Formació inicial 2013 2014

1,479 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,479
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
795
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Formació inicial 2013 2014

  1. 1. La formació inicial Curs 2013-2014* * Document provisional adaptat als nous cursos de formació. Aquest document pretén ser una guia per a la realització de la formació inicial, però està en construcció i per tant no és definitiu. Esperem poder presentar el definitiu abans no s’acabi el curs per tal de poder planificar correctament la formació inicial pel curs 14-15
  2. 2. Índex 1. Presentació 2. La funció educativa del Consell d’agrupament 3. La formació inicial 3.1 Objectius 3.2 Continguts 3.3 Metodologia 3.4 Revisió Annex 1: Continguts desenvolupats i orientacions per dur-los a terme. Annex 2: Exemples de recursos i dinàmiques
  3. 3. 1. PRESENTACIÓ Quan una persona entra a un agrupament per fer de cap pot tenir més o menys referències sobre què és l’escoltisme i el guiatge i pot imaginar-se, poc o molt, en què consisteix això de fer d’educador, però el cert és que tothom, quan es troba per primera vegada davant d’una unitat, o en un Consell d’Agrupament, la sensació que té és d’anar perdut. Totes les persones de l’agrupament hem de procurar que aquesta incorporació sigui el més agradable possible, i hem de participar en la formació constant d’aquesta persona per tal que pugui desenvolupar correctament la seva tasca i sentir-s’hi a gust. Tenim la responsabilitat d’acollir-la, donar-li el suport i facilitar-li la formació, tot engrescant-la a participar en el projecte de l’agrupament. De la formació que ofereix l’agrupament al cap nou, durant el seu primer any, en diem la Formació Inicial. El Consell d’Agrupament formen el cap sobre l’escoltisme i el guiatge, sobre l’agrupament i el seu projecte educatiu, sobre el paper del cap i la legislació vigent i la seva aplicació a l’agrupament. La Formació Inicial té per objectiu la formació del jove, com a persona i com a educador, en el primer any de la seva tasca com a cap. La millor manera per aconseguir-ho és a través de la pròpia experiència. Es tracta, doncs, de dissenyar una proposta formativa basada en les pròpies vivències i en els projectes de la branca i l’agrupament. Aquest document és una pauta per dur a terme la Formació Inicial. No és una fórmula tancada, ni d’aplicació estricta, sinó que és adaptable a les característiques i necessitats de l’agrupament. És,això sí, un punt de referència important. La Formació Inicial és una eina imprescindible per donar continuïtat al projecte educatiu de l’agrupament, evitant així els trencaments o les pèrdues d’informació, estil i cultura de l’agrupament. És, doncs, important que el Consell d’Agrupament donin a la Formació Inicial la importància que es mereix.
  4. 4. 2. LA FUNCIÓ EDUCATIVA DEL CONSELL D’AGRUPAMENT La Formació Inicial és el punt de partida de la formació que rebran al llarg de la seva vida com a caps i formarà part de la seva experiència i bagatge personal i formatiu. També serà l’inici del seu Pla de Formació del seu primer any com a cap. El consell d’agrupament haurà de vetllar per tal que hi hagi un equip que es responsabilitzi de tirar endavant aquesta formació. Tenint en compte que tots els espais de l’agrupament poden ser formatius, aquesta formació es pot donar en espais creats de nou o aprofitant altres espais ja existents dins la dinàmica organitzativa de l’agrupament. És important definir aquests espais amb els caps. Alguns dels espais on es pot fer formació continuada són: a) Als Consells d’Agrupament: el Consell és un espai privilegiat quant a l’intercanvi de tots els caps. És un bon lloc per debatre o organitzar espais formatius (lligats amb el funcionament de l’agrupament, sobre la tasca educativa, sobre temes d’actualitat, etc), per aprendre, posar en comú i prendre decisions. b) A les sortides de caps: les sortides són un bon espai de contacte que permeten mostrar un estil de vida i treballar tots els aspectes de la formació integral dels caps. Permeten també una formació o debat més ampli ja que es compta amb més temps. Són, a més, un bon lloc per a la formació de tipus tècnic. c) Espais específics de formació: es predeterminaran a partir de les necessitats o il·lusions de l’equip de caps. També hi ha altres espais que poden ajudar a acabar d’assolir aquests continguts formatius i lligar-los amb la pràctica educativa, com ara: - Espais d’intercanvi i seguiment amb l’equip de caps: es poden aprofitar les reunions periòdiques de seguiment amb els diversos equips de caps de l’agrupament per fer formacions específiques atenent a les necessitats de cada grup. - El treball setmanal a l’Equip de caps de la Unitat: és des d’aquí que partim realment de la pràctica i realitzem aprenentatges basats en l’experiència i el treball en equip. Tot i que l’Equip d’Agrupament és el responsable d’elaborar el Pla de formació de l’Agrupament, això no vol dir que n’assumeixi la totalitat de les accions formatives. Més aviat el contrari. L’equip d’agrupament ha de potenciar la corresponsabilitat formativa de la resta de membres del consell d’agrupament, i ho ha de fer en un doble sentit, ja que responsabilitzant a altres membres del consell de diferents accions formatives aconseguirà, per un costat, més riquesa i implicació per a l’agrupament, i, per un altre, la creació d’espais de creixement i aprenentatge per aquells que assumeixen el repte de dur a terme l’acció formativa.
  5. 5. 3. LA FORMACIÓ INICIAL La formació per a caps nous s’adreça als caps que han començat de nou en un agrupament. És el primer contacte formatiu que rep el/la jove que pren la decisió de ser educador/a a MEG. El seu contingut és bàsicament formatiu. La decisió personal de dur a terme una tasca educativa en un agrupament, amb el compromís que això representa, esdevé el tema més important d'aquesta etapa de formació. La Formació per a caps nous és, juntament amb la Formació per a Caps (la FOCA), el primer graó del Tronc Comú de Formació. La formació consta d’un mínim d’11 hores que s’estructura en sis blocs de continguts: el paper del cap (3h), l’agrupament dins l’organització del moviment (2h), proposta ideològica del moviment (2h), pedagogia del projecte (2h), legislació vigent (1h) i tècniques i recursos d’animació -eix d’animació- (1h). La formació té com a objectiu situar la persona dins el marc d’un projecte educatiu, inserit en la xarxa de l’escoltisme i el guiatge. Com a introducció a la formació inicial és importar donar un espai d’acollida al nou cap. Aquest espai ha de tenir en compte els següents aspectes: - Acollir-lo personalment per part del Consell d’agrupament - Presentar el Moviment i l’agrupament - Conèixer les seves expectatives - Fer-li saber els compromisos que se li demanen (dedicació, formació, estil, ...), i demanar-li que expliciti el seu compromís. - Explicitar què li pot aportar fer de cap: aprenentatges, creixement, relació amb d’altres, possibilitat d’implicació en un projecte de grup,... L’acollida s’haurà d’adequar a cada persona. Així, per exemple, no es presentarà de la mateixa manera l’agrupament i el moviment a una persona que no hagi tingut mai cap contacte amb l’escoltisme que a una altra que ve de truc. És un bon moment per regalar, a la persona que s’incorpora a fer de cap, el llibre “Codi obert: programari lliure per a caps”, que recull la proposta ideològica i metodològica de Minyons Escoltes I Guies de Catalunya o altres publicacions adequades per situar-lo en el projecte educatiu. Després de la pròpia formació, és important mantenir un contacte permanent amb els caps nous, durant tot el curs, per tal de fer el seguiment i la revisió del seu procés formatiu i de la seva tasca com a cap. I també per facilitar-li recursos i orientar-lo en la recerca i bon ús d’aquests. Això es pot fer a través de reunions i converses periòdiques, de valoracions de les trobades de formació a les quals el cap assisteix a la demarcació (Formació de primer any), etc. Aquesta part de la formació per a caps nous és tan important com la mateixa Formació Inicial (descrita en l’apartat anterior). Cal, doncs, destinar-li el temps i la dedicació que es mereix. L’objectiu és valorar com ha anat, fins al moment, la seva tasca i el seu progrés com a educador i com a persona. És el moment de replantejar maneres de fer, d’acostar postures i de refermar compromisos.
  6. 6. 3.1 Objectius En acabar la Formació Inicial, el Cap ha de: - Ser conscient que el primer instrument que té el Cap com a educador és ell mateix o ella mateixa com a persona; per tant, ha d’adonar-se de la importància de ser un model, i que les seves actituds el determinen. - Poder desenvolupar amb responsabilitat i compromís la seva tasca com a Cap, coneixent amb claredat les seves funcions. Aquest compromís ha de ser explicitat de forma sincera i clara pel Cap. - Conèixer els trets bàsics de la proposta ideològica i educativa MEG, per poder-la viure i aplicar-la conscientment. - Conèixer la seva realitat més propera, l’Agrupament; el seu projecte educatiu, la relació amb la Demarcació i amb MEG. - Conèixer el marc legal en el qual es desenvolupa l’activitat educativa. - Tenir recursos de tècniques d’animació per desenvolupar de manera motivadora i creativa les activitats. 3.2 Continguts Els continguts de la formació inicial són, doncs, els següents: • El paper del cap (3h): Competències del cap, funcions i tasques. • L’agrupament dins l’organització del moviment (2h): L’organització interna i la gestió de l’Agrupament, trets principals de la història de l’agrupament i la relació d’aquesta amb l’entorn social. El projecte educatiu de l’agrupament. • Proposta ideològica del moviment (2h) : Visió general. La llei escolta i i guia, opcions, model de persona i societat. (àmbit ideològic). • Pedagogia del projecte (2h): Els objectius educatius, les fases del curs i del projecte. (Zona Mètode: proposta educativa). • Legislació vigent (1h): Dossier de campaments. Autoritzacions i assistència sanitària. • Tècniques i recursos d’animació (1h): Eix d’animació. Aquest repartiment d’hores és una proposta de mínims que cada agrupament ha d’adequar a la seva realitat i estan desenvolupats a l’Annex 1. 3.3 Metodologia La formació per a caps nous, com la resta de formacions de MEG, es caracteritza per seguir un estil que podríem definir amb el següent principi: “Volem fer formacions vivencials, partint des de l’experiència personal per construir significativament aprenentatges nous, amb sentit per a la persona i útils en la seva realitat. Ho volem fer de forma globalitzadora, interrelacionant els continguts i integrant-los en els aprenentatges fets anteriorment. I ho volem fer des de la pedagogia del projecte, usant el mètode escolta i guia, donant protagonisme als participants de la formació, que d’aquesta forma s’autoeduquen gràcies a la interacció personal, eina formativa que ens fa conscients en tot moment del camí que, individualment i amb els companys, anem fent”.
