Enric Mtz-Castignani / Crítica "Gato con Botas"

363 views
339 views

Published on

http://www.emcastignani.com

Diari Ara
Javier Pérez Senz

"Los cantantes conocen a fondo la obra - también participaron en la grabación del CD - y bordan sus respectivos personajes con un minucioso trabajo vocal y teatral"

Sigue a Enric/ Follow Enric:
https://www.facebook.com/EnricMartinezCastignani
https://twitter.com/#!/emcastignani
http://soundcloud.com/emcastignani/sets

Published in: Entertainment & Humor
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
363
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Enric Mtz-Castignani / Crítica "Gato con Botas"

  1. 1. ÒPERAUna joia lírica de Xavier Montsalvatge amb vocació declàssicJAVIER PÉREZ SENZ | Actualitzada el 20/05/2012 00:00En un país que tingués més cura del seupatrimoni líric, la primera òpera deXavier Montsalvatge, El gato con botas ,ja seria un clàssic. Però no és aquest elcas. Des de la seva estrena, el 1948, enuna Barcelona grisa, ofegada per lamisèria de postguerra i la repressiófranquista, només sha programat nomésdues vegades més. La darrera va ser el2007, en un muntatge sota la batuta deJosep Vicent dirigit escènicament per El gato con botas de Marisa Martins destaca per la seva musicalitat i laEmilio Sagi. Fa bé el Liceu de reposar-la seva presència escènica. A. BOFILLara -queden dues funcions matinals més,els dies 26 i 27 a les onze del matí- amb els mateixos cantants que la van estrenarel 2007 i la magistral direcció musical dAntoni Ros Marbà com a novetat alfossat. El coliseu ofereix, doncs, una nova oportunitat per gaudir duna joia líricaque algun dia serà un clàssic.La música i el tractament vocal d El gato con botas són una delícia, però el llibretde Nèstor Luján, basat en el conte homònim de Perrault, acusa el pas del tempsen lús del llenguatge, que avui resulta distant i poc familiar per als més petits.Segueix sent, tal com volia el seu autor, una òpera basada en un conte infantil, PUBLICITATperò explicada musicalment amb les armes líriques de la tradició italiana.Antoni Ros Marbà, que va enregistrar aquesta obra el 2002 -un gran disc delsegell català Columna Música que va ser nominat als premis Grammy- torna a ferdiana. Domina lestil, treu bon partit a la Simfònica del Liceu i atorga caràcter iencant a la música del gran compositor català. Repeteix el mateix equip vocal queva estrenar el muntatge, encapçalat per la mezzosoprano Marisa Martins (el gat),el tenor Antoni Comas (el moliner) i el baríton Enric Martínez-Castignani (el rei).Coneixen a fons lobra -també van participar en lenregistrament del disc- ibroden els seus respectius personatges amb un minuciós treball vocal i teatral.Martins triomfa donant vida a lastut felí amb musicalitat, encant vocal i unapresència escènica irresistible. Al seu costat, Comas i Martínez-Castignaniencerten en lexpressivitat i teatralitat justa, mentre que la soprano María LuzMartínez (la princesa) i el baix Miquel Àngel Zapater (logre) completen elrepartiment amb eficàcia.La fantasia i el personal sentit del color de la dissenyadora Agatha Ruiz de laPrada, autora de lescenografia i el vestuari; lenginyosa coreografia de NúriaCastejón, i la il!luminació de José Luis Canals doten lespectacle dunapersonalitat visual, seductora i capaç datreure latenció dels més petits. EmilioSagi maneja amb neteja, claredat i sentit de lhumor aquests recursos escènics. MÉS CONTINGUTS CULTURA

×