• Save
Innobiomassa: disponibilitat forestal i producció al Solsonès
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Innobiomassa: disponibilitat forestal i producció al Solsonès

on

  • 2,221 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,221
Views on SlideShare
525
Embed Views
1,696

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

6 Embeds 1,696

http://www.forestalblog.com 482
http://biocatforest.blogspot.com.es 477
http://biocatforest.blogspot.com 385
http://biomassa2.blogspot.com.es 147
http://biomassa2.blogspot.com 118
http://afib.ctfc.cat 87

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • PORTADA
  • P ÀGINES INTERIORS
  • P ÀGINES INTERIORS
  • P ÀGINES INTERIORS
  • P ÀGINES INTERIORS
  • 99% dels conreus són herbacis
  • BFP total = totes CD; BFP-petits: CD<20 + capçades Triturables: costers, llenya o retalls de serra
  • - Al Solsonès no hi ha cap empresa que es dediqui a la fabricació d’oli d’oliva, l’elaboració i criança de vins o bé a la indústria dels fruits secs. - Al Solsonès no hi conreus de regadiu abandonats
  • P ÀGINES INTERIORS
  • Per aquest rang de potència, el sistema més rendible és la llenya, ja que tant el cost de la caldera com del combustible són molt baixos. S’ha de tenir en compte que les calderes de llenya requereixen d’alimentació manual una o dues vegades al dia
  • La caldera d’estella és l’opció més econòmica a llarg termini
  • L’estellat en sec requereix més temps (i, per tant, augmenta el seu cost), però l’emmagatzematge posterior de l’estella seca és més fàcil. Tenir en compte l’ús final de l’estella, xq un alt contingut de fulles redueix el PCI del material i incrementa la generació de cendres. Per calderes petites: en frondoses realitzar l’aprofitament quan ja no tinguin fulles, i en coníferes deixar passar uns dies entre la tallada i l’estellat xq perdi part de les fulles.
  • ÚLTIMA PÀGINA

Innobiomassa: disponibilitat forestal i producció al Solsonès Presentation Transcript