  7. 7. A part de triar les metodologies, també és important tenir en compte l’espai on es fa la Formació Inicial. Hauria de ser un lloc bo, que permeti la relació, el debat, la reflexió, el joc, el creixement personal... És molt important que com a aquip que dissenya i prepara aquesta formació tinguem en compte que aquesta serà la primera formació que reben tots i totes els i les caps de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i així s’ha de transmetre donant l’acollida, no només a l’agrupament, sinó també a un moviment ric, divers i extens en el seu territori. També és molt important que l’acollida que fem a aquests caps nous, tant si venen de fer TRUC com si venen de fora de l’agrupament, respecti les diferents dimensions de la persona també! O sigui, que no sigui només una acollida només intel·lectual, sinó també emocional, espiritual, física i social. Per fer això ens ajudarem creant espais de formació diversos i aprofitant dinàmiques de tot tipus que ens permetin conèixe’ns entre els membres del consell, aprofundir en la persona que realitza la formació inicial, veure com ens sentim a inici de curs i no fer-ho tot plegat assegut en una cadira! És per aquest motiu que és molt recomanable que a la formació inicial hi estigui implicat d’alguna manera tot el consell preparant i participant dels espais. Com organitzarem la formació Inicial? Aquestes 11 hores les podem fer seguides o repartint-les en diferents dies. Cada una de les opcions us aporta coses diferents i podeu decidir fer-les com vulgueu, sempre i quant es treballin tots els continguts. Un de les opcions és aprofitar un dels primers caps de setmana del curs (al setembre) i realitzar la formació inicial i el consell d’inici de curs en un cap de setmana. Així els caps nous també podran viure com és l’espai de consell i quins temes es treballen i es comparteix la formació inicial amb tots els caps del consell. D’aquesta manera es pot implicar a tothom en la formació i a la vegada es poden debatre i refrescar aquelles coses importants però que al no ser urgents sovint mai trobem el moment de tractar-les. Adjunt a aquest document s’hi pot trobar la guia didàctica dels continguts. Així com alguns recursos per desenvolupar-ho. 3.4 Revisió És important que un cop acaba de la formació destinem un espai a fer una revisió de com ha anat. Cal que valorem la preparació i que les persones que ha rebut han rebut la formació puguin dir la seva i mostrar quines inquietud formatives tenen. També cal aprofitar aquest espai per parlar de la FO.CA. i de com més enllà de la titulació que ens pot donar ens ajuda en el nostre paper com a caps, com escoltes i com a Membre de MEG. Finalment es pot aprofitar per parlar del Pla de formació de tots i totes les caps del consell i fer palès que de formació n’hi ha sempre i que cal que aquesta sigui contínua i transversal al llarg de tots els anys que estiguem participant de l’escoltisme per contribuir així al nostre progrés personal.
  8. 8. Annex 1. Continguts de la Formació Inicial a l’Agrupament - 11h L'AGRUPAMENT DINS L'ORGANITZACIÓ DEL MOVIMENT - 2h En aquest contingut cal presentar l’organització interna i la gestió de l’Agrupament, els trets principals de la història de l’agrupament i la relació d’aquesta amb l’entorn social. Per això ens serà molt útil partir del Projecte Educatiu de l’Agrupament (PEA) i presentar aquest document perquè els caps nous el coneguin*. * En el cas que el document estigui en procés de construcció i/o revisió pot ser un bon moment perquè com agrupament ens plantegem com encarem aquesta feina aquest curs i quins espais de treball hi destinarem, però en tot cas estigui escrit o no al PEA, els continguts cal transmetre’ls igualment als caps nous. L’organització interna i la gestió de l’Agrupament, L'Agrupament és una organització de persones amb una estructura pròpia. Les persones que el formen es divideixen en tres col·lectius: nens/es, caps i famílies. L'organització pot variar en funció de les necessitats, els recursos, la història... Tot i així, dins els agrupaments trobem equips d'agrupament, equips de caps, unitats/branques. Cada agrupament té la llibertat d'organitzar-se de la manera que li sembli més adequada a la seva situació i aquesta pot anar evolucionant si la situació varia. És important partir de la idea que l'agrupament s'organitza en funció dels infants i les seves necessitats. També cal assegurar que com agrupament ens representem a fora d’aquest en els espais on se’ns requereix (ajuntament, districte, coordinadores, etc.) així com també en els espais interns de decisió i participació del moviment (TA.CA.’s, TA.PE.’s, taules de branques, TA.CO.’s, TA.SA.’s, etc.). L'organització de l’agrupament ha d'esdevenir en sintonia amb el model de la nostra ideologia. Les branques / unitats En els agrupaments ens organitzem en cinc branques (grup de nois i noies d’un mateix interval d’edat). El conjunt de totes les unitats d'un mateix interval d'edat dels diferents agrupaments es coneix amb el nom de branca i cadascuna d'elles té un nom concret (Unitat vs. branca: Pot ser que en un agrupament amb molts infants de 8 a 11 anys trobem dos unitats de LLiD. Diríem que a la branca de LliD tenim 2 unitats, sovint aquests dos conceptes es barregen perquè als AEG normalment només hi ha una unitat per branca). Castors i Llúdrigues (de 6 a 8 anys) Llops i Daines (de 8 a 11 anys) Ràngers i Noies Guies (de 11 a 14 anys) Pioners i Caravel·les (de 14 a 17 anys) Truc (de 17 a 19 anys) Cada branca treballa independentment en els seus projectes, encara que es basen tots en una mateixa proposta metodològica: La Pedagogia del Projecte, comú a tots els AEG de MEG i a la línia educativa de l’AEG, que guia la nostra acció educativa i que està marcada al PEA a l’apartat de Mètode Específic de Branques. Aquesta línia evolutiva d’allò que cada infant aprèn i de les capacitats que ha de desenvolupar és molt important presentar-ho a la Formació Inicial perquè cada cap sigui conscient del que se suposa que ha de fer amb la seva branca.
  9. 9. El mètode escolta i guia està pensat per treballar progressivament amb infants i joves des dels 6 fins als 19 anys. En cadascuna d’aquestes etapes, l'infant creix i es forma fins acabar el procés educatiu. En aquest moment, el o la jove pot optar per continuar fent la seva tasca de compromís a l'associació, com a cap i/o formador o bé continuar participant en altres entitats de caire social, polític, cultural, etc. Equips de caps cada unitat/branca Cada branca té uns caps com a referents. El nombre de persones que forma cada equip estarà condicionat pels recursos de cada agrupament (nombre de infants de cada branca i nombre de caps al consell). A l'hora de configurar aquests equips cal tenir en compte les característiques de la branca del que seran referents, l'experiència, el recorregut a l'agrupament, les inquietuds personals, la formació, etc. així com totes les singularitats que el consell consideri. És important acordar els criteris que es tindran en compte a l’hora de fer els equips de caps. La dinàmica que es pot utilitzar a l'hora de configurar aquests equips pot variar segons el consell o l'equip d'agrupament, ho valori. Funcions: Seguiment personal de tots els nens i nenes de la branca. Vetlla del bon funcionament general de la unitat. Creació i manteniment d'un bon ambient de treball. Planificació de les activitats amb un calendari i vetllar pel seu seguiment. Cal tenir en compte les dates en les quals es fan activitats a nivell d'agrupament, Demarcació, MEG, FCEG ... Gestió de la mediació de conflictes dins l'agrupament/unitat. Preparació i elaboració de les activitats pedagògiques seguint el mètode escolta i guia. Acompanyament dels nens i nenes en les fases del projecte de la unitat. L’equip d’agrupament En essència és l’equip responsable del funcionament de l’agrupament, format per un grup de persones amb experiència que vetlla per la coordinació del consell d'agrupament a través d'una relació de proximitat amb els seus membres. Aquest fet les capacita com a facilitadores del seu creixement personal i animadores del progrés col·lectiu. Disposen de la capacitat d’interpretar el paper social i educatiu de l’agrupament, que els permet esdevenir referent de l’entitat i de les persones vinculades. La seva tasca es basa en dues dimensions clau: L’Equip com a gestor de l’espai comú: - Dinamitza els espais interns. - Planificació del curs de l’agrupament. - Participació i representació de l’agrupament en els diferents espais (associació, demarcació, taca, consells locals, etc...). L’equip com a líder del projecte: - Lideratge de l’agrupament: Visió del projecte de l’agrupament, despertar inquietuds als caps per fer més i millor feina, fer que els equips funcionin. - Visió estratègica. - Referent i model dins de l’agrupament. - Generador de les dinàmiques internes: Il·lusió, compromís, cohesió, maduresa del consell d’agrupament. Facilitador d’espais enriquidors i formatius pels caps de l’agrupament. Dins l'equip d'agrupament hi ha diferents càrrecs a desenvolupar. Els poden dur a terme diferents persones.
  10. 10. SECRETARIA http://www.escoltesiguies.cat/files/u1560/Proc__Funcions_Secretari-a_2010.pdf TRESORERIA http://www.escoltesiguies.cat/files/u1560/Proc__Funcions_Administrador-a_2010.pdf TASCA PEDAGÒGICA -Treballar nous recursos i referents pedagògics. -Vetllar per la tasca pedagògica i la qualitat educativa dins de cada unitat i a l’agrupament en general. -Preparar dinàmiques, segons les necessitats detectades a nivell d’agrupament i unitats. -Assistir a les TAPE’s o espais de pedagògics. -Potenciar la formació interna de la unitat i agrupament. -Vetllar pel seguiment del Projecte Educatiu d’Agrupament (PEA). -Coordinar les reunions de seguiment amb les diferents unitats i adaptar-les a les diferents situacions en les que es troben (i realitzar un seguiment de l’evolució). -Crear dinàmiques per a mantenir la unitat i l’agrupament cohesionat. A més a més algú haurà d’assumir la responsabilitat de fer de Cap d’Agrupament. Seguint la línia dels càrrecs paritaris de MEG (segons estatuts i normativa interna) han de ser, en la mesura que es pugui, dues persones: un noi i una noia. Aquestes persones vetllaran i són responsables de les funcions de l’equip d’agrupament i a més a més representen a l’agrupament fora d’aquest (a nivell intern de l’associació a les Ta.CA.’s, TE.CA.’s i altres espais on es requereixi i a nivell extern on es cregui oportú depenent de la realitat de l’entorn local). Les funcions són delegables, les responsabilitats no. El i la cap d’agrupament han de ser nomenats mitjançant un paper escrit pels comissaris de la demarcació/sector. És molt important que els i les caps nous i noves tinguin clar quina és l’organització de l’agrupament i com aquest funciona. Quins espais de participació tindran, com es prenen les decisions, quina feina han de fer com a equip de branca, quins document hauran de realitzar i quan i com es presenten a la resta del consell,quan i com es revisa el funcionament de les branques, dels càrrecs i del curs, si hi ha comissions de treball, quines i com s’organitzen, de quina manera poden participar més enllà de la seva branca, etc.
  11. 11. PEA (ENFOCA’T:document marc per la creació del PEA) http://www.escoltesiguies.cat/files/Enfocat_web.pdf És el document on es recull la seva definició de l'agrupament com a entitat, la seva organització, proposta metodològica i ideològica. Aquest document no canvia cada any sinó que pretén ser el document marc que ens permeti revisar-ho cada 3 anys i marcar-nos un nou pla triennal que marcaran les línies generals de l’agrupament. El projecte de curs es concreta en els annexes i canvia cada any. Índex del PEA: - PRESENTACIÓ de l’AEiG - ANÀLISI del CONTEXT - IDEARI I TRETS D’IDENTITAT - OBJECTIUS GENERALS DE L’AEG - ESTRUCTURA, ORGANITZACIÓ i FUNCIONAMENT DE L’AEG - EXECUCIÓ DEL PROJECTE (Pla Triennal de l’AEG amb objectius per cada curs *Annex 4) - AVALUACIÓ DEL PEA - ANNEXOS * 1. Pla triennal de MEG, * 2. Estatuts de MEG, * 3. Reglament de Règim Intern de l’AEG) * 4. Projecte de Curs: objectius AEG, objectius branques, estratègies, temporalització i altres Història de l’agrupament i entorn local És important que els i les caps nous i noves coneguin el passat i present del seu agrupament. Cal que a la formació inicial els parlem d’aquelles vivències que com a agrupament hem anat tenint al llarg dels anys d’història i que d’alguna manera van marcar. Cal seleccionar les més significatives i mica en mica i en altres moments al llarg de la seva vida com a caps anar explicant la resta. Projectes especials, implicació amb el poble, barri o ciutat, origen de l’agrupament, canvis significatius en l’organització, moments difícils, canvis de locals, etc. També cal destacar què podem trobar a l’entorn local i quines relacions s’estableixen en l’actualitat entre l’agrupament i el seu entorn més proper per tal de contribuir a que els projectes i les accions de les diferents branques hi continuïn vinculades i es doni importància a això. cal establir un bon mapa de relacions i definir com l’agrupament s’implica amb cadascuna. És un bon moment per donar als caps nous els document, si n’hi ha, que recullin la història. I si no n’hi ha pot ser un bon moment per replantejar-nos com ho podríem recollir. POSSIBLES DINÀMIQUES - Presentem la organització de l’AEG i com funcionem. A l'hora de realitzar la dinàmica, pot explicar el seu model organitzatiu o explicar-ne d'altres i valorar amb el consell la possibilitat de canvi. - Presentació del PEA i aprofundiment en tots aquells aspectes que es considerin oportuns i que no es treballin en altres continguts de la formació incial. - Presentem els trets més rellevants de la història de l’AEG. - Presentem el mapa de relacions de l’AEG.
