• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Reus
 

Reus

on

  • 341 views

 

Statistics

Views

Total Views
341
Views on SlideShare
341
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Reus Reus Presentation Transcript

    • Raül Rodríguez Mitjans
    • Reus és una ciutat mitjana, a mig camí, però a tocar, del marMediterrani i de les muntanyes de la Costa Daurada iseparada per només un centenar de quilòmetres deBarcelona, així com a 250 quilòmetres de distància deFrança. Té el seu origen en l’Edat Mitjana, però inicia el seucreixement poblacional i urbà al segle XVIII, fins al puntd’arribar a ser la segona població de Catalunya. També esconvertiria en la ciutat de referència dels movimentsculturals sorgits al segle XIX, després de Barcelona. A més,l’empenta industrial i després comercial van ser destacables.En lactualitat, té un pes determinant dins el Camp deTarragona, la segona àrea demogràfica, econòmica imetropolitana de Catalunya, liderant un territori diversgeogràficament. Com a teló de fons, a 30 quilòmetres, shitroben les muntanyes de Prades i del Priorat, la Mola deColldejou i la Mussara; i a lhoritzó, el Mediterrani de laCosta Daurada, amb Salou i Cambrils a quinze minuts dedistància.Lemplaçament al prelitoral fa que Reus es caracteritzi perestius calorosos i hiverns moderats, amb precipitacionsirregulars.
    •  El territori en què s’assenta el nucli urbà de Reus ha estat habitat per l’home, d’una manera més o menys continuada, des de fa gairebé un milió d’anys. Tal com demostren els materials conservats i exposats al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, al terme reusenc hi han estat localitzats nombrosos jaciments arqueològics, de pràcticament tots els períodes cronològics. Especialment important va ser l’explotació agrícola i ramadera d’època romana, complementada amb una intensa producció terrissera.
    • Tot i aquests precedents antics, Reus és Al segle XVI i fins al primer terç deluna població d’origen medieval, XVII, Reus va crèixer de formadocumentada a partir de l’any 1154. significativa i es va convertir en unGràcies al comerç (el port de Salou, el notable nucli industrial, amb unamercat i la fira), la vila va esdevenir aviat important producció d’estamenya i deuna de les grans poblacions del Camp i va ceràmica. La guerra dels Segadors,crear un ampli àmbit d’influència però, aquí com arreu, va representar unaeconòmica i humana que abastava, ja al aturada traumàtica, de la qual no es vasegle XIV, bona part del sud de Catalunya. començar a recuperar fins el darrer terçReus va ser una vila de senyoria feudal, del segledependent de la cambreria de la catedral deTarragona, fet que va propiciar lasingularitat que dos dels seus senyorsfossin elegits papa, i un dels quals, BenetXIII, fos a la vegada papa i senyor feudalde Reus.
    • Al segle XVIII es va produir un Amb el segle XIX va arribar la fi de l’anticcreixement continuat de la població i un règim i de les formes gremials dedesenvolupament urbà i industrial producció. La industrialització de la ciutatextraordinari, al llarg de la segona meitat va empènyer el canvi de mentalitat quede la centúria, que va portar Reus a ser la porta el pas de la cultura tradicional a lasegona població de Catalunya en nombre cultura urbana: a la segona meitat del segled’habitants. Urbanísticament, la ciutat va hi arrelen amb força les noves inquietudssortir definitivament del clos murallat per ideològiques i Reus es converteix, despréstriplicar l’espai construït. Des d’un punt de de Barcelona, en la ciutat de referència devista econòmic, va ser molt destacable la tots els moviments culturals. Una greuproducció i l’exportació d’aiguardents, aturada d’aquest model industrial, a causaperò també de teixits, particularment de de la crisi dels sectors tèxtil i vitivinícola,seda. va comportar la transformació de la ciutat, al llarg del segle XX, en un important centre comercial.
    • Reus continua sent avui un important pold’atracció comercial, però tambéd’innovació, especialment en tecnologiaalimentària, un camp en el qual s’estàespecialitzant i que està donant els seusfruits tant en els resultats de la recerca comen la implantació d’empreses. La ciutatofereix, a més, un altre al•licient de pes:l’oferta cultural és extensa i variada, comptaamb produccions pròpies i amb laimplantació de festivals de referència.
    •  La posició estratègica de Reus, entre el corredor del Mediterrani i leix de lEbre i situada al cor del Camp de Tarragona, fa que es consideri la segona àrea demogràfica, econòmica i metropolitana de Catalunya, que són els principals actius de la ciutat. En concret, el municipi és accessible per més de 660.000 persones en menys de mitja hora
    • La centralitat de la ciutat queda demostrada amb les distàncies següents: 7 quilòmetres des de la Central Integral de3 quilòmetres des de l’Aeroport de Reus amb Mercaderies (CIM) del Camp, situada justconnexions amb les principals capitals a la sortida de l’AP-7, amb accessoseuropees i altres destinacions de l’Estat directes a la T-11 de Tarragona a Reus i l’A-7 que, quan s’acabi de desenvolupar,5 quilòmetres des de l’estació de serà la segona plataforma logística mésmercaderies que Renfe té a Constantí. gran de Catalunya, després de la zona d’activitats logístiques de BarcelonaA menys de 10 quilòmetres de Cambrils,Salou i La Pineda, els principals municipis 12 quilòmetres fins al Port de Tarragona,de la Costa Daurada, una destinació que es troba entre els cinc primers deturística amb més de 5 milions de visitants l’Estat espayol.anuals que equivalen a una poblacióestable de més de 110.000 habitants. A menys de 100 quilòmetres de l’Aeroport del Prat i a una mica més de 100 deA 15 quilòmetres de l’estació del Tren Barcelona.d’Alta Velocitat del Camp de Tarragona,ubicada a Perafort, que connecta amb A 250 quilòmetres de França.Madrid en menys de 3 hores i ambBarcelona en poc més de 30 minuts.
