Your SlideShare is downloading. ×
Conreu del pollancre per biomassa
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Conreu del pollancre per biomassa

884
views

Published on

Ponència de la jornada celebrada a Tremp (Lleida, Catalunya) el 8 de juny de 2011 per l'Àrea d'Aprofitaments Fusters (AFIB) i Biomassa del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC)

Ponència de la jornada celebrada a Tremp (Lleida, Catalunya) el 8 de juny de 2011 per l'Àrea d'Aprofitaments Fusters (AFIB) i Biomassa del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC)

Published in: Technology, Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
884
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Conreu del pollancre Jornada tècnica PLA ANUAL de transferència tecnològica Tremp, 8 de juny de 2011Mireia Codina i Palou
  • 2. Característiques pollancre• Assoleix produccions elevades en curts períodes de temps – Creixement juvenil ràpid – Alta capacitat d’ocupació del terreny• Capacitat de créixer en plantacions denses• Balanç energètic positiu: 13 vegades, aprox.• Balanç d’emissions: absorció de 29 t CO2/ha/any• Cultivat a parcel·les planes, accessibles producció concentrada,pròxima a les carreteres i centrals transformadores• Facilitat d’obtenció d’estaques i gran capacitat d’arrelament• Els treballs necessaris coincideixen amb períodes de baixaactivitat agrícola disminueix costos d’oportunitat de maquinària imillora disponibilitat de mà d’obra• Bona cicatrització dels talls• Poc deteriorament de la soca
  • 3. Requeriments de lloc• S’adapta a gran diversitat climàtica, sempre quetingui aigua• T òptima: 15-25ºC – T limitant inf < 5-10ºC – T limitant sup > 30-40ºC• Altitud: 0-1.000 m• Sòls: – Francs, francs-arenosos, francs-llimosos – Lleugers, frescos, fèrtils i profunds. No gaire pedregosos – pH: 6 – 7,5• Parcel·les de regadiu, al llarg dels cursos fluvials o enparcel·les amb abundant humitat i capa freàtica entre 0,5 i 1,5 mde profunditat• Precipitació + reg = 3.000 – 4.000 m3/ha/any
  • 4. Elecció d’espècie i clon• Populus: amplitud ecològica i variació genètica• Capacitat de reproduir-se vegetativament clon• Escollir clon que millor s’adapti a lescaracterístiques del terreny major producció, qualitatfusta i supervivència plantació• Recomanació: plantar més d’un clon – Avantatge: garanteixes producció en cas d’atac de plaga o malaltia – Inconvenient: diversitat de creixements, podent dificultar la recol·lecció si maquinària especialitzada en un rang de Ø
  • 5. Elecció d’espècie i clonClons plantats a Tremp: – Muur: • Òptim arrelament de les estaques i bona velocitat de creixement amb producció considerable • Prefereix sòls solts • Clon adequat per torns de 5 anys – Oudenberg: • Òptim arrelament de les estaques, ràpid creixement i producció superior a la mitjana • Prefereix sòls de solts a francs, i ben drenats • Clon adequat per torns de 2 o 3 anys – Adige: • Excel·lent aptitud per propagació vegetativa i òptim arrelament • Producció elevada • No és tan resistent a les malalties com els altres 2
  • 6. Material de plantació• Estaques homogeneïtat i facilitat demaneig• Gruix estaques: influeix en la supervivència,nº de rebrots, i creix. Ø i alçada primerencs – Ø: 1-2,5 cm – long: 20-25 cm
  • 7. Preparació del terreny• Alçat, prof. 40 cm enterrar la vegetació herbàciacompetidora• Subsolat ple, prof. 60-80 cm trencament capaimpenetrable• Rasclat creuat, prof. 15-20 cm facilitar lacol·locació de les estaques i el contacte de la plantaamb el sòl
  • 8. Abonat de fons• Aplicació abonat de fons a base de fòsfor ipotassi, més adob nitrogenat en cobertoranomés en sòls poc fèrtils• L’aplicació d’adob a l’any de la plantació nosembla ser justificada: – La planta l’aprofita més en els anys següents – Afavoreix el desenvolupament de males herbes
  • 9. Marc de plantació Model europeu Model americàMaterial de plantació Estaques VaresDensitat de plantació 6.000 – 16.000 plantes/ha 1.000 – 3.000 plantes/haMarc de plantació 0,5 x 3 m 2x3mTorn de recol·lecció 2 – 3 anys 4 – 7 anys 10 – 12 anys 10 anysTorn del cultiu (5 o 6 torns de recol·lecció) (2 torns de recol·lecció)Fileres Simples o dobles Simples