  • 1. INNObiomassa: disponibilitat i producció Mireia Codina i PalouXerrades sobre l’energia de la biomassa forestal Fira de Sant Isidre de Solsona Solsona, 11 de maig de 2012
  • 2. INNOBIOMASSA “Estratègia integrada per a la consolidació del sector emergent de la biomassa tèrmica com a font d’ocupació”Entitats participants:Projecte subvencionat pel SOC i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa d’ajuts aProjectes Innovadors, regulat per l’Ordre TRE/293/2010.
  • 3. INNOBIOMASSA UN PROJECTE AMB 4 GRANS ACCIONS (I) Acció 1. Diagnòstic del consum i del potencial d’aprofitament energètic  Estudi disponibilitat de biomassa i demanda energètica a 6 comarques pilot  Diagnosis municipals  Plans d’acció comarcal Acció 2. Formació professional i creació d’ocupació  Prospecció de les necessitats de formació i itineraris  Jornades formatives sobre biomassa  Creació de nous nínxols de mercat  Assessorament a empreses  Dinamització de tècnics municipals
  • 4. INNOBIOMASSA UN PROJECTE AMB 4 GRANS ACCIONS (II) Acció 3. Certificació d’un producte de qualitat  Anàlisi de la normativa en l’àmbit estatal i europeu  Definició de sistema de control i certificació  Creació i divulgació d’un distintiu de qualitat  Guia “Producció de diferents classes d’estella forestal” Acció 4. Comunicació, divulgació i transferència  Butlletí electrònic Infobiomassa  Espai web Observatori de la biomassa  Guia de recursos formatius i divulgació del projecte  Directrius per a la transferència de resultats
  • 5. ÍNDEX1. Disponibilitat de biomassa al Solsonès – Biomassa forestal primària – Residus de la indústria de primera transformació de la fusta – Residus de cultius llenyosos – Potencialitat de cultius energètics2. Demanda energètica potencial al Solsonès – Habitatges – Edificis públics – Indústria – Instal·lacions ramaderes3. Logística, costos i llocs de treball
  • 6. DISPONIBILITAT DEBIOMASSA AL SOLSONÈS
  • 7. Metodologia• Càlcul de la superfície forestal aprofitable:- Recobriment > 70%- Pendents inferiors al 100%- Distància màxima als camins segons tipus de pendent• Quantificació de la biomassa potencial aprofitable:- Només s’ha comptabilitzat la fusta acumulada. No les fulles ni matolls.- Cada any s’aprofita únicament el creixement de l’espècie
  • 8. SOLSONÈS Superfície Tipus de coberta ha %Aigües continentals 430 0,4Conreus 20.553 20,5Horta familiar 16 0,0Improductiu artificial 1.077 1,1Terrenys forestals 77.994 77,9Total Solsonès 100.070
  • 9. Disponibilitat de biomassa Residus de la indústria de primera Biomassa forestal primària transformació de la fusta BFP total BFP-petits Tipus de Quantitat Espècie subproducte (t30/any) (t30/any) (t30/any)Coníferes 31.149 11.378 Escorça 17.932 Serradures 36.323Llenyes 5.377 5.525 Triturables 72.171Total Solsonès 36.526 16.902 Total Solsonès 126.426 Radi de 50 km des del límit de la comarca del Solsonès
  • 10. Disponibilitat de biomassaResidus de cultius llenyosos Cultius energètics Poda aprofitable BiomassaCultiu llenyós en secà (t30/any) Tipus de cultiu potencial (t30/any)Olivera 2 Plataner 60Fruits secs 1 Total Solsonès 60Total Solsonès 3 Potencialitat en conreus de secà abandonats
  • 11. DEMANDA ENERGÈTICAPOTENCIAL AL SOLSONÈS
  • 12. Metodologia• Identificació dels sectors potencials consumidors de calor a partir de biomassa • Habitatges disseminats • Equipaments públics • Establiments de serveis: hotels o hostals, cases rurals i càmpings. • Granges (sector avícola i porcí) • Indústria• Avaluació de la demanda tèrmica i càlcul de la biomassa necessària
  • 13. Demanda energètica màxima Demanda potencial de biomassa en un escenari de màxima implementació Necessitats Biomassa Sector anuals (t30/any) (MWh/any) La BFP podria cobrir el Habitatges disseminats 12.523 3.548 38% d’aquestademanda potencial en el Edificis públics 2.366 604 cas més restrictiu Indústria 134.881 38.177 Instal·lacions ramaderes 7.795 2.206 Total Solsonès 157.566 44.535
  • 14. Masies Exemple d’una masia de 200 m2, que necessitaria una caldera de 30 kW de potència Comparativa de costos dinversió i costos anuals Gasoil Llenya Pèl·lets Estella CCaldera (€) 3.385 2.543 10.875 15.849Instal·lació (€) 115 178 94 171Sitja i sistema dalimentació (€) 537 4.500 13.500Inversió (€) 4.037 2.721 15.469 29.519Combustible necessari (l o t) 2.100 5 4,5 6Cost combustible (€/any) 1.717 267 886 590Manteniment (€/any) 390 354 579 1.000Costos anuals (€/any) 2.107 621 1.464 1.590Costos per MWh (€/MWh) 101 30 70 76Amortització (anys) 0 9 12
  • 15. Edificis públics Exemple d’un ajuntament de 500 m2, que necessitaria una caldera de 50 kW de potència Comparativa de costos dinversió i costos anuals Gasoil Pèl·lets Estella CCaldera (€) 3.180 13.465 17.580Instal·lació (€) 320 480 675Sitja i sistema dalimentació (€) 537 4.500 13.500Inversió (€) 4.037 18.445 31.755Combustible necessari (l o t) 7.514 16 21Cost combustible (€/any) 4.757 3.191 1.823Manteniment (€/any) 390 715 1.000Costos anuals (€/any) 5.147 3.906 2.823Costos per MWh (€/MWh) 69 52 38Amortització (anys) 6 7
