César Coll: (2009) “Aprender y enseñar con las TIC: expectativas, realidad y potencialidades”. Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, nº 72) Resum de Felipe Zayas al seu blog Darle a la lengua Traducció i adaptació per a la presentació: ATC

En què es basa la potencialitat de les TIC per a millorar l'ensenyament? Es basa, segons Coll, que són instruments psicològics, és a dir, “ eines per a pensar, sentir i actuar , sols i amb uns altres”, gràcies a les seues “possibilitats inèdites per a cercar informació i accedir a ella, representar-la, processar-la, transmetre-la i compartir-la ”. Però aquesta potencialitat de les TIC com a instruments psicològics “mediadors dels processos intra i intermentals” només es realitza quan “aquestes tecnologies són usades per a planificar, regular i orientar les activitats pròpies i alienes , introduint modificacions importants en els processos intra i interpsicològics implicats en l'ensenyament i l'aprenentatge”.

La capacitat de les TIC en la millora de l'educació no depèn només de les seues característiques, sinó de l' ús efectiu que professors i alumnes fan d'aquestes tecnologies com a mitjans per a la comunicació, l'intercanvi, l'accés a la informació i el seu processament .

Cinc tipus d'usos de les TIC (César Coll) 1. Les TIC com a instruments mediadors de les relacions entre els alumnes i els continguts (i tasques) d'aprenentatge. 2. Les TIC com a instruments mediadors de les relacions entre els professors i els continguts (i tasques) d'aprenentatge. 3. Les TIC com a instruments mediadors de les relacions entre els professors i els alumnes o entre els alumnes. 4. Les TIC com a instruments mediadors de l'activitat desplegada per professors i alumnes durant la realització de les tasques o activitats d'ensenyament i aprenentatge. 5. Les TIC com a instruments configuradors d'entorns o espais de treball i d'aprenentatge .

“ La potencialitat de les TIC per a influir en els processos inter o intrapsicològics implicats en els processos d'ensenyament i aprenentatge serà tant més elevada com més gran siga la seua incidència en la manera com professors i alumnes organitzen l'activitat conjunta entorn dels continguts i tasques d'aprenentatge”. César Coll Per tant, els usos amb major potencial per a innovar i transformar les pràctiques educatives seran els que condicionen i determinen les formes d'organització de l'activitat conjunta (grup 4) i els que conformen un entorn o espai d'ensenyament i aprenentatge (grup 5). Precisament, aquests usos de les TIC són escassos en l'educació formal i escolar, mentre que els que predominen són els que pertanyen als dos primers grups de la classificació. Felipe Zayas

Tipus 1 Accedir a repositoris de tasques i activitats amb major o menor grau d'interactivitat. -Els exercicis tipus Hot Potatoes o JClic als quals se sol remetre als alumnes per a treballar determinats continguts conceptuals, o aspectes molt locals de l'ús de la llengua com ara l'ortografia. -Els CD que acompanyen els llibres de text per a ampliar, amb exercicis de caràcter autocorrectiu en ortografia, morfosintaxi, lèxic, fraseologia; també solen presentar preguntes de comprensió textual i arxius sonors.

Tipus 2 L'ús que el professor fa de les TIC per a treballar els continguts i preparar tasques. - Cercar, seleccionar i organitzar informació relacionada amb els continguts de l'ensenyament. - Accedir a bases de dades i bancs de propostes d'activitats d'ensenyament i aprenentatge. Preparar classes.

Tipus 3 Les TIC com a instruments mediadors de les relacions entre els professors i els alumnes o entre els alumnes -Correu electrònic -Xat -Xarxes socials -Blogs -[...]

Tipus 4 Les TIC com a instruments mediadors de l'activitat desplegada per professors i alumnes durant la realització de les tasques o activitats d'ensenyament i aprenentatge - WebQuests per a dirigir i presentar treballs d'investigació? -Blogs per a donar pautes de treball i enllaçar llocs web de consulta, així com fer comentaris als processos i els resultats? -Xarxes socials de caràcter informatiu i d'interacció? -Aplicacions multimèdia, presentacions? -[...]

Tipus 5 Les TIC com a instruments configuradors d'entorns o espais de treball i d'aprenentatge -Aules virtuals (Moodle, Joomla, Edu2.0.) -Xarxes socials (fòrums, blogs, esdeveniments) -Wikis per a elaborar de forma cooperativa treballs i crear bases de dades i portfolis -Blogs per a dirigir projectes, investigacions, per a publicar diaris

Com s'està produint la incorporació de les TIC a l'educació formal i escolar? Amb quins objectius? C. Coll distingeix tres maneres d'entendre la incorporació de les TIC a l'educació escolar segons tres visions distintes de la seua potencialitat:

Les TIC s'incorporen com a continguts d'aprenentatge al currículum escolar, ja que es consideren eines imprescindibles en la societat actual. (Incorporació de les TIC com a assignatura)

Les TIC també s'incorporen amb la finalitat de fer més eficients i productius els processos d'ensenyament i aprenentatge. Aquesta manera d'incorporació és encara molt escàs i el seu increment depèn que se superen les manques d'equipament i d'infraestructura , així com de majors recursos en la formació i suport al professorat. A més, generalment el seu ús reforça les pràctiques educatives existents, i només promouen la innovació quan s'insereixen en una dinàmica d'innovació i canvi educatiu més ampli.

La tercera manera d'incorporar les TIC és considerar-les com a instruments mediadors dels processos psicològics implicats en l'ensenyament i l'aprenentatge. En aquest cas, el que es persegueix és aprofitar la potencialitat d'aquestes tecnologies per a impulsar noves formes d'aprendre i ensenyar . Ja no es tracta de fer el mateix que sempre, però de forma més eficient i productiva, sinó per a fer coses que només les TIC permeten . Aquesta manera d'incorporació de les TIC troba enormes dificultats.

Aquestes tres maneres d'entendre la incorporació de les TIC a l'educació escolar, que es corresponen amb diferents maneres d'entendre la seua potencialitat educativa, suposen diferents graus de l'alfabetització digital , des del coneixement i maneig d'unes tecnologies al “coneixement de les pràctiques socioculturals associades al seu maneig en la societat de la informació i la capacitat per a participar en aqueixes pràctiques utilitzant aquestes tecnologies de manera adequada”.

La conclusió d'aquesta manera d'entendre l'alfabetització digital és clara: “ Els objectius d'una autèntica alfabetització digital no poden aconseguir-se mitjançant la simple introducció d'uns continguts curriculars i l'ensenyament i l'aprenentatge del maneig d'unes eines tecnològiques. És el conjunt del currículum el que ha de ser revisat amb la finalitat d'adequar-lo a les necessitats formatives i les pràctiques socioculturals pròpies de la societat de la informació ”. FI de la presentació