La societat feudal. 2n eso

2,547 views

Published on

0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,547
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
764
Actions
Shares
0
Downloads
57
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La societat feudal. 2n eso

  1. 1. La societat feudal
  2. 2. 1. L’imperi carolingi
  3. 3. 1. L’imperi carolingi Des del s. V els francs s’havien establert a la França actual. Els reis eren dèbils i el govern estava a mans dels alts funcionaris, els majordoms. ! Un d’aquest, CARLES MARTELL, en el 732 va derrotar als musulmans a la batalla de POITIERS. ! El fill d’aquest, PIPÍ EL BREU, va derrocar al rei franc i va iniciar una nova dinastia de reis. El seu fill CARLEMANY, va intentar reconstruir l’Imperi Romà d’Occident. ! Va conquerir el nord d’Itàlia, Saxònia, la Marca Hispànica. En la nit de Nadal del 800 es va fer coronar EMPERADOR pel Papa de Roma.
  4. 4. 1. L’imperi carolingi ! El govern Residencia de l’emperador a AQUISGRÀ. ! IMPERI dividit en COMTATS, governats per comtes. ! A les fronteres, va crear les MARQUES, territori defensat per un exèrcit sota el comandament d’un MARQUÈS. ! Comtes i marquesos eren nomenats per l’emperador. Aquests li havien de jurar fidelitat. ! Vida rural, població al camp, petites ciutats i escàs comerç. !
  5. 5. 1. L’imperi carolingi A la mort del Lluís el Pietós, fill de Carlemany, l’imperi es va dividir en 3 parts pels seus 3 fills: Carles, Lotari i Lluis. ! ! Es van enfrontar, però finalment el el 843, amb el Tractat de Verdún, es van posar d’acord.
  6. 6. 1. L’imperi carolingi
  7. 7. Palau de l’emperador a Aquisgrà (Alemanya)
  8. 8. Palau de l’emperador a Aquisgrà (Alemanya) planta ! ! !
  9. 9. 2. La societat feudal 2.1 Les segones invasions Europa, 2ª meitat s. IX i X: època de conflictes i inseguretat. La desaparició de l’Imperi va debilitat el poder polític. Nova onada d’invasions: vikings normands, magiars ( hongaresos) i musulmans o sarraïns.
  10. 10. 2. La societat feudal 2.1 Les segones invasions 1. VIKINGS NORMANDS De Escandinavia. Van conquerir les illes Britàniques, el N de França i el Sud d’Itàlia. Guerrers cruels van provocar el pànic dels europeus. 2. MAGIARS O HONGARESOS De l’Est. De les estepes asiàtiques. Van formar el regne d’Hongria. 3. SARRAÏNS o pirates musulmans Feien saquejos i pillatges en les costes mediterrànies.
  11. 11. 2. La societat feudal 2.2 Uns reis dèbils Amb la divisió de l’Imperi Carolingi , Europa es divideix en molts regnes. ! Els reis eren dèbils politicament i no tenien exèrcits per defensar el seu territori. Els pagesos van buscar la protecció dels nobles amb castells i exèrcit per protegirlos. ! A canvi el noble exigia que treballessin per ell i estiguessin sota la seva autoritat. Es van convertir en serfs.
  12. 12. 2. La societat feudal 2.2 El feudalisme Es un nou sistema social. ! Característiques: 1. Cada noble té la jurisdicció a les seves terres. El rei només a les seves. ! 2. Pacte del vassallatge amb el rei. Cerimònia del vassallatge: el vassall agenollat li jura: fidelitat, ajuda militar i consell. ! La cerimònia d’investidura: el rei li donava una porció de terres. ! 3. Al seu torn, els nobles tenien vassalls propis, nobles poc importants. Es formà una cadena de vincles personals. Eren freqüents les guerres.
  13. 13. El feu
  14. 14. El feu
  15. 15. 3. Una societat estamental
  16. 16. 4. La noblesa
  17. 17. 4. La noblesa El castell Els senyors feudals vivien als castells amb la família, els servents i els soldats. ! Estaven envoltats de fossats i muralles per protegir-se. ! A l’interior hi havia estables, patis, ferreries, pous, forns, graners, capella. ! A la Torre de l’Homenatge hi vivia el senyor. Al gran saló rebia les visites i celebrava les festes.
  18. 18. 4. La noblesa Hi havien nobles molt rics i poderosos i d’altres amb un cavall i armes només. Es dedicaven a la guerra, lluitaven a cavall amb armes com l’espasa, la llança, l’escut i la maça. ! Educació: el nens servien com a escuders d’un cavaller. Aprenien les tècniques de combat i més tard els anomenaven cavallers. ! En guerra, el rei convocava als nobles cavallers i els seus vassalls per ajudarlo. Formaven una mainada o tropa. ! En temps de pau, lluitaven als tornejos.