  • 16. Instal·lacions ramaderes Exemple d’una explotació porcina d’engreix de 2.000 garrins, que necessitaria una caldera de 220 kW de potència Comparativa de costos dinversió i costos anuals Gasoil Pèl·lets Estella CCaldera (€) 6.290 51.208 51.208Instal·lació (€) 310 2.554 2.554Sitja i sistema dalimentació (€) 3.700 11.250 16.500Inversió (€) 10.300 65.013 70.263Combustible necessari (l o t) 11.500 24 32Cost combustible (€/any) 9.443 4.872 3.245Manteniment (€/any) 800 2.720 2.800Costos anuals (€/any) 10.243 7.592 6.045Costos per MWh (€/MWh) 89 66 53Amortització (anys) 9 8
  • 17. LOGÍSTICA, COSTOS i LLOCS DE TREBALL
  • 18. Tallada de l’arbre Processos Desembosc (arbre sencer o esbrancat) estella Transport de l’arbre (sencer o esbrancat) Estellat a pista o carregador Emmagatzematge de l’arbreTransport de l’estella Estellat a pati Emmagatzematge de l’estella Subministrament
  • 19. L’aprofitament
  • 20. El desembosc
  • 21. Transport
  • 22. Transport• Transport del material sencer: – Condicionant: escala de bosc o municipi perquè costos transport BFP elevats – Equips: camió TT 2 o 3 eixos• Transport de l’estella: – Condicionant: mobilitat de la maquinària a les pistes, i capacitat portant suficient del sòl – Equips: camió amb caixa tancada de 10, 20, 30... map
  • 23. Transport≈ 20 tones≈ 15 tones <9 tones
  • 24. L’estellat
  • 25. Estellat a pista•Es necessita: – Una acumulació important de material – Bon accés a la xarxa viària – Maximitzar el volum dels camions• Estelladora petita o mitjana, mòbil  baixaproductivitat• Idoni per aprofitaments en àrees petites• Punt clau: coordinació entre l’estelladora i el camió querealitza el transport de l’estella
  • 26. Estellat a carregador o pati• Es necessita: – Una acumulació important de material – Àrea d’explanació gran – Bona programació estellat – transport• Estelladora mitjana o gran, fixa o mòbil  majorproductivitat• Millor control de la qualitat d’estella• Punt clau: necessita espai suficient per circulaciómaquinària i minimització addició d’impropis
  • 27. Estellat en verd vs en sec• Estellat en verd: – Possible presència de fullam – Major dificultat control emmagatzematge estella: més podridures i pèrdua de matèria seca• Estellat en sec: – Major desgast ganivetes i més pols – Menor pèrdua de matèria seca i podridures – Permet emmagatzematge més llarg sense degradar-se l’estella
  • 28. Cost Operació (€/t50) Sistema 1. Estellat a peu de pista Tallada sense desbrancar i arrossegament 9 - 15 Estellat a peu de pista 15 – 21 Transport d’estella 12,5 – 20,5 Total 36,5 – 56,5 Sistema 2. Estellat a carregador Tallada sense desbrancar i arrossegament 9 – 15Costos Desembosc de l’arbre sencer Estellat a carregador 7–9 9 – 15 Transport d’estella 12,5 – 20,5 Total 37,5 – 59,5 Sistema 3. Estellat de troncs a planta o magatzem Tallada, despuntat, desbrancat i arrossegament 15 – 24 Transport de troncs 9 – 12 Estellat a planta o magatzem 6 – 12 Total 30 - 48 Font: Observatori de la Biomassa
  • 29. Emmagatzematge
  • 30. Emmagatzematge d’estellaA l’aire Amb protecció Sota cobert
  • 31. Subministrament
  • 32. Potencial de creació d’ocupació Per a la mobilització de 10.000 tones de fusta (50% humitat) es genera un total de 23-24 llocs de treball • Llocs de treball directes: 11,5 • Tallada i desembosc de biomassa: 9,5 • Transport: 1 • Estellat: 1 • Llocs de treball indirectes: 12 BFP total BFP-petits (36.526 t30/any) (16.902 t30/any) (50.758 t50/any) (23.663 t50/any)Llocs de treball directes 58 27 Tallada i desembosc 48 22 Transport 5 2 Estellat 5 2Llocs de treball indirectes i 61 28induïtsTotal Solsonès 119 56
  • 33. DEFINICIÓ LLOCS DE TREBALL  Llocs de treball directes  Gestió forestal: planificació i inventari, organització...  Aprofitament forestal: tallada, desembosc, reunió de les restes...  Estellat  Transport de les restes o estella  Organització i gestió del centre de logística  Transport de l’estella i subministrament Llocs de treball indirectes  Manteniment i reparacions de la maquinària i transport  Enginyeries i consultories per la viabilitat dels projectes  Fabricació, distribució i manteniment de calderes de biomassa forestal  Elements constructius relacionats amb les instal·lacions: sitges, obres, rases...  R+D+i en tots els processos de producció, transformació i tecnologia
  • 34. Gràcies per la seva atenció Mireia CodinaÀrea d’Aprofitaments Fusters i Biomassa http://afib.ctfc.cat/Centre Tecnològic Forestal de Catalunya www.ctfc.cat Butlletí INFOBIOMASSA infobio.ctfc.cat mireia.codina@ctfc.cat biomassa@ctfc.cat