Your SlideShare is downloading. ×
La societat feudal. 2n eso
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

La societat feudal. 2n eso

629
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
629
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
19
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. La societat feudal
  • 2. 1. L’imperi carolingi
  • 3. 1. L’imperi carolingi Des del s. V els francs s’havien establert a la França actual. Els reis eren dèbils i el govern estava a mans dels alts funcionaris, els majordoms. ! Un d’aquest, CARLES MARTELL, en el 732 va derrotar als musulmans a la batalla de POITIERS. ! El fill d’aquest, PIPÍ EL BREU, va derrocar al rei franc i va iniciar una nova dinastia de reis. El seu fill CARLEMANY, va intentar reconstruir l’Imperi Romà d’Occident. ! Va conquerir el nord d’Itàlia, Saxònia, la Marca Hispànica. En la nit de Nadal del 800 es va fer coronar EMPERADOR pel Papa de Roma.
  • 4. 1. L’imperi carolingi ! El govern Residencia de l’emperador a AQUISGRÀ. ! IMPERI dividit en COMTATS, governats per comtes. ! A les fronteres, va crear les MARQUES, territori defensat per un exèrcit sota el comandament d’un MARQUÈS. ! Comtes i marquesos eren nomenats per l’emperador. Aquests li havien de jurar fidelitat. ! Vida rural, població al camp, petites ciutats i escàs comerç. !
  • 5. 1. L’imperi carolingi A la mort del Lluís el Pietós, fill de Carlemany, l’imperi es va dividir en 3 parts pels seus 3 fills: Carles, Lotari i Lluis. ! ! Es van enfrontar, però finalment el el 843, amb el Tractat de Verdún, es van posar d’acord.
  • 6. 1. L’imperi carolingi
  • 7. Palau de l’emperador a Aquisgrà (Alemanya)
  • 8. Palau de l’emperador a Aquisgrà (Alemanya) planta ! ! !
  • 9. 2. La societat feudal 2.1 Les segones invasions Europa, 2ª meitat s. IX i X: època de conflictes i inseguretat. La desaparició de l’Imperi va debilitat el poder polític. Nova onada d’invasions: vikings normands, magiars ( hongaresos) i musulmans o sarraïns.
  • 10. 2. La societat feudal 2.1 Les segones invasions 1. VIKINGS NORMANDS De Escandinavia. Van conquerir les illes Britàniques, el N de França i el Sud d’Itàlia. Guerrers cruels van provocar el pànic dels europeus. 2. MAGIARS O HONGARESOS De l’Est. De les estepes asiàtiques. Van formar el regne d’Hongria. 3. SARRAÏNS o pirates musulmans Feien saquejos i pillatges en les costes mediterrànies.
  • 11. 2. La societat feudal 2.2 Uns reis dèbils Amb la divisió de l’Imperi Carolingi , Europa es divideix en molts regnes. ! Els reis eren dèbils politicament i no tenien exèrcits per defensar el seu territori. Els pagesos van buscar la protecció dels nobles amb castells i exèrcit per protegirlos. ! A canvi el noble exigia que treballessin per ell i estiguessin sota la seva autoritat. Es van convertir en serfs.
  • 12. 2. La societat feudal 2.2 El feudalisme Es un nou sistema social. ! Característiques: 1. Cada noble té la jurisdicció a les seves terres. El rei només a les seves. ! 2. Pacte del vassallatge amb el rei. Cerimònia del vassallatge: el vassall agenollat li jura: fidelitat, ajuda militar i consell. ! La cerimònia d’investidura: el rei li donava una porció de terres. ! 3. Al seu torn, els nobles tenien vassalls propis, nobles poc importants. Es formà una cadena de vincles personals. Eren freqüents les guerres.
  • 13. El feu
  • 14. El feu
  • 15. 3. Una societat estamental
  • 16. 4. La noblesa
  • 17. 4. La noblesa El castell Els senyors feudals vivien als castells amb la família, els servents i els soldats. ! Estaven envoltats de fossats i muralles per protegir-se. ! A l’interior hi havia estables, patis, ferreries, pous, forns, graners, capella. ! A la Torre de l’Homenatge hi vivia el senyor. Al gran saló rebia les visites i celebrava les festes.
  • 18. 4. La noblesa Hi havien nobles molt rics i poderosos i d’altres amb un cavall i armes només. Es dedicaven a la guerra, lluitaven a cavall amb armes com l’espasa, la llança, l’escut i la maça. ! Educació: el nens servien com a escuders d’un cavaller. Aprenien les tècniques de combat i més tard els anomenaven cavallers. ! En guerra, el rei convocava als nobles cavallers i els seus vassalls per ajudarlo. Formaven una mainada o tropa. ! En temps de pau, lluitaven als tornejos.