  19. 19. 4. La noblesa les dones nobles Es casaven i tenien fills per assegurar la descendència del llinatge. ! Els matrimonis eren concertats pels pares. Les dones solteres ingressaven als monestirs. Es dedicaven a: Dirigir el servei Educar els fills Brodar Teixir ! Vivien als castells i estaven sotmeses al marit.
  20. 20. 5. Els clergues L’església catòlica era una institució que estava a tota l’Europa medieval. ! El Papa, era el cap de tota l’Església i també d’un estat propi, els Estats Pontificis, al centre de la península italiana, amb un propi exèrcit. Tenia el poder d’excomunicar als reis i fer-los fora de l’Església, de manera que les súbdita s’alliberaven del jurament de fidelitat. ! Per sota d’ell: Clergat secular. Bisbes i arquebisbes que governaven les diòcesis. Cada diòcesi incloïa diverses parroquies on hi estaven els capellans. ! Clergat regular. Format per ordes religiosos. Cada orde tenia un abat o abadessa principals, per sota, els superiors que dirigien els monestirs on hi vivien els frares, monjos i monges seguint unes regles. ! LES PARRÒQUIES I ELS MONESTIRS, EREN SENYORIES FEUDALS, TENIEN TERRES I SERFS QUE LES TREBALLAVEN. !
  21. 21. 5. Els clergues
  22. 22. 5. Els clergues Els ordes religiosos Cada orde té unes regla, que indica totes les obligacions, les activitats, l’organització dels membres. Per ingressar-hi calia jurar obediència a la regla. ! Exemples de regles de diferents ordes: ! C l a u s u r a : S e m p r e v iv i e n e n l a comunitat i no sortien del monestir. ! Obligació de mendicar: demanen almoina pels camins. S.Benet, fundador de l’orde benedictina ! fundada a Nursia, Itàlia, s. VI Pobresa absoluta. No tenien propietats.
  23. 23. 5. Els clergues Cada orde vestia un hàbit diferent
  24. 24. la vida al monestir 5. Els clergues.
  25. 25. 5. Els clergues. ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! la vida al monestir
  26. 26. 5. Els clergues. ! ! ora et labora En aquests edificis es dedicaven a pregar i a meditar, es dedicaven a Déu. ! ! ! ! ! Ta m b é c u l t i v a v e n l’hort i feien les tasques necessàries per l’autosubsistència. ! ! ! ! ! ! la vida al monestir Monestir de Poblet. Tarragona. ! Atenien als pobres i als malalts.
  27. 27. 5. Els clergues ! la transmissió del saber Alguns monjos es dedicaven a copiar els manuscrits antics de la biblioteca. Els decoraven amb il·lustracions anomenades miniatures. ! Gràcies a aquesta feina ens han arribat els escrits dels antics grecs, romans i savis medievals
  28. 28. 5. Els clergues manuscrit il·lustrat amb miniatures
  29. 29. 6. Els camperols El 90% de la població eren camperols. Pocs eren propietaris de les terres. Vivien al feu i trevallaven les d’un senyor feudal. Hi havia: ! SERFS: Sotmesos a l’autoritat del senyor. No podien marxar del feu ni casar-se sense permís. Treballaven gratuitament les terres de la reserva o feien feines domestiques. ! A canvi el senyor els alimentava. Es neixia serf. Passava de pares a fills. ! LLIURES: Podien marxar del feu, tenien autonomia personal. Treballaven els masos del feu, a canvi pagaven rendes al senyor. La resta de la collita era seva. ! A l’església li pagaven el delme (10% de la collita)
  30. 30. 6. Els camperols
  31. 31. 6. Els camperols Vivien en poblets, en cases de tova, fusta i canyes. En una habitació menjaven i dormien. Pocs mobles: taula, matalàs, baguls… els animals estaven a dintre de la casa sovint. Eren autosuficients. Produien tot el que necessitaven. Nivell de vida baix. Alimentació sense carn ni peix, a excepció de dies especials. Manca de medicaments. La vida era curta, uns 40 ans. Una sequera, una inundació, una epidèmia, o plaga comportava molts morts.
  32. 32. 6. Els camperols La feina al camp era dura. Tota la família hi treballava. amb eines com falçs, dalles, aixades i arades. ! ! ! ! ! ! ! Rotació biennal Conreaven amb guaret. Per això la producció agrícola era baixa. Conreaven cereals, blat i sègol. El pà era l’aliment principal. Amb l’ordi feien cervesa i amb el raïm, vi. També llegums com llenties, cigrons. Hortalisses i fruites als horts. ! Alguns tenien animals domèstics: xais, porcs, vedelles, gallines, conills….

×