Joan maragall

790 views
641 views

Published on

El modernisme, Joan Maragall i la seva obra.(Lorena Expósito i Cris Familia, alumnes de l'IES Pla de les Moreres. Curs: 2011-2012)

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
790
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
13
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Joan maragall

  1. 1. Joan Maragall Cris Familia Rivas & Lorena Expósito Romero
  2. 2. Moviment modernistaEl modernisme és el nom que es vaadoptar a Catalunya per designar unampli moviment europeu. És vaconrear a final del segle XIX principidel segle XX. Aquest movimentpretenia contribuir a la modernitzaciócultural i artística.
  3. 3. Objectius del modernismeHi confluïen tres grans objectius:La renovació dels materials artístics.Una alta valoració de la conscienciade ser artista i del valor de laimaginació.L’intent de reivindicar el passathistòric de ciutats o nacions, finsaleshores silenciat pel domini delsgrans imperis europeus.
  4. 4. Vigència del ModernismeEl moviment modernista a Catalunya vadurar uns 20 anys. Va començar ambuns fets molt significatius coml’Exposició Universal de Barcelona(1888), les 5 Festes Modernistes deSitges i la creació de revistes (L’Avenç,Pèl & Ploma, Els Quatre Gats, Joventut iCatalònia); continua amb la consolidacióprofessional de molts artistes, lafundació de l’Institut d’Estudis Catalans(1907) i la Setmana Tràgica (1909); iculmina amb la mort del poeta JoanMaragall (1911).
  5. 5. Tendències del modernismeEstètica o decadentista Regeneracionisme Opció artística que no És la recerca de construir atribueix a l’art una una cultura nacional funció de transformació catalana moderna, social, sinó que pretén incloent-hi l’interès per cultivar l’art en si la llengua. mateix, en una mena de consagració de l’artista. Té relació amb la vida bohèmia, és a dir, la vida lliure, sense convencions socials i vivint de l’art.
  6. 6. Biografia de Joan MaragallJoan Maragall va néixer el 1860 aBarcelona en el bressol d’una famíliadedicada a la indústria tèxtil. Tot ique durant un temps s’incorpora al’empresa familiar , se’n va deslligarper estudiar la carrera de Dret, ambla intenció d’entrar amb contacte ambel món intel·lectual. Així, va conèixerel catalanisme i el regeneracionisme, is’interessa per les llengües europees,sobretot l’alemany.
  7. 7. Un cop abandonada l’advocacia, optà per lavida intel·lectual i es va incorporar en la vidapolítica i social de Barcelona. El 1891 es vacasar amb Clara Noble amb qui va tenir 13fills.Com a soci de l’Ateneu Barcelonès, vaconèixer el món literari i artístic, i això vafer que des de 1893 fer un gir cap alcatalanisme i el Modernisme.El 1909, arran de la Setmana Tràgica, vaescriure dos articles clau per a La Veu deCatalunya. Va morir a Barcelona el 1911.
  8. 8. ObraL’obra de Joan Maragall no és gaireextensa i s’hi pot percebre unaimportant evolució d’estil.El 1895 publica el primer llibrePoesies. Aquesta obra inclou elpoema La vaca cega.El 1898 va publicar l’Oda a Espanya.El 1900 publica Visions i cants.Conté la primera part d’El comteArnau.
  9. 9.  El 1903 llegeix el discurs Elogi de la paraula i va ser publicat al 1905. Hi exposa la teoria de la paraula viva. El 1904 publica Les disperses. El llibre inclou la cançó La ginesta. El 1906 va publicar Enllà que conté la segona part d’El compte Arnau. El 1909 va publicar a La veu de Catalunya el poema Oda nova a Barcelona, inclòs en el llibre Seqüències. El 1911 va publicar el seu últim llibre, Seqüències. Inclou la tercera part d’El compte Arnau i el Cant Espiritual.
  10. 10. La vaca cegahttp://www.youtube.com/watch?v=0myr7NPsuuk&feature=related
  11. 11. La vaca cegaTopant de cap en una i altra soca, Topa de morro en lesmolada picaavançant desma pel camí de i recula afrontada... Però torna,laigua, i abaixa el cap a laigua, i beusen ve la vaca tota sola. És cega. calmosa.Dun cop de roc llançat amb massa Beu poc, sens gaire set. Despréstraça, aixecael vailet va buidar-li un ull, i en al cel, enorme, lembanyada testalaltre amb un gran gesto tràgic; parpellejase li ha posat un tel: la vaca és cega. damunt les mortes nines, i sen tornaVe a abeurar-se a la font com ans orfe de llum sota el sol que crema,solia, vacil·lant pels camins inoblidables,mes no amb el posat ferm daltres brandant llànguidament la llargavegades cua.ni amb ses companyes, no: ve totasola. Joan MaragallSes companyes, pels cingles, per lescomes,pel silenci dels prats i en la ribera,fan dringar lesquellot mentrepasturenlherba fresca a latzar... Ella cauria.
  12. 12. Són versos decasíl·labs d’art major. Larima és lliure, és a dir, que no hi ha. Elpoema s’estructura de la següent manera:3 tercets1 quartetLa última estrofa no té una estructuraconcreta.
  13. 13.  En la primera estrofa ens presenta el personatge. A la segona ens explica la causa de la seva ceguera. En la tercera estrofa, l’autor, intensifica la situació que està passant la vaca. A la quarta estrofa ens torna al present. A la cinquena estrofa desapareix el jo narrador i ens descriu el paisatge. Com hem dit anteriorment el poema es troba al llibre Poesies.

×