  • 19. 4. La noblesa les dones nobles Es casaven i tenien fills per assegurar la descendència del llinatge. ! Els matrimonis eren concertats pels pares. Les dones solteres ingressaven als monestirs. Es dedicaven a: Dirigir el servei Educar els fills Brodar Teixir ! Vivien als castells i estaven sotmeses al marit.
  • 20. 5. Els clergues L’església catòlica era una institució que estava a tota l’Europa medieval. ! El Papa, era el cap de tota l’Església i també d’un estat propi, els Estats Pontificis, al centre de la península italiana, amb un propi exèrcit. Tenia el poder d’excomunicar als reis i fer-los fora de l’Església, de manera que les súbdita s’alliberaven del jurament de fidelitat. ! Per sota d’ell: Clergat secular. Bisbes i arquebisbes que governaven les diòcesis. Cada diòcesi incloïa diverses parroquies on hi estaven els capellans. ! Clergat regular. Format per ordes religiosos. Cada orde tenia un abat o abadessa principals, per sota, els superiors que dirigien els monestirs on hi vivien els frares, monjos i monges seguint unes regles. ! LES PARRÒQUIES I ELS MONESTIRS, EREN SENYORIES FEUDALS, TENIEN TERRES I SERFS QUE LES TREBALLAVEN. !
  • 21. 5. Els clergues
  • 22. 5. Els clergues Els ordes religiosos Cada orde té unes regla, que indica totes les obligacions, les activitats, l’organització dels membres. Per ingressar-hi calia jurar obediència a la regla. ! Exemples de regles de diferents ordes: ! C l a u s u r a : S e m p r e v iv i e n e n l a comunitat i no sortien del monestir. ! Obligació de mendicar: demanen almoina pels camins. S.Benet, fundador de l’orde benedictina ! fundada a Nursia, Itàlia, s. VI Pobresa absoluta. No tenien propietats.
  • 23. 5. Els clergues Cada orde vestia un hàbit diferent
  • 24. la vida al monestir 5. Els clergues.
  • 25. 5. Els clergues. ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! la vida al monestir
  • 26. 5. Els clergues. ! ! ora et labora En aquests edificis es dedicaven a pregar i a meditar, es dedicaven a Déu. ! ! ! ! ! Ta m b é c u l t i v a v e n l’hort i feien les tasques necessàries per l’autosubsistència. ! ! ! ! ! ! la vida al monestir Monestir de Poblet. Tarragona. ! Atenien als pobres i als malalts.
  • 27. 5. Els clergues ! la transmissió del saber Alguns monjos es dedicaven a copiar els manuscrits antics de la biblioteca. Els decoraven amb il·lustracions anomenades miniatures. ! Gràcies a aquesta feina ens han arribat els escrits dels antics grecs, romans i savis medievals
  • 28. 5. Els clergues manuscrit il·lustrat amb miniatures
  • 29. 6. Els camperols El 90% de la població eren camperols. Pocs eren propietaris de les terres. Vivien al feu i trevallaven les d’un senyor feudal. Hi havia: ! SERFS: Sotmesos a l’autoritat del senyor. No podien marxar del feu ni casar-se sense permís. Treballaven gratuitament les terres de la reserva o feien feines domestiques. ! A canvi el senyor els alimentava. Es neixia serf. Passava de pares a fills. ! LLIURES: Podien marxar del feu, tenien autonomia personal. Treballaven els masos del feu, a canvi pagaven rendes al senyor. La resta de la collita era seva. ! A l’església li pagaven el delme (10% de la collita)
  • 30. 6. Els camperols
  • 31. 6. Els camperols Vivien en poblets, en cases de tova, fusta i canyes. En una habitació menjaven i dormien. Pocs mobles: taula, matalàs, baguls… els animals estaven a dintre de la casa sovint. Eren autosuficients. Produien tot el que necessitaven. Nivell de vida baix. Alimentació sense carn ni peix, a excepció de dies especials. Manca de medicaments. La vida era curta, uns 40 ans. Una sequera, una inundació, una epidèmia, o plaga comportava molts morts.
  • 32. 6. Els camperols La feina al camp era dura. Tota la família hi treballava. amb eines com falçs, dalles, aixades i arades. ! ! ! ! ! ! ! Rotació biennal Conreaven amb guaret. Per això la producció agrícola era baixa. Conreaven cereals, blat i sègol. El pà era l’aliment principal. Amb l’ordi feien cervesa i amb el raïm, vi. També llegums com llenties, cigrons. Hortalisses i fruites als horts. ! Alguns tenien animals domèstics: xais, porcs, vedelles, gallines, conills….