  • 10. Marc de plantació• Densitats molt altes impliquen major % d’escorça imajor cost d’establiment• Normalment, major producció a la segona rotació• A Tremp: – Filera individual – Material de plantació = estaques de 20 cm – Marc de plantació = 0,5x3 m – Densitat = 6.666 peus/ha – Torn de recol·lecció = 3 anys
  • 11. Plantació Ppi tardor / Finalhivern, segons climazona Màquina plantadorad’estaques
  • 12. Plantació
  • 13. Plantació
  • 14. Control males herbesLes males herbes provoquen: – disminució de la producció – reducció de la disponibilitat d’aigua i nutrients – competència amb les estaques per la llum i l’espai – fins i tot, poden provocar la fallida total de la plantació• Indispensable en plantació amb estaques• Abans plantació: herbicida de contacte o passar lagrada o fresadora• Després plantació i recol·lecció: herbicida decontacte barrejat amb herbicida residual
  • 15. Font: Giani Picci Control males herbesFont: Hortensia Sixto Font: Hortensia Sixto Font: Laura Ivorra
  • 16. Reg • En funció de l’espècie i la precipitació anual • Pollancre, salze i paulònia necessiten reg • Plataner, robínia i eucaliptus no necessiten regFont: Hortensia Sixto Font: Hortensia Sixto
  • 17. Reg• Mantenir el sòl sempre en bones condicionsd’humitat• Condicions Península, necessari reg en SRC però deforma controlada (cost econòmic i optimització recursos)• Qualitats del pollancre (IDAE, 2007): – Capacitat de superar crisis anuals amb regs menors (50%) – Capacitat de suportar regs molt menys freqüents i precisos en la seva data d’aplicació (cada 20-30 dies), sense perjudicis productius – Millor aprofitament dels regs a manta, per un sistema radicular profund – Possibilitat de procurar-se directament l’aigua a les riberes a partir de capes freàtiques situades a 50-150 cm de profunditat – Possibilitat d’utilitzar pel reg aigües contaminades o de baixa qualitat
  • 18. Abonat• La fertilització incrementa el rendiment dels SRCentre 2-6 t/ha/any (Fege, 1981) Controvèrsia sobre la sevarendibilitat• Important: procurar que el N, P i K no siguin limitants peldesenvolupament de la plantació, sobretot en períodes de màximcreixement• Sòl d’acceptable fertilitat: N:P:K = 5:30:100 ppm(Domínguez, 1997)• Dosi i freqüència segons característiques sòl iextraccions collita• Aplicació adobs (Ciria, 2009): – Tractors i arreus convencionals: només l’any següent a la recol·lecció – Fertirrigació si reg per goteig
  • 19. Renovellament• Tallada dels tanys arran de terra perquè rebrotin desoca• Al final del primer període vegetatiu afavorir eldesenvolupament de les gemmes latents a la base dela tija creixement amb més vigor d’un majornombre de brots• Inconvenients: – Falten més estudis avaluant l’efecte en la producció global de la plantació – Procediment car – Dificultat en l’ús de la maquinària en les recol·leccions posteriors (excessiu brancatge)• Avantatges: – Utilitzar els tanys per reposar marres, ampliar plantació o vendre
  • 20. Renovellament
  • 21. Recol·lecció• En època de parada vegetativa i després que hagincaigut les fulles• Torns de tallada entre 2-5 anys• S’estima que la vida de la plantació > 15 anys (Ciria,2009)• Recomanació: tallar un any abans del màximrendiment mig en biomassa petita pèrdua de producciómitjana per ha i any però major longevitat i vigor de la soca (IDAE,2007)• Tallar les tiges a una distància del terra de 5-10 cm: – Longitud soca > 15 cm disminueix vitalitat i nº rebrots
  • 22. Torn de tallada• Temps que transcorre entredues tallades successives Relació entre el creixement mig anual i el• Determinat per la producció de creixement corrent anualbiomassa màxima assolida en unperíode de temps.• Valor màxim increment debiomassa anual mig = incrementanual corrent (punt de màximcreixement mig)•Així mateix, el millor torn seràaquell on la planta aconsegueixiaprofitar tots els recursos deforma òptima i a partir del quales produeix una decaiguda en laproducció.
  • 23. Torn de tallada• Torns massa curts esgoten la capacitat de rebrotar de lessoques• Torns massa llargs poden ofegar els peus per excés debiomassa• S’haurà de tenir en compte quin diàmetre pot tallar lamaquinària que tenim.• També s’haurà de mirar la demanda de biomassa i larendibilitat de la plantació.
