Mètode ireneu segarra
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Mètode ireneu segarra

on

  • 612 views

 

Statistics

Views

Total Views
612
Views on SlideShare
612
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as OpenOffice

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Mètode ireneu segarra Mètode ireneu segarra Document Transcript

  • Mètode Ireneu Segarra Alumnes: Barjacoba, Manel López, Begoña López, Verónica Peressini, Nadir. Professora: Berbel Gómez, Noemy. Assignatura: 22120 – Educació artística: Música. Didàctica a lescola primària. Grup: G1 M2. Curs: 2012-2013. UIB. Data dentrega: 6-11-2012.
  • INTRODUCCIÓ:Seguint lexposició que han realitzat els nostres companys envers la vida i el mètodedIreneu Segarra, nosaltres tractarem dampliar la informació sobre aquest mètode. Cal dirque a Internet no es troben gaire referències sobre aquest mètode i la informació presenta la xarxa és més bé poca i pràcticament tota la trobareu explicada de forma mésdetallada al dossier de mètodes. En tot cas, si visiteu la biblioteca del Guillem Cifre tambétrobareu alguns llibres sobre aquest mètode que poden resultar interessants si el voleutreballar a laula amb els vostres alumnes.Degut a la mancança dinformació que caracteritza a aquest mètode, per tal dampliar elcontingut sobre el mètode ens hem centrat en presentar una escola que treballa seguint lametodologia dIreneu Segarra. Lescola es situa a Palma i rep el nom dEscola de MúsicaMètode Ireneu Segarra, la podeu trobar al carrer de Fra Francesc Palou, 8 (baixos).En dita escola, vam concertar una cita amb Antonia Coll mestra de música i directora delsVint-and-Sing i els Roda-sons de lEscola de Música Ireneu SegarraAmb lobjectiu dampliar la informació sobre el mètode vam visitar lescola per tal deconèixer quin tipus dactivitats portaven a terme, és a dir, tractant de veure com aplicavenaquest mètode a les seves aules.EN QUÈ CONSISTÍ LA CLASSE DE SOLFEIG?La classe anirà destinada a tres alumnes de 8 anys anomenats Pau, Lluís i Anna, un dellsceg i que per tant, llegeix amb braille.Les activitats que realitzaren durant lhora de classe foren:-Antònia, la professora, anava cantant unes notes entonades i els nins lanaven entonanttambé i realitzant-les amb la mà la nota, és a dir a través de la fonomimia.
  • La fonomimia com tots sabem és quan els nins dibuixen amb les seves mans en laire eldisseny de la línia melòdica, cada so es representa mitjançant un determinat gest de lamà en laire.-A continuació, la docent marca una progressió entonada representat-la a través de lafonomimia: Do-Mi-Re-Mi-Do. Per torns i de manera individual, seguint una roda, els ninsvan fent cada pic la progressió amb una nota de lescala musical diferent. La pròximaprogressió és amb la nota Re, que seria: Re-fa-mi-fa-re, així successivament de maneraascendent i descendent fent lescala.-La pròxima activitat que realitzaren fou: Els nins duien la pulsació com un metrònom i laprofessora marca una sèrie de ritmes sobre les seves pulsacions. Després dhaver fetcada ritme, els nins, demanant el torn de paraula, diuen el ritme que els hi ha parescutescoltar. Si ho adivinaven, la professora els recompensava amb frases molt motivadorescom per exemple: molt bé, Lluís, ets un crack, eh?