  12. 12. EL PAPER DEL CAP – 3h L’objectiu d’aquest contingut és fer veure que com a caps tenen un seguit de responsabilitats. D’educadors hi ha de molts estils, però quines són aquelles coses que ha de tenir un cap? Introducció És difícil parlar de què és ser cap, del que implica, de les habilitats que ajuden, de les funcions i les tasques, les estratègies, les eines... Podríem omplir molts fulls amb tot això. Però també podem provar de simplificar les paraules, sense restar importància al contingut: Ser cap és ser persona referent, educadora, acompanyant d'infants i joves, acompanyada de companys i companyes, en un entorn determinat: l'escoltisme de MEG. A continuació intentarem aportar algunes reflexions als conceptes que apareixen a la definició. El sentit - Ser cap és ser persona referent... Abans de caps, som persones. I, com a caps, eduquem persones. En què crec com a persona? En què vull ser referent? Què és el que m'empeny a fer de cap? Tenim motius per fer de cap. Creiem en el que fem, és a dir, tenim un sistema de creences propi que ens empeny a decidir que volem ser caps. Són raons que responen al Per què? (perquè eduquem en valors, perquè aprenc, perquè ho comparteixo amb amigues i amics, perquè ho he viscut tota la vida, perquè m'agrada la muntanya...) I tenim motivacions més profundes, anhels i desitjos que tenen a veure amb els perquès, que es projecten cap al futur, que expressen una finalitat i que responen al Per a què? (per a deixar el món millor de com l'hem trobat, per a créixer i viure de manera col·lectiva, per a construir una societat justa, per a aprendre a acompanyar i ser acompanyada...) És molt important retornar sovint als nostres perquès, a les nostres creences, i, sobretot, als per a quès, les nostres motivacions, la nostra finalitat, per seguir donant sentit a allò que fem, per a no mecanitzar les nostres accions i mantenir visible aquell horitzó cap al que anem avançant. A MEG tenim també unes creences i uns valors que queden reflectits en la Llei i en les Opcions, i una finalitat clara: Eduquem per a la transformació social. Per tant, primer de tot, cal conèixer i alinear les meves creences i les meves motivacions personals amb les del Moviment del que formo part, i amb les persones amb qui ho comparteixo. Cal dotar de sentit allò que fem. El treball en equip - Ser cap...acompanyada de companys i companyes... Com a caps treballem en equip. I un equip s'ha de treballar, no es crea sol. Cal voluntat de cooperar, cal interès per conèixer les altres, cal temps i dedicació per a fer créixer la confiança, cal una bona comunicació per dir el que agrada i el que no agrada, cal organització, cal compromís de voler créixer amb el grup...Un equip s'ha de cuidar. I en un equip de caps som acompanyants i acompanyades de les altres persones al mateix temps. Hem de poder, entre totes, acompanyar el propi equip del que formem part. I ho sabem fer, perquè és el que estem fent a les nostres unitats. Treballar en equip ens permet repartir les tasques, i per tasca podem entendre qualsevol de les accions que duem a terme com a caps. Hem vist que cadascú té un tarannà propi, un estil. I això fa que ens sentim més còmodes en unes situacions que en altres, que ens sigui més fàcil actuar en certs moments, i més difícil en d'altres. Una de les riqueses d'un equip és que no tothom ho ha de fer tot.
  13. 13. Per contra, un dels perills és enquistar-nos en rols (el que sempre fot la bronca, la que sempre s'encarrega dels temes legals, la que sempre reacciona ràpid en moments d'urgència, el que sempre interacciona amb els pares i mares, el que mai explica un activitat, la que...). Per això és necessari conèixer i apreciar les nostres habilitats i aptituds individuals més destacades i potenciar-les en el grup, sense sobreexplotar-les marginant la resta de capacitats. Posem per exemple un cap molt motivat. Sempre té idees genials, creatives. Sempre recorrem a ell per crear els eixos d'animació, animar el grup en moments d'avorriment, pensar les proves més divertides per a una gimcana. Si sempre actuem així, l'haurem etiquetat amb un rol, podrem caure en l'exigència de que sempre ha d'estar al 100% de motivació perquè si no el grup defalleix, estarem obviant que pot formar part del grup fent moltes altres coses, i ens estarem limitant la resta a ser persones creatives i motivades, perquè ja ho fa ell. Una bona pregunta a fer-nos és: Amb quines situacions em sento més còmoda? Però també: Amb quines situacions no em sento còmoda? Si prenem el compromís de créixer amb i en el grup, els nostres companys i companyes poden ser mestres nostres, acompanyant-nos i compartint rols amb els que ens sentim menys identificades. Es tracta, altra vegada, d'estar permanentment buscant l'equilibri. Finalment, com a equip també tenim un estil propi, conseqüència directa de les persones que en formem part. Provem de respondre'ns, com a equip, com un tot: Per a què? Per què? Com? Què? POSSIBLES DINÀMIQUES - Com és ser de cap a cadascuna de les branques? Amb què m’hi trobaré? Rol-playing de diferents situacions on s’abordi aquest tema. - Bon moment per presentar el llibre “Espais d’aprenentatge” i emprar alguna de les dinàmiques que ens ajudaran a fer de caps però sobretot empapar-se del “model” de cap que se’n després entre línies..
  14. 14. PROPOSTA IDEOLÒGICA DEL MOVIMENT - 2h L’objectiu d’aquest contingut és donar a conèixer a grans trets la Proposta ideològica del moviment per veure perquè fem tot allò que fem al cau. A la FO.CA. aprofundiran en tots aquests conceptes, però cal que com agrupament plantegem com els treballem. Les opcions Aquesta idea que el cau no és un lloc per deixar la canalla entretinguda, mentre pares i mares van a comprar al supermercat els dissabte, és certa. Anar al cau vol dir alguna cosa més. Tanmateix, les finalitats del joc escolta no són minúscules sinó enormes, ambicioses, abasten totes les esferes i racons de l’altre joc més gran encara, la vida social. L’escoltisme juga molt seriosament a educar persones capaces de transformar la societat. I ho fa marcant-se tres finalitats molt potents a partir de les quals en deriva les seves regles del joc i la seva estratègia. País. Una primera finalitat consisteix a transformar la societat a partir de transformar el país que als escoltes els ha tocat de viure. Aquí a casa nostra, el projecte de país i de democràcia encara és incomplet. Vivim en un país en què encara confonem democràcia amb anar a votar cada quatre anys, i tenim un llarg recorregut encara per aprendre a participar activament a l’escola, a ’ajuntament, a l’associació de veïns i, per què no, a l’empresa. Ja ho hem dit, a l’escoltisme som ambiciosos i juguem a construir una societat diferent, una societat sense pobresa, una societat que inclogui tothom, un societat que sap on va i fa passes coherents per acostars’hi. Els escoltes, tot jugant, ens formem per aprendre amb precisió les regles i l’estratègia de la vida social, perquè aspirem a deixar un dia el cau i esquitxar el nostre entorn social, tot i tothom, dels valors i de l’estil que hem anat adquirint a les sortides, als campaments i els caps de setmana. Espiritualitat. Però el país no és l’única finalitat que es marca el joc escolta. També en persegueix una altra igualment complexa: desvetllar i enfortir la dimensió espiritual al cor de les persones. Sovint ens costa parar atenció als petits detalls de la vida quotidiana, tenim dificultats per gaudir del silenci. Al nostre voltant, tot són grans propostes, molt de soroll. I hem esdevingut sords a les vibracions infinites, imperceptibles, que són per tot arreu i que ja no ens aporten màgia, misteri, sorpresa, sentit. Els escoltes volem treballar aquesta dimensió i fer-la present en el dia a dia, perquè pensem que desenvolupar-la ens permetrà fer una societat més feliç, més equilibrada, capaç d’assumir amb empenta els reptes que planteja un país com el nostre. L’escoltisme ha de ser un espai per fer créixer aquesta dimensió. Un espai per afavorir l’estructuració de les pròpies actituds i valors, en un marc obert i flexible, de trobada entre les diferents expressions i sensibilitats espirituals que permet el progrés personal i el compromís comunitari. Educació. Com venim dient, transformar la societat significa transformar el país i fer present l’espiritualitat, però això no és possible si no parem atenció a un dels elements essencials o, millor dit, a l’element essencial del joc escolta: l’educació. En l’escoltisme, ens eduquem jugant i juguem tot educant-nos. Vol dir que sabem que, per transformar la societat, primer ens hem de transformar nosaltres mateixos a través d’experiències educatives. Cadascun i cadascuna de nosaltres som tot un projecte de transformació constant. I això no és pas fàcil, res més complicat que mirar-se un mateix, les pròpies actituds, els vertaders pensaments, el propi jo en definitiva, i saber-s’hi reconèixer. Els escoltes ens esforcem a descobrir-nos nosaltres mateixos com una de les primeres fites que hem de dur a bon port. La proposta educativa integral de l’escoltisme persegueix que cada infant i jove s’arribi a conèixer, com a garantia d’un equilibri personal.A banda de descobrir-nos, però, l’educació que proporciona l’escoltisme també ens ha d’ajudar a construir-nos. Cadascun i cadascuna de nosaltres ha d’aprendre a remar la seva pròpia barca, i això no és pas cosa fàcil tampoc.
  15. 15. La llei escolta En el nostre cas, a Catalunya, l’escoltisme disposa d’unes regles actualitzades ara fa unes poques dècades: la nostra llei escolta. Això pot ser molt temps, o poc, depèn de com es miri. El cert és que quan llegim aquestes regles, ben de prop, no sembla pas que estiguin caducades, ans al contrari, diríem que tenen més vigència que mai. Potser l’exercici que hem de fer entre tots, més enllà de canviar-les, sigui trobar les paraules que les omplen de contingut a la llum de la societat catalana actual en un marc de globalització. La nostra llei escolta diu: • Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom. • Vivim la nostra fe i respectem les conviccions dels altres. • Aprenem a ser útils i a fer servei. • Som germans de tothom i treballem per la pau. • Som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món. • Defensem la natura i protegim la vida. • Aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots. • Som decidits i afrontem les dificultats sense por. • Estimem el treball i volem fer bé les coses. • Aprenem a estimar i a jugar net.
