Fer-s’ho fàcil ....

Accés a privilegis

Mitjans de comunicació

Fama

Poder

Viure amb comoditat

Evitar conflictes

Fer-s’ho fàcil

....

SITUACIÓ D’INTERACCIÓ LINGÜÍSTICA PARLAR CASTELLÀ No conflicte: harmonia Mantenim l’anonimat Permet centrar-se en la conversa CÀSTIG REFORÇAMENT PARLAR VALENCIÀ Permet que se’ns qüestione Ens posem nerviosos Provoca canvi de tema (la llengua) Ens connota políticament Genera situacions de conflicte  fatiga PRESSIÓ SOCIAL

Sí, encara hi ha premis obert solidari tolerant raonable cosmopolita modern educat tancat insolidari provincià maleducat antiquat radical intolerant .... i càstigs

Sí, encara hi ha premis i càstigs Vendre discos publicar Cobertura mediàtica Guanyar premis Anar a totes les fires entrevistes Ser contractat Ser vedat Insults gratuïts Ser ignorat Vendre menys menyspreu Portes tancades Premis més barats ....

I ara? Com és que encara ens hi sotmetem? 2. Per imitació Mares i pares, companys, mestres, líders, personatges públics...

Si ens pregunten per què ho fem Per educació (cortesia) És natural. Sempre ho hem fet així. Hi estem acostumats No és un tema important El que és important és entendre’ns Per cosmopolitisme Per respecte Per ser oberts, tolerants.... En valencià és de mala educació Nosaltres també sabem el castellà, ells no Sempre en valencià és de radicals El castellà és neutre; el valencià és ‘polític’

Per educació (cortesia)

És natural. Sempre ho hem fet així.

Hi estem acostumats

No és un tema important

El que és important és entendre’ns

Per cosmopolitisme

Per respecte

Per ser oberts, tolerants....

En valencià és de mala educació

Nosaltres també sabem el castellà, ells no

Sempre en valencià és de radicals

El castellà és neutre; el valencià és ‘polític’

EL QUE ENS PASSA ALS CATALANOPARLANTS CONSCIENTS SITUACIÓ D’INTERACCIÓ LINGÜÍSTICA PARLAR CASTELLÀ Ens fa sentir malament Paguem eixa “harmonia” amb l’autoestima Sabem que consolida la submissió PARLAR VALENCIÀ Permet que se’ns qüestione Ens posa nerviosos Provoca canvi de tema (la llengua) Ens connota políticament Genera situacions de conflicte  fatiga DESEMPARANÇA CÀSTIG CÀSTIG PRESSIÓ SOCIAL

Es pot fer d’una altra manera?

El plantejament tradicional = “tindre-ho clar” Saber que hi ha un problema social Saber que la meua actuació és rellevant Conèixer les meues capacitats FIDELITAT LINGÜÍSTICA Dimissió lingüística CONSCIÈNCIA

Saber que hi ha un problema social

Saber que la meua actuació és rellevant

Conèixer les meues capacitats

Què pensar Què dir i fer Com sentir-nos El nostre plantejament (complementari) FIDELITAT LINGÜÍSTICA (voler usar el valencià) ÚS EFECTIU DEL VALENCIÀ RECURSOS Saber com fer-ho

Què pensar

Què dir i fer

Com sentir-nos

Nivells d’anàlisi de la conducta Cognitiu Fisiològic Motor COM ENS SENTIM? EMOCIONS QUÈ DIEM? QUÈ FEM COMUNICACIÓ QUÈ ENS DIEM? PENSAMENTS

FIDELITAT LINGÜÍSTICA Dimissió lingüística CONSCIÈNCIA Voler fer-ho ASSERTIVITAT LINGÜÍSTICA RECURSOS Saber com fer-ho

Com ho podem aprendre, això? 1. També n’hi ha, de models

2. Nosaltres mateixos podem esdevenir models Només cal reaprendre una conducta lingüística normal

Taller d’Espai Lingüístic Personal (TELP) http://www.reeixida.cat/telp/

Mantenir (més) la llengua, també amb persones no catalanoparlants. Aprendre a sentir-nos (més) còmodes quan ho fem. Reduir l’impacte negatiu de la nostra opció lingüística. Convidar altres parlants a sumar-s’hi. OBJECTIUS DEL TELP

Mantenir (més) la llengua, també amb persones no catalanoparlants.

Aprendre a sentir-nos (més) còmodes quan ho fem.

Reduir l’impacte negatiu de la nostra opció lingüística.

Convidar altres parlants a sumar-s’hi.

Resum 5 idees

1. La consciència lingüística és important...la conducta també .

2. Modelar és més eficaç que predicar.

3. Tothom pot fer més present el valencià...i és fàcil (però cal aprendre’n ).

4. La teua actuació és imprescindible.

5. Podem abandonar la submissió lingüística i canviar-la per conductes més satisfactòries .