-En aquest moment, va tocar explicar el ti-ti-ri. La manera que va tenir dexplicar-ho va sera través del ritme ti-ti. i del ti-ri-ti-ri. Si a les dues figures anteriors se les xepava per lameitat, ens quedava el ti-ti-ri que ella pretenia explicar.A continuació, van picar entre tots el ritme en qüestió. I a partir daquí, va decidir amb uncompàs de 4x4 (binari) deixar pensar durant uns segons les dues primeres pulsacions aells, amb ritmes que sinventassin i les dues darreres pulsacions li donava ja la mestra, demanera que quedaria el següent esquema:Doncs, cada un amb les seves dues primeres pulsacions pensades amb el ritmes quevolguèssin i les dues darreres donades per la professora (ti-ti-ri, ta), feien rondes, cada unpicant el seu ritme i sempre acabant de la mateixa manera.En aquesta activitat en Lluís, ha fet un ritme molt complex format per: tim-ri, tim-ri, ti-ti-ri,ta, la professora contenta de veure que el tim-ri no ha estat confós amb el tam-ti i ho ha fetbé, li diu: Lluís, has fet un ritme molt complex i ho has fet beníssim. I ell li contesta: nosabia que fos capaç de fer aquest ritme tan difícil tant bé.Dins aquesta mateixa activitat, ha fet una variant en la qual mha inclòs i mha deixatparticipar-hi, ella també ha participat en aquesta. Lactivitat consistia en que cada un denosaltres ens havíem dinventar les dues primeres pulsacions i les dues següents ja ens ladonava ella (com anteriorment), a partir daquí anàvem fent rondes per torns i de maneraindividual cada un exposant el seu ritme, les rondes varen ser repetides un parell de picsper tal, de que els ritmes (a cada ronda el mateix) els nins els poguessin retenir dins laseva memòria i que es quedessin amb quin ritme feia cada un de nosaltres. Al final i uncop repetits els ritmes a cada una de les rondes, entre tots havíem danar recordant quinritme havia anat fent cada un.-La pròxima activitat va ser un dictat, la professora canta una serie de notes amb lasíl·laba “Nu” entonant-les però sense dir quina nota fa i els nins ho representen a travésde la fonomimia.-Finalment, els 5 darrers minuts de classe agafen una lectura rítmica del llibre que porten,la mestra els solfeja aquella lectura i els nins sense mirar el llibre, només escoltant, han
  • de saber identificar quins ingredients ritmics han anat sortint al llarg del fragment.-Una altra activitat daquest mètode que després de classe ens ha explicat la professoraes que amb un pentagrama ben gran, el qual des dels seus llocs es veia perfectament,amb la “piruleta” la professora anava marcant les notes i ells havien de sebre quines eren.A més, cal dir que els en aquest mètode els nins llegeixen en totes les claus per igual.He de dir que els nins durant la major part de la sessió no han utilitzat el llibre, ni quadern,excepte els darrera 5 minuts que la docent lha agafat com a referència, per a tenir unmodel rítmic però sense que els seus alumnes miressin. Tots els exercicis eren dememòria i retenció. Això els hi provocava estar molt atents i tenir la màxima concentracióen cada una de les activitats.N Antònia el que feia amb els seus alumnes per a aprofundir més amb el ritme i que elpoguessin interioritzar molt millor, els hi marcava a lesquena.També dir que la docent per a motivar molt més als seus alumnes els intentava inculcar laidea de que eren uns bons músics: que havien dutilitzar el llenguatge dun músic.Finalment, dir que he pogut comprovar que el fet de ser tan pocs a dins una classe, lipermetia a la professora estar contínuament atenta de cada un dells, veure que és el quedominaven més i manco, saber on sequivocaven i què és el que feien bé.ACTIVITAT DEL MÈTODE IRENEU SEGARRA:Aquest mètode es sustenta en la cançó com a base de tota la seva metodologia. Tal i comja ha esmentat laltre grup, les activitats que proposa Ireneu Segarra es centren en eltreball del ritme, lentonació, el transport de cançons, laudició, el dictat i el treball dememòria. Nosaltres hem elegit preparar una activitat de memòria ja que pensam potresultar interessant ja que permet treballar partint de melodies senzilles, estudiar-les icantar-les sense mirar la partitura. Aquest fet ajuda a desenvolupar el sentit de la lògica,és a dir, a entendre quines relacions es produeixen entre les notes activant així latenciócap a la distància entre les notes i les seves relacions.El treball de memòria ajuda a augmentar la concentració