  16. 16. PEDAGOGIA DEL PROJECTE - 2h Presentació de la Metodologia que emprarem a les branques. Aquest contingut es treballarà en profunditat a la FO.CA. però cal que tots els i les caps coneguin la terminologia i tinguin una idea general de com es treballa a l’agrupament. Els projectes a MEG: la Pedagogia del Projecte. La pedagogia del projecte no és res de nou, tot i que costa de trobar en els diversos espais educatius i/o de lleure d’una societat com la nostra. És una pedagogia que neix i creix a l’empara d’una determinada forma de comprendre l’educació anomenada pedagogia activa. La pedagogia del projecte ha estat teoritzada i posada en pràctica per diversos autors en diversos racons del planeta. Al darrera de tot plegat hi trobem un model de persona que, no és casualitat, coincideix amb el que dibuixen les nostres opcions i els nostres valors: ciutadans crítics i responsables, compromesos amb ells mateixos i amb el seu temps, capaços de construir una vida pròpia i plena, en harmonia amb el seu entorn social per al qual treballen i s’esforcen en millorar. Si bé una anàlisi detinguda d’allò que diuen ens menaria a identificar matisos i diferències, no és menys cert que tots realitzen propostes educatives amb un seguit de trets comuns. Cal ser conscients que no tots els escoltes utilitzen aquesta metodologia, sinó que a Minyons Escoltes i Guies de Catalunya després d’una profunda renovació pedagògica és va optar per aquest model perquè complia a la perfecció amb el model educatiu que preteníem transmetre als nois i noies que fan escoltisme a Catalunya. Un model que ens permetia transmetre els nostres valors, aprendre, donar servei allà on és necessités i tot plegat respectant que els protagonistes de tot plegat eren els propis infants. Ara bé, hem de ser conscients que és una proposta d’excel·lència que educadors i educadores de diferents àmbits (per exemple l’escola) intenten posar a prova i es formen específicament per poder dur-ho a terme. Per tant, paciència i pas a pas! És molt important que les branques les configurem amb barreja de caps nous i antics per tal de facilitar la immersió a aquesta metodologia fàcil d’explicar però relativament complicada de posar en marxa. Ara bé, la satisfacció, la vivència i l’aprenentatge que suposa la Pedagogia del Projecte és sense cap mena de dubte incomparable amb la d’altres metodologies. Funciona! I a nosaltres ens va com anell al dit i tenim factors que fan que ens sigui molt més fàcil que a l’educació formal: més llibertat d’horaris, d’espais i la manca d’un currículum donat per les institucions (tot i que com agrupament tenim el Mètode Específic de Branques on apuntem què volem que aprenguin i quines capacitats volem que desenvolupin els infants i joves de cada branca, com nosaltres mateixos que marquem aquests objectius educatius i es poden combinar perfectament amb el fet de fer projectes). Les Fases del projecte Els ideals educatius que inspiren la recerca cooperativa arriben a la pràctica dels agrupaments de la mà d’una metodologia que els fa possibles: el treball per projectes. Ens equivoquem cada vegada que reduïm un projecte a una successió d’etapes consecutives, però també ho fem quan neguem la rellevància metodològica d’aquesta proposta, quan pensem que tant és fer-ho d’una manera o d’una altra. Juntament amb el treball cooperatiu, els interessos dels infants, la mirada globalitzadora dels temes, la cohesió del grup i la implicació dels joves en el seu procés d’aprenentatge, els projectes amb servei exigeixen una intervenció en la comunitat que pot traduir-se en accions diverses. Trobem projectes que ofereixen ajut a un col·lectiu determinat, que s’orienten a conservar o recuperar part de l’entorn natural, que divulguen coneixements adquirits que poden ser d’interès col·lectiu, que denuncien situacions injustes, que permeten l’entrenament d’habilitats específiques o d’altres. Amb independència de la problemàtica concreta que s’abordi en cada cas, entenem que el servei esdevé en tots ells un element transformador perquè dóna una nova orientació al projecte: millorar una part de la realitat.
  17. 17. Proposta. Una primera fase és la que anomenem de proposta. La pedagogia del projecte demana temps ja des d’un inici, en aquesta primera fase, per exemple, és molt important dedicar bones estones a fomentar la descoberta. Podem anar a visitar una exposició, podem fer un volt pel poble o el barri, podem anar al cinema a veure una pel·lícula, podem llegir llibres a la biblioteca... Els caps hem de conèixer el nostre entorn, i aprofitarne tot el seu potencial per tal que els nois i noies eixamplin la seva mirada sobre el món i augmentin el seu nivell de consciència sobre la realitat. Si no, correm el risc que, a l’hora de pensar idees per fer projectes, acabin repetint allò que ja saben fer, que ja coneixen, que han vist fer i, en conseqüència, no hi hagi aprenentatge. Les propostes les podem anar a buscar o podem aprofitar propostes que ja coneixem, també ens les podem inventar donant resposta a les necessitats que té el nostre entorn o si com a entitat ens arriben propostes podem donar-hi resposta. Elecció. La fase d’elecció és un moment d’alta intensitat política. Aquí els nois i noies han d’acabar de perfilar què és allò que realment volen fer, i significa que el grup viurà un període marcat pels interessos —personals o col·lectius— no sempre compartits, pel joc d’influències que s’estableix entre uns i uns altres. Es tracta d’un moment molt delicat en el qual és important aprendre a defensar les pròpies idees, evitant l’actitud de fugir d’estudi per evitar el conflicte ni tampoc caient en una defensa aferrissada i agressiva que menysté les propostes dels altres. La fase d’elecció genera espais per a l’argumentació, per a la presentació en públic de les pròpies idees, per aprendre a escoltar què tenen els altres a dir-nos, per ser assertius… No és l’únic moment en que els infants i joves decidiran, ans al contrari, al llarg de tot el projecte la seva participació activa i la seva pressa de decisions serà constant, però és en aquest moment on tots em de fer l’aturada per veure cap a on va el projecte abans de repartir-nos responsabilitats i feina. És interessant que un cop triat el projecte i abans de fer la següent fase posem el punt de mira tots i totes en aquell tema i tornem a descobrir amb més profunditat què s’amaga al darrera, què en sabem, què en volem aprendre, quines necessitats reals s’hi amaguen, etc. És un moment genial per fer-nos preguntes! Planificació. A l’escoltisme volem fer de cada projecte una ocasió única, irrepetible, i això només és possible sota dues condicions: que el projecte el fem nostre i, que el projecte s’adeqüi als interessos i possibilitats dels nois i noies. Planificar projectes no resulta fàcil per a ningú. Els caps en aquesta fase hi seguim tenint un paper fonamental per acompanyar el grup en el procés de disseny de les seves estratègies. Si els nois i noies no l’han feta ells mateixos, perdem moltes oportunitats. Oportunitats perquè aprenguin a gestionar el temps, oportunitats perquè sàpiguen preveure els recursos necessaris per fer una activitat, oportunitats de posar en marxa tota una expectativa, i adonar-se del salt que es produeix entre tenir una idea i pensar sobre com portarla a la pràctica. Planificació no és ordenació. Planificant aconseguim veure el final del camí, l’horitzó que just acabem de decidir. És un moment genial per decidir com resoldrem aquelles preguntes que teníem, veure com aprendrem el que no sabíem, etc. Realització. La pedagogia del projecte ens parla de realització, i no d’execució. El matís no és secundari. L’escoltisme proposa que els projectes dels nois i noies facin realitat allò que la seva creativitat i imaginació va dibuixar un dia, i resulta evident que aquest procés de materialitzar allò decidit comporta anades i vingudes, sacsejades imprevistes i, lluny que aquest fet suposi un entrebanc, aquesta fase conté uns elements molt valuosos d’aprenentatge que convé no perdre de vista. La flexibilitat n’és un, la capacitat d’analitzar com estan anant les coses i corregir sobre la marxa allò que sigui necessari. Una altra és la constància, la capacitat d’espera i de perseverança, de no defallir ni desesperar-se quan veiem que les coses van més per llarg del que inicialment havíem pensat, o que hem comès errors que ens fan tornar enrere i recomençar. Revisió. La fase de revisió suposa un pas, igual que la resta, determinant de la pedagogia del projecte. L’escoltisme no és sinònim només d’activisme, sinó que també hi ha ganes de pensar sobre allò què hem fet, què ens ha passat, com ho hem viscut i, sobretot, què n’hem tret com a aprenentatge. Ja és veritat allò que alguns diuen que qualsevol cosa, per ser apresa, la persona n’ha de ser conscient d’aquest aprenentatge. La revisió va en aquesta línia. Els caps faciliten espais en què els nois i noies s’enfronten a elaborar la narració, el relat sobre tot allò que durant el projecte ha anat passant en tot moment. No és temps de judicis (tu ho has fet bé, i tu malament) sinó de presa de consciència de l’experiència viscuda, temps d’endreçar i compartir les
  18. 18. distintes visions que es poden donar en el grup —no sempre coincidents— sobre el projecte, de posar a la balança tots els efectes que produeixen procés i resultat. Pels escoltes, revisió no és el mateix que avaluació. Revisar vol dir tornar a veure allò que ha passat, però ara amb la distància ja d’haver acabat el projecte i poder mirar detalls, matisos que no volem que se’ns escapin per poder-nos explicar a nosaltres mateixos i als altres aquell tros petit de vida que junts hem compartit, les estones de cau. També és un moment per plantejar-nos quantes d’aquelles preguntes hem resolt. No ens hem d’oblidar que ha de ser una revisió en totes les seves dimensions! (no valorem només la part intel·lectual, sinó també l’emocional, la social, l’espiritual i la física!) POSSIBLES DINÀMIQUES: - Presentar la Pedagogia del Projecte a partir d’exemples dels projectes del propi cau dels cursos anteriors. - Vincle de la Pedagogia del Projecte a l’acció de Servei. Com els nostres projectes poden millorar el món. - Debat al voltant de com plantegem els projectes amb les branques del cau. - Parlar sobre el Vincle del Mètode Específic de Branques del PEA amb la Pedagogia del Projecte. Com treballem allò que ens hem marcat per cada branca i a més a més fem projectes? No és una suma, tot va lligat! Podem fer simulacions de projectes en branques. - Parlar del paper dels caps en els projectes de cada una de les branques. - Vincle de la proposta ideològica amb la Pedagogia del projecte: com el Model de persona ens porta a escollir com a Metodologia la Pedagogia del Projecte. És interessant explicar que a la FO.CA. rebran el llibre del Codi Obert on surt tot explicat i oferir espais als consells d’agrupament per resoldre dubtes i anar comentant com van els projectes de les diferents branques per tal de que s’empapin del funcionament i la dinàmica d’aquests. - Moment per donar a conèixer el llibre “Per a una Pedagogia del Servei”
  19. 19. Legislació vigent - 1h Es presenta tot allò referent a la legislació que ens farà falta per marxar de campaments i per realitzar un Raid. Dossier de campaments L’art. 11.1.10.a) del Decret 137/2003, de 10 de juny, estableix que per la realització d’una activitat educativa en el lleure cal disposar d’un programa detallat de les activitats que s’executaran, amb els objectius i els horaris. MEG posa a disposició de tots els agrupaments membres de l’associació d’un model de dossier d’activitat/dossier de campament, en el que hi consta indicat i especificat tots els elements que cal tenir en compte i cal complimentar per planificar, executar i revisar un campament, amb indicació de la documentació, permisos i notificacions de les que cal disposar, a més d’altres recomanacions i contextualitzacions pròpies de l’agrupament, de la unitat en concret en el marc de l’escoltisme i el guiatge. El dossier facilitat per l’associació i que es troba a l’espai del cap de la web de MEG, obeeix al següent índex: Introducció: anem de campaments 0. Preparem els campaments 1. Dades generals 1.1. Dades generals dels campaments 1.2. Dades dels i les caps 1.3. Dades dels nois i noies 2. El campament 2.1. Objectius del curs 2.2. Situació de la unitat 2.3. Situació dels nois i noies 2.4. Necessitats i objectius del campament 2.5. Preparem el campament 2.6. Planificació general del campament 2.7. Graella de planificació diària 2.8. L'eix d'animació 2.9. Activitats 2.10. El raid 2.11. La promesa escolta i guia 2.12. Revisió dels nois i noies 2.13. Revisió diària de l'equip de caps 2.14. Revisió general amb l'equip de caps 3. Àmbit logístic 3.1. Fitxa d'allotjament 3.2. Fitxa de la ruta 3.3. Menú 3.4. Llistat de la compra de menjar 3.5. Material 3.6. Pressupost 3.7. Fitxa de seguiment econòmic 3.8. Pla d'evacuació 4. Documents i permisos Anem preparats http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Lleure/anem.pdf
  20. 20. Decret que regula les activitats d’educació del lleure Al decret 137/2003 es regula les ràtios que s’hauran de seguir quan sortim amb un grup d’infants i/o joves menors d’edat: PARTICIPANTS MEMBRES DE L'EQUIP DIRIGENT DIRIGENTS DIPLOMATS DISTRIBUCIÓ DELS DIPLOMES 7-10 1 1 Responsable: diploma M Resta equip:- 11-20 2 1 Responsable: diploma M Resta equip:- 21-24 3 2 Responsable: diploma M Resta equip:1 diploma 25-30 3 2 Responsable: diploma D Resta equip:1 diploma 31-40 4 2 Responsable: diploma D Resta equip:1 diploma 41-50 5 2 Responsable: diploma D Resta equip:1 diploma 51-60 6 3 Responsable: diploma D Resta equip:2 diplomes 61-70 7 3 Responsable: diploma D Resta equip:2 diplomes 71-80 8 4 Responsable: diploma D Resta equip:3 diplomes 81-90 9 4 Responsable: diploma D Resta equip:3 diplomes 91-100 10 4 Responsable: diploma D Resta equip:3 diplomes Normativa del Raid. (normativa interna pendent d'aprovació) Possibles dinàmiques:
  21. 21. Tècniques i recursos d’animació: l’eix d’animació - 1h Aquest contingut no és per desenvolupar teoria al voltant dels eixos d’animació sinó perquè disposeu d’una hora repartida al voltant de les 11h de la formació inicial per donar-vos espai per tal de poder aplicar aquest recurs educatiu i donar-lo a conèixer. Cal que sigui una petita mostra de qualitat ja que serà el primer contacte i marcarà la línia del que després seran els eixos d’animació de les nostres branques. (EN CONSTRUCCIÓ. Falta acabar de desenvolupar aquest contingut. Disculpin les molèsties!)