  • 24. Tallada• Normalment, a la tardor o hivern a més: – mínima humitat – màxim poder calorífic• Elecció tipus maquinària: segons tractamentposterior del material – Talladora-picadora: fa estelles – Collitadora de vares senceres: recull les vares individualment, en feixos o en bales• Cost del transport: – Estelles < vares individuals o feixos – Estelles > vares en bales – Estelles > tronc sencer
  • 25. Tallada• Rotacions curtes (1-2 anys, 10.000-15.000peus/ha): capçal recol·lector acoblat a una picadorade panís recol·lecció i estellat simultanis• Rotacions llargues (5 anys, 5.000-10.000peus/ha): capçal tallador-apilador acoblat aretroexcavadores recol·lecció, apilat i estellatseqüencials• Recol·lecció + Transport + Emmagatzematge= 70% dels costos totals
  • 26. Tallada Font: Martínez, 2009
  • 27. Tallada
  • 28. Tallada
  • 29. Producció esperable• Rendiments funció de: clima, sòl, clon, presència deplagues o malalties, tècniques de cultiu, torn de tallada i densitatplantació• Segons Sixto et al. (2007): – A major densitat de plantació, major productivitat: >20.000 plantes/ha no significatiu – A major torn, major productivitat – Clara diferència entre clons S’ha d’escollir el clon que millor s’adapti a les condicions climàtiques de la zona – La densitat i torn de tallada s’han de fixar en funció del creixement possible en la zona i la maquinària disponible en la recol·lecció• A Espanya, 8-20 tms/ha/any
  • 30. Plagues i malalties• Les plagues i malalties que afecten més en laproductivitat d’un SRC són les que provoquen unapèrdua de fullatge o afecten al vigor de la soca.• Fongs i insectes minadors de fulles No tractamentspreventius, només quan aparegui el problema – En SRC, poden tolerar-se nivells baixos de danys a les fulles – Atacs repetits poden disminuir el rendiment, i casos extrems poden matar la planta• Cèrvids, conills o bestiar en pastura danys als primersanys del cultiu – Establir si els danys són suficientment importants perquè compensi invertir diners en reixats permanents
  • 31. Caracterització biomassa Valors mitjans de la composició química de labiomassa de pollancre en torn curt expressats enpercentatge sobre matèria seca: – Cendres: 2% – Volàtils: 80% – Carboni: 50% – Nitrogen < 1% – Hidrogen: 6% – Sofre < 0,1% – Oxigen 41% – PCS: 20 MJ/kg – PCI: 18,5 MJ/kg
  • 32. Productes i mercat• Producció d’energia (tèrmica i/o elèctrica),biodièsel o bioetanol• Fusta: bona adequació per la combustió (baix nivelld’emissions i tendència a la sinterització) bon funcionament dela caldera i baix manteniment
  • 33. Viabilitat plantació• La rendibilitat econòmica d’un CCR depèn de: – Rendiment productiu – Preu final assignat• El rendiment productiu depèn de: – Material utilitzat – Elecció del lloc – Densitat i marc de plantació – Maneig (treballs culturals, control males herbes, adobs o reg) – Freqüència tallades
  • 34. Viabilitat plantació• Balanç econòmic: – Es necessita un balanç econòmic positiu per ser rendible la plantació• Balanç energètic Per fer comparacions i avaluar alternatives• Balanç d’emissions
  • 35. Balanç energètic Inputs Outputs productes obtinguts mà d’obra residus fertilitzants Valor energètic dels fitosanitaris outputs: a partir del PCImaterial de plantació maquinària i equips magatzems Balanç energètic: carburants Producció neta d’energia = Output – lubricants Input electricitat Índex d’eficiència o rendiment = transport Output / Input
  • 36. Balanç d’emissions• Les emissions produïdes es calculen en funció del’energia consumida en: – processos de fabricació – entregues de les matèries primeres – ús del material• Emissions de CO2: – consum d’energies directes (combustió de motors i electricitat) – fabricació de fertilitzants, maquinària agrícola i edificis• Emissions de N2O: – fabricació d’adobs minerals – aportacions de nitrogen al sòl
  • 37. Gràcies per la seva atenció Mireia Codina i Palou mireia.codina@ctfc.cat Àrea d’Aprofitaments Fusters i Biomassa http://afib.ctfc.cat/ - biomassa@ctfc.cat Centre Tecnològic Forestal de Catalunya http://www.ctfc.cat/ Butlletí INFOBIOMASSA http://infobio.ctfc.cat/