i latenció cap a la partitura i lamelodia. La nostra activitat la desenvoluparem de la següent manera:A través duna peça ja pensada anteriorment i sense dir de quin es tractarà aniremrealitzant les activitat. Poc a poc, ells hauran danar esbrinant de quina peça es tracta.Serà una melodia molt senzilla i coneguda.A la primera activitat que volem presentar la qual exemplificarà com funciona aquestmètode es centrarà en treballar la memòria juntament amb el ritme. Agafarem a partir dela lletra B i entre tots anirem fent els ritmes de memòria i sense mirar la partitura. Un picho farà un dels components del grup i laltra pic ho repetiran els col·laboradors de classeaixí successivament amb cada compàs. Com que hi ha quatre compassos, hem deciditque els dos primers compassos el farà la meitat de la classe i laltra meitat faràn els dosdarrers compassos. De tal manera, que uns faran: ta, ta, ta, tim-ri, tim-ri, tim-ri, ta. I elsaltres continuaran: tim-ri, tim-ri, ta-a, tim-ri,tim-ri, ta-a.La següent activitat serà afegir les notes al ritme ja après anteriorment, amb la fonomimia.Daquesta manera aniran entonant cada una de les notes amb el valor de les figures
  • corresponents, de la mateixa manera que anteriorment: un dels components del grup hofarà un pic i ells han de repetir; la meitat de la classe faran dos compassos i laltra meitatels altres dos.Un cop arribats a naquest punt, els hi demanarem quina cançò creuen què és?A continuació, escoltarem el video per tal de saber quina és la lletra i daquesta manerapoder incorporar-la al ritme i lentonació daquesta. Cal dir que la lletra és en anglès, aixípodem observar que a més, de traballar música també treballaran altres assignaturesalhora com és el cas danglès o si més no, també matemàtiques amb el valor dels ritmes alhora de solfejar-los.La finalitat daquesta activitat és treballar la memòria a partir de laudició (sense saber apriori quin és, la qual cosa farà que lesbrinin ells) i sense partitura.Finalment, seguint un vídeo haurem dimitar els ritmes que es mostrin per tal destimularloïda i la memòria.
  • Reflexió de les referències:http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num0/dols/introduccio.htmlEn aquest primer enllaç de La música dencorar, podem trobar una explicació extensaenvers a lorigen del mètode Ireneu Segarra així com també un descripció dels vint-i-cincanys en els quals lescola Ireneu Segarra ha treballat seguint aquest mètode. És moltinteressant aquest document ja que aporta una descripció de com ha funcionat aquestmètode durant aquests anys.http://www.obrasocialsanostra.com/ca/actual/entrevista/id/192 #En aquest enllaç podeu trobar una entrevista a Antonia Coll, mestra de música i directoradels Vint-and-Sing i els Roda-sons de lEscola de Música Ireneu Segarra. En aquestaentrevista parla sobre el mètode Ireneu Segarra i aporta respostes tan interessants comaquesta: “Amb el mètode Ireneu Segarra la cançó és la llengua materna de lensenyamentmusical”, una resposta que sintetitza a la perfecció en què es basa aquest mètode.http://www.tv3.cat/videos/3836390/1998---Ireneu-SegarraConclusió:Com heu pogut comprovar, aquest mètode parteix de cançons senzilles i permet treballartots aquests aspectes musicals. Nosaltres ens hem centrat en el treball de la memòria,però com veis es pot combinar per tal de treballar diferents aspectes al mateix temps. Estracta dun mètode que requereix moltes hores de música i molta pràctica. És una opciómés per a treballar a laula amb els vostres alumnes i si necessitau alguna cosa més nodubteu en consultar-nos.Bibliografia:“Dols, A. (2008). La música d’enconar. Vint-i-cinquè aniversari de lEscola de Música(Mètode Ireneu Segarra) de Palma o la maduresa d’un projecte centrat en leducació. IN.Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 0,PÀGINES 225-236.