  22. 22. Annex 2 * Documents de la web: http://www.escoltesiguies.cat/node/331 * Publicacions de MEG: http://www.escoltesiguies.cat/files/u1560/Proc__Publicacions_MEG_2010.pdf *Recursos: Proposta de dinàmica de Vallès/Maresme: Primera part: faria posar els participants en clau d’Animadors de TRUC i que s’estan plantejant anar a fer una descoberta a una associació. Pregunta: Quines són les coses que voldries saber d’aquella associació abans d’anar-hi? S’estructuren en petits grups i en parlen durant 5 – 7 min. Possibles respostes: − Què fa l’associació − Com ho fa (organització, distribució de tasques, estructura,...) − Dedicació que comporta treballar allí. − Finalitat de la feina que fan, és a dir la filosofia que hi ha al darrera. − La formació que cal tenir per poder fer la tasca. − Una mica d’història important. Una altre manera de dir-ho seria explicar els èxits o ressò social que ha tingut l’associació. − ...... Segona part: plantejaria l’entrada a l’agrupament com una altre de les múltiples alternatives que té un Truc (que certament és això). Aleshores cal que sàpiga aquestes coses com a mínim, oi? De totes les coses que haguessin sortit en faria la comparativa però ara tenint en compte que l’associació és l’Agrupament Mn. Ves A Saber Quin de MEGSJ. Tercera part: fins ara hem fet el què vol saber el que es posa a fer de cap a l’Agrupament Mn. Ves A Saber Quin de MEGSJ. Ara els faria canviar de costat. Pregunta: Què li interessa a l'agrupament de les persones que es posen a fer de cap? S’estructuren en petits grups i en parlen durant 5 – 7 min. Seria interessant que sortís: − El per què es posa a fer de cap? No té per què tenir-ho clar al mateix moment, potser és qüestió d’anar-ho madurant. Cal ajudar-lo a madurar-ho. − Que faci bé de cap: amb qui treballà el primer any de cap a l'agrupament, com l’ajudarem la resta de caps, acompanyament, formació,... − Que s’hi trobi bé: com i quins moments buscarem per valorar-li la feina que fa? − Continuïtat: se li dona responsabilitats acords amb la seves ganes de fer feina? Se l’anima a fer formació. − .....
  23. 23. Quarta part i recollint: faria algunes reflexions: − potser els caps no tenen clar què estan fent a l’agrupament i no ho valoren per desconeixença inicial. − La importància de que tot l'agrupament s’impliqui en la formació en tant que és una integració d’una persona a una associació i valorar el fet que la resta d’agrupament és ara un model per al nouvingut. − Al explicar les coses als caps que es posen a l’agrupament provenint de Trucs pot trencar els prejudicis que tenen de la tasca de fer de cap. − El fet que la formació inicial és una tasca continuada durant unlapsus de temps que la persona que s’incorpora necessiti i per tant diferent per a cada persona. − La importància de la formació pròpiament dita en aquesta moment. − .... En fi, i parlar-ne una estona fins que ens cansem. Temporització: Tenim dues parts de petits grups que ocuparan de 15 a 20 min. Ens resten 40 min. Per fer-la petar.
  24. 24. foca inicial, 12 d’octubre de 2006 Jocs de coneixença/confiança Cadires Fem una rotllana de cadires, una per persona més una que sobra. La primera persona diu “M’agradaria conèixer...” la segona diu “a” i el tercer diu el nom de la persona que li agradaria conèixer. La persona que es vol conèixer s’aixeca i s’asseu a la cadira buida. Ella comença la següent ronda. M’agrada la persona que.... Fem una rotllana i una persona s’asseu al mig. Aquesta diu: “m’agrada la persona que porta ulleres” (per exemple). Totes les persones que portin ulleres s’aixequen i s’han d’intercanviar el lloc. Alhora, la persona del mig també ha de trobar un lloc. Qui es queda sense seure, para. Gerres Ens posem tots per parelles i ens agafem a la parella posant els braços en posició de gerra. Dos persones paren, una persegueix a l’altra. La que es perseguida es pot agafar a una de les parelles que estan repartides pel terreny de joc. El tercer membre de la parella ha de sortir a perseguir al perseguidor anterior.
  25. 25. foca inicial, 12 d’octubre de 2006 Jocs de contacte/organització Cremallera Fem una filera. El primer es posa de quatre grapes, el segon estirat de panxa al terra, el tercer de quatre grapes....i així successivament. Una persona ha de passar per dins la filera però tenint en compte que, cada x temps, es diu canvi. Quan passa això, els que estaven de quatre grapes es fiquen de panxa al terra i els de panxa al terra de quatre grapes. La persona que estava al mig a d’intentar seguir avançant. Escriure un nom amb roba Es tracta d’escriure un nom al terra a partir de peces de roba. Passa la corrent Ens asseiem en una taula i creuem els braços amb la persona del costat. Un comença a picar amb la mà a la taula i cal seguir la corrent. Quan algú dóna un cop de puny, enlloc de picar amb la mà, significa que cal canviar el sentit de la corrent. Peus, mans, nassos, caps, culs.... Es donen unes instruccions sobre quines parts del cos poden tocar a terra. Per exemple: 10 peus 10 mans 2 nassos 2 caps 5 culs El grup s’ha d’organitzar per poder, entre tots, seguir les instruccions.
  26. 26. foca inicial, 12 d’octubre de 2006 Taller funcions del cap/model de persona Els talleristes ens proposen crear uns potatos: és a dir, crear un ninot amb les qualitats perfectes que hauria de tenir un “ bon cap”. Potato 1: dinàmic, opinió variable, esperit crític, receptiu, creatiu, pallasso i actiu. Potato 2: pròxim, amistós, actiu, treballador, pràctic, cridaner, opinió variable. Potato 3: pallasso, treballador, espitós, pràctic, dinàmic, creatiu i receptiu. Potato 4: referent, reflexiu, actiu, pròxim, treballador, tranquil. Potato 5: carinyós, dinàmic, innovador, esperit crític, receptiu, reflexiu, actiu, impostor, líder, amistós, distant i pròxim. Un cop fet aquest treball en petit grup, s’intenta crear, entre tots, el cap perfecte. S’arriba a la conclusió de què un cap pot tenir una sèrie de qualitats però és impossible l’existència d’un cap perfecte. És per això que els talleristes presenten els family potato: l’equilibri s’aconsegueix amb l’equip de caps. Cadascú aporta les seves qualitats i així formem un equip equilibrat i que pot arribar a ser el nostre potato cap perfecte. Es remarca que aquest equip, perquè funcioni correctament, ha d’anar sempre a una. Seguidament es passa un qüestionari per tal de treballar el model de cap. Cada grup ha de defensar una de les opcions i, després del debat, s’intenta arribar a l’opció més adient. Les situacions platejades són les següents: Un altre cap porta una llauna de Coca-Cola a un dinar d’una excursió d’Agrupament: a) No li dius res. b) Li discuteixes la situació davant els nens. c) Subtilment li agafes i li guardes. d) A la propera reunió li recordes que això no es pot fer. e) Fas que sembli un accident i et desfàs de tot el contingut. El dinar d’avui no t’agrada gens i hi ha 3 nens als que tampoc els hi agrada. a) Prepares menjar especial per a tu i per tothom a qui no li agradi. b) T’ho menges i li fas menjar als nens. c) Els hi fas menjar als nens però tu no t’ho menges. d) Li dius al nen que miri cap a la finestra i aprofites per posar-li el menjar al seu plat.
  27. 27. foca inicial, 12 d’octubre de 2006 e) Simules una trucada important al mòbil i desapareixes per anar al bar a menjar-te un bon entrepà de llom amb formatge, total els nens no s’adonaran. L’activitat preparada et fa molta mandra fer a) Els castigues a tots i te’n vas a dormir. b) T’escaquejes i els hi deixes fer als altres caps. c) Et quedes i a més intentes motivar a la resta. d) Et quedes però com que no està motivat et quedes en segon pla. e) Rebentes l’activitat fent trampes i fent que tan sols duri 6 minuts. Hi ha alguna cosa de la teva unitat que no t’agrada però saps que si ho dius portarà mal rollo. a) M’ho callo i ja parlaré al final de curs. b) No m’importa que hi hagi mal rollo i plantejo la situació tal qual. c) Canvio d’Unitat o si no d’Agrupament. d) Dic les coses correctament i intento solucionar-ho de la millor manera possible. e) Intento solucionar-ho sense plantejar-ho i intentant que si no cal, s’assabentin els demés. Què és el primer que s’ha de tenir en compte al Cau? a) Els nens/es b) Els caps i els nens c) Les relacions personals entre caps. Si no són bones res funcionarà. d) La intendència. e) Les mares dels castors. Com ha de ser el compromís? a) Equitatiu en la manera del possible. b) Verd i lila. c) Com més, millor. d) Públic i clar. e) Maco, que quedi bé quan el diguis a FoCa 1 davant de tothom… Conclusions del taller: - Cal que hi hagi equilibri dins de l’equip. - L’equip ha d’anar a una. - Hem de tenir molt clar que som un model. - El model que transmets no és la persona que ets. Tu creixes alhora que transmets aquest model desitjable.
  28. 28. foca inicial, 12 d’octubre de 2006 Taller sobre l’organigrama de demarcació i MEGSJC El taller sobre l’organigrama de MEGSJC està dividit en blocs de treball: Presentació i objectius del taller. Bloc 1 Es divideix el gran grup per AEG’s de procedència. A cada grup se li dóna una cartolina i se li demana que dibuixi l’estructura del seu agrupament. L’estructura es representa lliurement, i un cop han realitzat la seva estructura es penja a la paret. Bloc 2 Cada grup posa en comú l’organigrama del seu AEG i s’analitza el tipus d’estructura que ha sorgit. S’intenten cercar els paral·lelismes entre les estructures que ells han organitzat i es mostra el powerpoint, la part dels diferents tipus d’organització. Bloc 3 Es passa a ensenyar l’estructura del moviment, explicant que es poden afegir equips i quines són les persones i les reunions de cada espai. S’han de trobar els aspectes més importants de l’estructuració en forma de xarxa que tenim a MEGSJC: - És una xarxa interna i externa (fraternitat universal) - Element bàsic de la xarxa (el petit grup) - Les responsabilitats dins de la xarxa (el joc institucional) - El compromís com a eina essencial de l’actuació en xarxa - La presa de decisions i les accions a la xarxa (pedagogia del projecte)
  29. 29. foca inicial, 12 d’octubre de 2006
  30. 30. foca inicial, 12 d’octubre de 2006 Taller de mètode Es divideix el grup en tres parts: extremitats, tronc i cap. Les extremitats serien el símbol de l’arrelament i del treball per construir el país. El tronc seria la fe, l’ànima. D’aquesta part se n’encarrega el Dr. Jesús: ajudar a crear llocs bons per conèixer, comunicar i reflexionar i a respectar altres creences. El cap seria l’educació. Els objectius d’aquesta part del cos seria fer més responsables a la canalla, que siguin capaços d’organitzar-se i d’autogestionar-se. És a dir, fer un acompanyament dissabte rere dissabte. També cal remarcar la coherència = línia d’actuació conjunta. Un cop dividides les parts aplicarem un seguit de fàrmacs (lleis escoltes): - Treballina 250 mg – estimem el treball i volem fer bé les coses: autoestima, formació, relació social, feina feta, estrès i avorriment. - Utily forte 800 mg – aprenem a ser útils i a fer servei: servei, compromís, solidaritat, caritat. - Paisina 0,5 g – som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món: implicació social, solidaritat, tolerància. - Decidol 500 mg. – som decidits i afrontem les dificultats sense por: avantatges: afrontem nous reptes, amb més coratge amb tu mateix. Aprenem a tenir paciència, a no tenir por, a millorar dia a dia, tenir esperances, mirar-ho d’un altre punt de vista. Desavantatges: precipitar-te davant d’alguna situació difícil, arribar al punt de creure-t’ho massa. - Equipin 0,5 g. – aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots: Amistat/problemàtica, compromís, compartir, convivència, igualtat/desigualtat, repartiment de tasques/incompatibilitat horària. - Feaceno 650 mg. – vivim la nostra fe i respectem les conviccions dels altres: ser conseqüent, diversitat, respecte, seguretat, tolerància, fe, reflexió. - Multiestimol – aprenem a estimar i a jugar net: aprendre a ser honest, conèixer els teus límits, amor en general, respecte, cordial, excés de confiança. - Confiancil 300 mg – ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom: confiança. - Farigola – defensem la natura i protegim la vida: respecte a la natura, pau, lleure, desenvolupament personal, educació, - felicitat, aportació de recursos, fragilitat, divertir-te, respecte, creixement, convivència, tranquil·litat, desfogar-se, serenitat. - Pauina – som germans de tothom i treballem per la pau: manifestitis, consiencitis, solidaritis, dialoguitis, tranquitis, igualitis, desenvolupitis, convivitis, amoritis, flowerpowitis, respectitis, toleransitis, familiaritis, colomitis blankus, cosesbonesitis. No
  31. 31. foca inicial, 12 d’octubre de 2006 provoca: guerritis, racismitis, marginitis, sotsdesenvolupitis, desigualitis, oditis, iraitis, venjancitis, gelositis, desprecitis... Màquines (dinamismes): - Petit grup 2000 (màquina cerebral): permet intercanviar coneixements, és acollidora i permet repartir feines i responsabilitats. Aquesta màquina no fa els grups, és important provar primer fins trobar el petit grup equilibrat. Petit grup. - Personal progress 2.0 (programa informàtic): seguiment del treballador, mirar la seva superació, entrevistar-se amb el treballador: relació, aportació, ganes de continuar. Progrés personal. - www.promís.com (pàgina web): responsable audiovisual i davant del grup. Compromís. - Demo del joc cràtic: per executius que els estimula la maduració. A cada jugador se li han de donar una sèrie de responsabilitats i només la suma de totes elles fa arribar al meta. Joc democràtic. - Llibre de literatura universal titulat “The universal fraternity”: llibre dirigit pel departament de relacions externes, permetrà descobrir nous mercats i implicar-s’hi. Fraternitat universal.
  32. 32. LA DINÀMICA ACTITUD 1) Són les 16h, acaben de sonar les campanes i arriben els primers nens/es. N’hi ha alguns que ja fa un quart d’hora que corren per fora. En aquests moments també arriben els caps, entren al cau, es miren i un d’ells pregunta: Què podem fer avui? a) Els donem 10 minuts de temps lliure. Temps que necessitem per preparar un joc. És important demostrar que tot està preparat. b) Anem a la plaça, sempre podem jugar al “Tot si val”. Al cau en ho anem a passar bé. c) Els reunim en petits grups i els demanem que decideixin què volen fer. Al cap i a la fi ells són els protagonistes. 2) Uns Llops/daines estan jugant amb pedres a fora el cau, i ja fa estona que els cridem l’atenció, s’acabaran fen mal. Una de les pedres surt disparada, perd el seu objectiu i trenca el vidre d’una casa propera. Sembla que el propietari no se n’adona. a) Hem tingut sort que el propietari no ho ha vist. Els agafem i els renyem, cal que pensin amb les conseqüències que ha tingut el seu joc. b) És el moment de fer-se grans. Els exigim que vagin sols a disculparse. Eduquem ciutadans responsables. c) Com a caps som els únics responsables. Caldrà que anem a donar la cara. És la pura essència del cap com a model. 3) Avui a la vetllada del Pioners i Caravel·les hi ha debat sobre immigració. Estem en un punt del debat força calent i fa estona que hi ha discussió. a) És el moment d’establir una conclusió. Tot debat ha d’arribar a una acord. La feina ben feta no té fronteres. b) Els nois i noies es mullen poc, cal que es posicionin i necessiten un referent clar. És el moment d’intervenir, possiblement esperen que algú els doni pautes. El cap ha de marcar sempre la línia a seguir. 4
  33. 33. c) Preferim no participar de la discussió per no influenciar en les seves opinions. Discutir és créixer. 4) Joaquim Franch, pedagog gironí vinculat tota la vida a l’escoltisme i partícip del debat de mètode, deia als caps que “educar és ajudar a créixer”. Així doncs podem deduir que per intentar ser uns caps més empàtics amb les necessitats dels nens/es i nois/es, seria bo fer un seguiment, si convé per escrit, de la seva situació a casa, a l’escola, amb els amics, i evidentment al cau. COMPROMÍS 1) Els dissabte a les 19h tinc consell. El fem un cop al mes i l’ordre del dia és extens; cal parlar de la diada del pensament. Aquest mateix dissabte, la colla, que no té res a veure amb el cau, surten a veure un concert i marxen també a les 19h. És difícil fer-ho tot. a) El cau es fa de 16h a 19h i els consells són avorrits, lents i costa de prendre decisions. Decideixo no anar-hi. Tot ho fem entre tots i un dia li passarà a un altre. Avui per tu i demà per mi. b) L’opció concert potser no és tant bona com sembla. Segur que després del consell la gent surt de festa. Si el cau és una secta, que ho sigui per molts anys. c) Al consell s’hi ha de ser, però els amics són importants. Marxaré a mig consell i aniré més tard al concert. És lluny i no tinc cotxe, però sempre hi puc anar amb patinet. Som decidits i afrontem les dificultats sense por. 2) S’ha acabat l’estiu i arriba el moment de preparar el nou curs. Després de dues reunions per organitzar els equips de caps finalment es reuneix cadascuna de les unitats per començar a treballar. A la unitat de LL/D som 3 caps. En Toni estudia a Barcelona i aquest serà el seu últim any de carrera; caldrà apretar fort i dedicar-hi hores el cap de setmana. La Georgina s’ha independitzat fa poc i encara està buscant feina per pagar el pis (les peles de l’estiu no duren per sempre). I jo, que és el primer any que faig de cap; no ho tenia massa clar però al final entre tots m’han convençut i, a més, la resta de trucaires també faran de caps. En fi, que l’equip no sembla gaire estable... a) El curs comença el dissabte vinent. Encara estem a temps de redistribuir els equips de caps i fer que la situació sigui més estable. Val més tard que mai. 5
  34. 34. b) És important que al cau hi siguem tots tres caps, les hores amb els llops i les daines són sagrades. Però potser haurem de plantejar la preparació dels caus de forma rotativa, cada dissabte la preparà un de nosaltres. Estimem el treball i volem fer bé les coses. c) Comença el curs al cau, a la universitat i a la feina. Segur que podrem convèncer algun company per que vingui a fer de cap. Que no sigui dit que som una “secta”! 3) Aquest any estem molt bé de caps i serà el primer any que podem obrir la unitat de castors. A la reunió de pares i mares, la Mercè, la mare de l’Oriol, comenta que tant ella com el seu home treballen els dissabtes a la tarda i demana als caps si podrien acompanyar el nen a casa la seva àvia cada dissabte després del cau. És la única manera que l’Oriol pugui anar al cau. a) La mateixa reunió és un bon moment per demanar si d’entre tots els pares i mares assistents hi hauria algú disposat a ajudar-los. b) Aquest any anem sobrats de caps i sempre hi haurà algú que el pugui acompanyar. Aprenem a ser útils i a fer servei. c) Com a escolta, cal que l’Oriol aprengui a superar les dificultats. Ens podem comprometre a fer-li un curs accelerat d’orientació i amb dos dies haurà après el camí per tornar sol a casa. I, a més, quan arribi a P/c serà tot un crack! 4) Els Pioners i Caravel·les finalment han triat empresa. Ja s’han decidit a tirarla endavant. En aquell precís instant les mirades dels dos caps es creuen... Un d’ells, en Xavier, pensa: “quin pal! Era la proposta que m’agradava menys de totes...! qui em manava a mi tornar-me a posar amb els P/C’s?!” Com continuarà? RESPONSABILITAT 1) Els R/NG de l’agrupament cada cop estan més espavilats. Com a última expedició de curs han decidit organitzar la seva pròpia ruta. Tot un repte: des de l’itinerari fins a les activitats, els menús i el transport. Sembla que des d’un principi va tot molt bé. Hem intentat que en siguin els protagonistes però la falta d’experiència i organització ha fet que algunes coses estiguin a mig fer quan falta tan sols una setmana per marxar. a) La ruta no sortirà del tot bé però és important que s’adonin dels seus propis errors. Dels errors se n’aprèn. 6
  35. 35. b) No podem marxar així... és massa arriscat. Si volem fer la ruta és urgent fer una reunió de caps per tal de solventar tot allò que ha quedat penjat. Si ho organitzem els caps la ruta serà un èxit assegurat. Al cap i a la fi nosaltres som els responsables. c) Encara tenim temps de que ells mateixos se n’adonin dels seus propis errors. Com ho fem? És el moment de fer un curs accelerat de telepatia. 2) Els castors estan de campaments al peu de Puigsacalm. Són deu nens/es, 3 caps i 2 intendents. Aprofitant les proximitats del Puigsacalm dos caps i un intendent decideixen fer una escapada fins al cim. a) Sempre i quan l’altre cap estigui d’acord amb la proposta no ha d’haverhi cap problema. Total seran unes 4 horetes fora i l’intendent ja és trempat. Sempre és important fer una descoberta de l’entorn. b) El cap que es queda ho accepta però a canvi, amb l’intendent decideixen anar a la festa major del poble quan ells tornin. Desconnectar sempre és bo per continuar rendint com a cap. c) Sembla que la proposta no ha agradat. És per això que obren l’activitat als nens/es. Finalment n’aconsegueixen convèncer dos. És bo que comencin a preparar-se per les dures excursions de LL/D. 3) Diuen que la unitat de P/C’s està en crisi. S’han desapuntat alguns nens, els caps estan poc motivats, l’empresa no acaba de funcionar. S’ha fet una reunió de pares i l’assistència ha estat mínima. a) La majoria de pares es despreocupen dels seus fills i a sobre quan venen exigeixen. Els pares ja no són el que eren. b) Ara els joves ja no estan motivats per a res, és gairebé impossible fer-los moure el cul. Els nens ja no són el que eren. c) De ben segur que els caps no han preparat ni un sol dissabte. Els caps han de ser el millor model. Els caps ja no són el que eren. 4) El cap de setmana passat vam anar de sortida amb els Ll/D a Granollers de Rocacorba. A la nit vam fer jocs d’interior, entre ells “la manta”, “el judici del silenci”, “cadenes de roba”,... El dissabte següent abans de començar el cau hi ha uns pares que ens esperen a la porta. Ens exigeixen explicacions coherents sobre els jocs de nit de la sortida. Estan pensant en denunciarnos. 7
  36. 36. RELACIÓ PARES I MARES 1) Els caps de LL/D d’aquest any som molt aficionats a la muntanya i fins i tot en Guillem està fent un Mòdul d’Esports de Muntanya a Tremp. Al llarg de tot el curs hem estat fent excursions i la unitat ha seguit molt bé. Els campaments arriben i els nens/es volen anar a fer barrancs. A la reunió de pares es munta un daltabaix considerable quan exposem la planificació i expliquem les activitats (més concretament la de barranquisme). a) La reunió puja de to i acaba bastant malament. Més de la meitat dels nens no vindran de campaments però no canviarem la programació. Tot està molt ben preparat i tenim tots els permisos corresponents, l’assegurança al dia i ens hem informat sobre tots els aspectes legals que corresponen a aquesta activitat. No estem al servei dels pares i mares, els protagonistes són els nens/es. b) Si volem fer els campaments haurem de tornar a planificar algunes activitats (entre elles la de barranquisme), perquè els pares ho han vist molt negre. És la única manera de tenir algun nen/a als campaments. Un altre any serà! c) Sembla que la discussió no avança cap enlloc. Finalment en Guillem té la brillant idea de convidar als pares a fer barranquisme amb nosaltres i els nens/es. Pot ser la millor solució. Cal fomentar la implicació dels pares a l’Agrupament. 2) Ja fa un temps que alguns pares, quan vénen a buscar als nens/es, entren dins el cau. Al consell d’agrupament en Marc i la Mariona treuen definitivament el tema després de molts dies d’anar-ne parlar amb alguns altres caps. a) Alguns caps creuen que els pares no haurien d’entrar al cau perquè és l’espai propi de les unitats. Sembla que vulguin saber tot el que es fa i com es fa; Els pares/mares han de confiar en l’equip de caps. b) Hi ha qui creu que no és cap problema, que el cau el fem tots: caps, nens/es i pares/mares, i que no tenim res a amagar. Els pares/mares no són una unitat de control. c) També hi ha un grup de caps més innovadors. La proposta és dir als pares que a partir d’ara no podran entrar al cau però que un cop al mes es farà una hora de cau extra on es convida a tots els pares i mares. Un cau de tots és una bona solució. 8
  37. 37. 3) Indirectament i també a través de l’equip d’agrupament ens han arribat queixes de que la nostra unitat no funciona. Pel que sembla els pares/mares es queixen de manca de preparació...més aviat ens sembla que no confien en nosaltres. a) Hem de convocar una reunió de pares abans que siguin ells els que desbordin el tema. Encara som a temps de parar-los els peus. I almenys els podrem conèixer d’una vegada per totes (que després d’haver passat més de la meitat del curs ja toca!). Sempre a punt!! b) És possible que tinguin part de raó, últimament hem estat d’exàmens i els caus han sigut fluixos. Però de totes maneres creiem que tot estava ben preparat i que les queixes van per una altra banda. El millor que podem fer és no donar-hi més importància. c) Els caus estan molt preparats però els nanos ens boicotegen totes les activitats. El que fa falta és que els pares sàpiguen quins fills tenen! De tal pare tal fill!! 4) El primer tema del consell d’avui és la possibilitat que una representació dels pares i mares puguin participar en alguns consells d’agrupament. Cal plantejar fins a quin punt els pares i mares tenen en les qüestions de l’Agrupament. 9
  38. 38. LES DINÀMIQUES 1. El mètode - LA COBERTA L’objectiu d’aquesta dinàmica no és tant donar a conèixer el mètode escolta als nous caps sinó aprofundir més en la pràctica. La teoria ja la treballaran a FO.CA. BÀSICA , el que ens interessa és veure la pràctica. Com s’aplica la pedagogia del projecte al nostre agrupament? Quines són les coses que valen la pena i les que potser nosaltres no considerarem essencials? Per posar un petit exemple, potser portem una colla d’anys que costa molt fer algun projecte amb cara i ulls a les unitats, o potser, des de l’equip d’agrupament pensem que cal potenciar el compromís davant del grup i així donar sentit a les promeses, o senzillament, en un consell del passat curs vau donar moltes voltes a buscar estratègies perquè els nens es facin seus els projectes de curs. Segurament que hi ha diversos aspectes educatius que voleu explicar als caps nous, o potser voleu introduir aspectes poc treballats a l’agrupament o potser voleu començar a posar fil a l’agulla a algun tema que porta polèmica. Pensem, però, que aquest no és l’espai per a grans debats, que per això ja en tenim altres com el consells. Això és una formació inicial i no val la pena anar-nos-en pels núvols. La dinàmica que us proposem és la següent: Consisteix en netejar la coberta per tant fareu 3 o 4 grups i els hi donareu un color a cada un. La seva missió serà recollir els papers de colors que haureu escampat per terra, una mica lluny d’allà on són els caps, així faran com una cursa de relleus. El primer grup que reculli tots els papers del seu color guanyarà. La gràcia és que no hi haurà els mateixos papers de cada color, ni seran de la mateixa mida, ni estaran igual d’apilonats. Això farà que un equip tingui més facilitats que un altre, que les condicions siguin desiguals. Vosaltres, els que porteu la dinàmica, haureu repartit els papers de colors estratègicament i haureu donat un significat a cada color. A partir d’aquesta dinàmica aprofitareu per explicar les estratègies educatives del vostre agrupament a l’hora d’aplicar el mètode de Minyons. Feu paral·lelismes entre els colors, les dificultats/facilitats, les coses que creieu que s’han de millorar o que li doneu més o menys importància. 12
  39. 39. Opcions i dinamismes - LA CUINA 2. L’hora de fer aquesta dinàmica és justament a l’hora de berenar o esmorzar. Senzillament el que hem de fer és preparar literalment un “ pa amb tomàquet i embotit”. A cada ingredient li haurem posat una etiqueta amb una opció o dinamisme i mentre preparem l’àpat, exposarem i si cal obrirem una mica de debat – no massa – de com treballem aquest temes en el nostre agrupament. Us fem una proposta d’ingredients i diverses possibilitats d’aplicar-los segons el nostre agrupament. No es tracta de triar una sola opció, sinó totes les que us serveixin per explicar la realitat del vostre agrupament. Fins i tot us convidem a pensar-ne d’altres així enriquireu el joc i l’àpat. --------------------------------OPCIONS----------------------------• L’Espiritualitat serà la SAL: Us oferim alguns exemples en els que potser el vostre agrupament s’hi sent identificat. - • “ És dolenta per la salut, val més no posar-ne”: penseu que és una opció educativa errònia que fa més mal que bé. “ Val més posar-ne poca”: penseu que tocar-la una mica de passada ja està bé. Algun bona nit, algun moment per pensar-hi... “Dona més bon gust” : No té sentit fer una educació integral de la persona sense treballar l’aspecte espiritual. “Hi posem Sal gruixuda”: els escoltes som cristians conscients i eduquem per això. “ Nosaltres no en posem, però si algú vol que se’n posi”: Creiem que és una opció individual. Que la gent faci segons la seva consciència però des del cau no ho treballem .... El País serà l’OLI: - “ Massa oli enfarfega”: Nosaltres no considerem que s’hagi de treballar d’una forma especial. “ L’oli d’oliva és la base de la nostra cuina”: l’escoltisme català sempre ha contribuït a lluitar per la gent, la llengua i la cultura del nostre país. “ Nosaltres no n’hi posem mai”: som habitants del món i aquest tema no ens preocupa. - “ nosaltres hi posem oli, però, també ens agrada combinar-ho”: Som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món, això diu la llei escolta i així ho treballem. - .... - 13
  40. 40. • L’Educació serà el PA que és la base de la nostra feina: - “ Nosaltres el fem en un forn de llenya, dels de tota la vida” : Volem fer escoltisme de cap a peus. “ Nosaltres el comprem de motlle, tallat que és més pràctic”: Ens agrada fer les coses senzilles, que funcionin, sense gaire complicacions. - “ Nosaltres el tenim congelat “ : Sempre hem fet les coses igual i no cal canviar-les. - “ Nosaltres depèn de l’àpat utilitzem un pa o un altre, però mai sec”: Ens adaptem a les situacions i busquem quina és la millor opció segons la realitat de l’agrupament. - ... - ------------------------------DINAMISMES-------------------------• El petit grup és el TOMÀQUET: - • “ Sigui del que sigui l’entrepà sempre s’hi ha de posar tomàquet”: Aprendre a treballar en petit grup és una bona manera d’educar en la responsabilitat. “ Amb tomàquet és molt bo, però a vegades no cal “: Ens agrada treballar en petit grup, però hi ha espais que no cal. “ Amb tomàquet no m’agrada”: Les coses ens agrada fer-les entre tots. “ Sense tomàquet l’àpat és més lent i pesat”: A vegades per voler fer-ho tot entre tots, fem les coses lentes i pesades. .... La fraternitat universal és la BEGUDA: - “ D’aigua tothom té dret a beure’n “: Cal que tothom tingui les necessitats vitals cobertes. “ Beure Coca-cola no és cap delicte”: El sistema no és tant dolent, només cal millorar-lo. “ Bevem Meca-cola per principis” : Cal girar la truita, cal trencar el pensament únic, cal agafar el toro de les desigualtats per les banyes. - “ Els Catalans acompanyem el menjar amb vi”: Lluitem per un món millor però ho fem des de la nostra realitat. - .... - • El Progrés personal és el FORMATGE: - “ No mengem formatge fins que no està ben curat”: Ens eduquem durant tota la vida. “ Cal controlar la temperatura, la llum i la humitat perquè no es floreixi abans de ser ben curat” : El progrés personal d’una persona depèn de molts factors que cal tenir en compte. 14
  41. 41. - “ No tots el formatges tenen el mateix gust ni necessiten el mateix temps de curació” : Cal fer un seguiment individualitzat dels nois i les noies del nostre agrupament. - ... • Educar per a l’acció és el XORIÇO: - “Com més picant millor”: Les escoles treballen la teoria, nosaltres l’acció. “ Massa fort repeteix” : Si només fem i no donem espais per a la reflexió, no païm el que fem i l’acció perd sentit. “ El xoriço és molt bo però s’ha d’acompanyar de força pa”: l’educació (el pa) és la base. Si no hi ha una bona base no es pot fer res. - “ Ens agrada el xoriço suau”: No es pot demanar als nens responsabilitats que no els toca per l’edat. - ... • El compromís és el PERNIL SALAT: - “És molt car però és molt bo i dóna qualitat al berenar”: Sabem que el compromís és costos, però és la gràcia de la nostra feina. - “ A totes les plates d’embotit n’hi hauria d’haver”: L’escoltisme sense compromís no és res. - “ El pernil ha d’estar ben curat sinó és ranci” : Educar en el compromís és una feina difícil que cal fer-la bé. - ... 3. Les branques – ELS CAMAROTS D’aquesta dinàmica n’hem dit ordenar els camarots. Ara és el moment de fer cinc cèntims d’euro sobre les branques de l’agrupament, les edats, els objectius de branca.... No és el mateix treballar amb castors que amb trucaires. No totes les unitats tenen els mateixos objectius. Com encaixem la feina feta a cada branca amb el projecte educatiu de l’agrupament? Pensem que és un bon moment perquè els caps entrin als seus camarots i treballin en petit grup algunes d’aquestes idees. Després podeu fer una posta en comú i buscar acords que defineixin una mateixa línia educativa. 15
  42. 42. 4. La gestió de COMANDAMENT l’agrupament - LA CABINA DE Qui condueix el vaixell? Qui rema? Qui porta el timó? Com afecten les corrents marines? Què ens fa d’àncora? Despleguem veles o pleguem veles?.... . L’agrupament s’ha de conduir. El que proposem ara és que en un vaixell dibuixat ( que us hem donat juntament amb aquest dossier) hi situeu les diverses peces que influeixen en la gestió de l’agrupament. Sempre poden haver-hi elements que nosaltres no haguem considerat i vosaltres considereu importants, els hi afegiu si voleu. • El consell d’agrupament, consellets i altres reunions de caps: - • Equip d’agrupament: - • - Quin paper o quina implicació tenen en l’agrupament? Hi ha equip de pares? Participen d’alguna comissió? Col·laboren en alguna activitat? Quantes reunions de pares es fan? Com s’organitzen? Quin poder de decisió tenen? Reunions d’unitat: - • Qui són? Quines funcions i responsabilitats tenen? Pares: - • Quants se’n fan ? Qui els convoca? Quin poder de decisió tenen? Quina autonomia tenen les diverses unitats? Com es coordinen entre elles? Es fan reunions entre les unitats i l’equip d’agrupament? Les nenes i els nens: - Quin paper hi juguen? Tenen veu en les decisions de l’Agrupament? 16
  43. 43. 5. Les activitats internes de l’agrupament – CALENDARI DE BORD Senzillament aquest calendari de bord ha de ser un calendari funcional on hi situeu de manera gràfica les activitats internes de l’agrupament ( festa del pas, Sant Jordi, consells, altres festes i activitats). També hi podeu posar les activitats de la demarcació i del moviment ( Formacions, assemblees, cau al carrer...). Podeu aprofitar el calendari que us hem donat a la TA.CA. 17
  44. 44. Proposta de dinàmiques Totes aquestes dinàmiques són pensades per fer-les amb tot l’equip de caps de l’Agrupament, ja que d’aquesta forma es potencia la cohesió i els caps nous no veuen aquesta formació com una mala passada. A més, és molt recomanable anar recordant als caps més antics coses com el compromís, el paper del cap... Dinàmica del Paper del cap • Primer de tot, fem la silueta d’una persona en un paper d’embalar o cartolina. • Escrivim paraules en cartolines que després els caps nous hauran d’enganxar en alguna part del cos i justificar perquè es posa en aquella part. Les paraules poden ser: responsabilitat, treball en equip, empatia, habilitat manual, responsable, comunicatiu, puntual, exemple, referent... tantes com vulgueu. • També es poden posar paraules “trampa”, més difícils de posar o de quedar d’acord en si el cap ideal ho és o no, com per exemple, egoista, autoritari, desinteressat, gandul, tossut, manipulador... • D’altra banda, deixem cartolines sense cap paraula perquè ells hi afegeixin paraules o bé deixarnos certes paraules a propòsit, com per exemple, compromís... Dinàmica del compromís: el diccionari Aquesta dinàmica és un joc en el que un para i la resta intenten guanyar-lo. • Primer triem a la persona que para i li donem un diccionari. Aquesta persona no hauria de ser un cap nou. • Fem que esculli qualsevol paraula i tothom ha d’escriure una definició. Qui té el diccionari la copia textualment. • Després, el que té el diccionari recull totes les definicions i les llegeix, incloent-hi la del diccionari. La resta ha d’esbrinar quina és la del diccionari. Qui ho endevina, para i farà el mateix. Escollirà una paraula... • Aquesta operació es repeteix, però sense que el joc es faci pesat. La última paraula amb la que jugarem serà amb el compromís. Amb aquests paraula podrem veure com entén cadascú el compromís i podrem crear un debat sobre el tema. Cal incidir en com s’entén el compromís a l’Agrupament. Recomanació! Cada cop que un cap que no sigui de 1r any agafi el diccionari pot buscar paraules prèviament acordades, com ara: responsabilitat, consens... 41
  45. 45. Dinàmica de la pedagogia del projecte: Anem a dinar! Aquesta dinàmica no ocupa gaire estona de “formació”, sinó que a l’inici de la formació s’anuncia als caps nous que ells es faran càrrec del dinar, tot i que és l’Agrupament qui ho pagarà. La formació ha d’acabar una hora i mitja abans del dinar, és llavors quan es donen diners als caps nous i se’ls diu que poden fer el que vulguin amb ells sempre i quan a l’hora de dinar tots els caps puguin dinar en condicions. Se’ls ofereixen els fogonets i el material de cuina del cau. Amb aquesta dinàmica aconsegueixes que els caps nous es posin d’acord en què compren per dinar; si ho cuinen o no; si compren entrepans barats per tots... No se’ls hauria de donar tants diners com per poder anar tots a dinar al bar... sinó és massa fàcil l’elecció! Un cop s’hagi dinat, els caps “vells” treuen la conversa del dinar, està bé, no ho ha estat; us ho heu currat... revisió. Però no és fins que torna a començar la formació pròpiament dita, després del café, quan se’ls fa reflexionar sobre el que han fet, com ho han fet... i que això és semblant a la pedagogia del projecte. Dinàmica de la història de l’Escoltisme Aquesta dinàmica ha de servir per fer la introducció a la part històrica més densa de l’escoltisme. Es tracta d’escriure en trossos de cartolina cadascuna de les informacions que apareixen a la taula (cada casella en una cartolina diferent, els anys també!). D’aquesta forma han d’intentar ajuntar tots aquells fets que van passar al mateix any, construint així una línia cronològica on després s’afegiran més elements de la història de l’Escoltisme. 1857 Neix, el 22 de Febrer, Rober Stephenson Smyth Baden Powell (en el núm. 6 del carrer Stanhope, Londres.) 1907 Primer campament Scout a la illa de Brownsea 1908 publicació d’ Scouting for boys en entregues quinzenals (el primer núm. surt el 14 d’abril.) 1912 Lady Olave fa una proposta per noies, el guiatge. 1927 Josep Maria Batista i Roca funda Minyons de Muntanya. Neix, el 22 de Febrer, Heinrich Rudolf Hertz, va ser el primer en demostrar la exsitencia de l’energia electromagnètica. Guerra entre Nicaragua i Honduras. Surt d’una línia de muntatge el primer Ford Modelo T, el primer automòbil fabricat en massa. Es funden els “Exploradores de Espanya”. Neix Gabriel Garcia Márquez. 42 El 22 de Febrer es descobreix la salxixa alemana Weißwurst Es funda el primer equip de futbol del món, el Sheffield, a Anglaterra. Neix Katherine Hepburn. Santiago Rusinyol escriu l’Auca del Senyor Esteve S’inaugura el Palau de la Música, obra de Domènech i Montaner. Neix Pere Calders, escriptor. Es funda a Barcelona la lliga Vegetariana. El RMS Titanic xoca contra un iceberg, el que provoca el seu posterior enfonsament. El governador civil de Barcelona prohibeix les audicions de sardanes en les zones Iraq s’independitza del Regne UNit
  46. 46. cèntriques de la ciutat. Neix Quino (humorista gràfic creador de Mafalda) 1932 Neix Germanor de Noies Guies. Alemania marca un rècord absolut d’atur. 1936 S’unifiquen totes les associacions escoltes catalanes. El mateix any a causa de la guerra civil es malmet el projecte d’escoltisme català i s’intenta reprendre en la clandestinitat. Impulsat per Mn. Antoni Batlle neixen clandestinament, d’una banda, Minyons Escoltes i, de l’altre, Guies Sant Jordi Eleccions generals a Espanya amb la victòria de la coalició d’esquerres anomenada Frente Popular. S’estrena Tiempos Modernos, de Charles Chaplin. Fundació de la UNESCO. Neix Bob Marley 1956 Alguns Agrupaments són emparats en la legalitat amb l’ajut del Bisbe de Barcelona. Neix el Festival de la Cançó d’Eurovisió. 1977 Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi es fusionen després d’anys d’evolució paral·lela. Protestes a Estats Units per l’entrada de la primera estudiant negra a la universitat d’Alabama. Primeres eleccions democràtiques en 42 anys. 1945 S’estrena La guerra de les galàxies episodi IV. S’aprova l’Estatut d’Autonomia de ctalunya i macià esdevé President Franco és nomenat Cap de l’Estat i Generalísimo Es llençen les primeres bombes atòmiques contra població civil. Causen més de 120.000 morts a Japó. Marroc s’independitza de França Es legalitza Esquerra Republicana de ctalunya Dinàmica de la llei escolta Aquesta dinàmica, a mode de joc del penjat, ha de servir per dues coses: la primera recordar o conèixer la llei escolta, i per altra banda, desxifrar i conscienciar dels valors que aquesta porta ocults al darrere. Amb un paper d’envelar o una pissarra es dibuixant tantes ratlletes com lletres té la llei, en la disposició en la qual està aquí: Els escoltes i les guies: Ens esforcem a merèixer confiança, i fem confiança a tothom. Vivim la nostra fe, i respectem les conviccions dels altres. Aprenem a ser útils, i a fer servei. Som germans de tothom, i treballem per la pau. Som fidels al nostre país, i ens sentim ciutadans del món. Defensem la natura, i protegim la vida. Aprenem a viure en equip, i tot ho fem entre tots. Som decidits, i afrontem les dificultats sense por. Estimem el treball, i volem fer bé les coses. Aprenem a estimar, i a jugar net. 43
  47. 47. Un cop els caps nous han desxifrat la llei escolta mitjançant el joc del penjat es passa a veure quins valors du aquesta llei ocults, i com es poden treballar, a trets generals, amb els nens i nenes. Variant: Si volem complicar-ho una mica més i fer-ho més divertit podem afegir un altre factor al joc, que és la “ruleta”, aquesta determinarà la lletra que a cada torn es dirà, de forma que els caps nous no podran escollir les lletres que volen, sinó que seran les determinades per la ruleta. Si li afegim una mica d’imaginació podem fer un concurs, 2 equips... diversió assegurada! 44

×