    •  Els edificis modernistes, lentorn natural, la història i les manifestacions culturals són els atractius patrimonials de la ciutat. El valor i l’interès del patrimoni de la ciutat de Reus es troba en la suma del conjunt de construccions arquitectòniques de diferents èpoques, espais naturals, rurals i urbans que configuren les més de 5.000 hectàrees que té el territori. La ciutat ha vist néixer al llarg de la història personatge cèlebres com luniversal arquitecte Antoni Gaudí, el pintor Marià Fortuny, lescultor Joan Rebull o el general Joan Prim, entre daltres. Ser el bressol de tots ells li han permès comptar amb un valuós patrimoni dedificis modernistes i una oferta dactivitats i equipaments culturals de primer ordre. A més de construccions i espais singulars, Reus té un reconegut patrimoni intangible integrat per festes tradicionals que anualment se celebren a Reus i que mostren elements de valor contrastat.
    •  L’element més antic és la Prioral de Sant Pere, que va ser edificada al segle XV sobre una església romànica i va ser consagrada l’any 1569. A més del campanar, visible a quilòmetres a la rodona, en destaca el retaule major, l’únic que es conserva després que fossin destruïts l’any 36 els que s’havien aplegat durant anys. Amb l’eclosió de la ciutat als segles XVIII i XIX, es construeixen el Palau Bofarull (1770), el Centre de Lectura (1859), que alberga l’ateneu més antic de Catalunya, i el Teatre Fortuny (1882). Però la vida de la ciutat també ha transcorregut al llarg d’aquests segles en punts neuràlgics com ara la plaça Mercadal i la plaça de Prim. Actualment, s’està recuperant part del llegat de la Guerra Civil, de manera que ja es pot visitar el refugi antiaeri de la plaça de la Patacada.
    •  El Modernisme és lestil més destacable del paisatge urbà de Reus. El naixement d’Antoni Gaudí i la presència d’alguns dels seus més estrets col•laboradors a la ciutat han deixat una empremta visible i han atorgat caràcter estètic a la ciutat. Són prop de 80 els edificis catalogats que conformen un espectacular aparador de larquitectura modernista, com ara la Casa Navàs, l’Institut Pere Mata, la Casa Rull i la Casa Gasull, obra de Lluís Domènech i Muntaner, considerat un dels millors arquitectes del modernisme europeu. Però nhi ha daltres que han signat elements patrimonials que avui es poden veure passejant pels carrers de la ciutat: Pere Caselles i Joan Rubió i Bellver en són dos dells.
    • PatrimonimodernistaReus també conserva la memòriadel genial Antoni Gaudí, des de laseva casa natal als indrets que vafreqüentar a la seva infantesa iadolescència abans de marxar cap aBarcelona.En preserva la memòria el GaudíCentre, un espai innovadordinterpretació del modernisme i dela vida i lobra dun dels catalansmés universals, larquitecte AntoniGaudí. Es tracta dun equipamentde turisme cultural de novageneració i de referènciainternacional ubicat al centre de laciutat, on es poden entendre demanera interactiva les claus delarquitectura gaudiniana imodernista en general. A la vegada,shi pot descobrir la personalitat delgeni i la seva vinculació amb Reus ilentorn que va inspirar la seva obra
    •  Reus és un territori ric més enllà de l’extensió urbanística, una terra fèrtil que manté explotacions agràries i granges i que s’abasteix de mines i pous d’aigua. El paisatge que envolta la ciutat es completa amb rieres i barrancs i conserva els masos testimonis d’un passat agrícola. Han servit per a l’estiueig dels reusencs des del segle XX i ara són habitatges particulars o s’han recuperat com a equipament públic pel seu valor històric i cultural. Els que no han quedat englobats dins el nucli urbà, serveixen per estructurar camins i com a refugi d’espècies animals. A més dels camins, l’espai periurbà de Reus està articulat per rieres i barrancs, on s’hi allotja la major riquesa natural del terme. No obstant això, l’aigua ha estat un recurs escàs històricament, de manera que la necessitat d’aconseguir-la ha llegat nombrosos regs, dipòsits i canalitzacions que avui dia es poden visitar a través de les Rutes de l’Aigua.
    •  la declaració de la festa major de Sant Pere com a festa patrimonial d’interès nacional posa de manifest la rellevància que la tradició té a la ciutat, rica en manifestacions culturals i tradicionals. La festa major s’ha mantingut des de fa prop de quatre segles amb les mateixes seqüències rituals: el toc de campana anunciador de la festa, l’encesa de la teiera, els oficis de Completes, les tronades, la processó i la singularitat de les tres claus necessàries per treure el reliquiari de la Prioral. A més, elements del seguici com ara la Mulassa, el Ball de Bastons, els gegants i les gralles destaquen com a part del patrimoni tangible d’aquesta festa. Encara que la festa major és el màxim exponent del patrimoni festiu, Reus és rica en altres tradicions: la Quaresma, la Setmana Santa, el Corpus i Misericòrdia han fet perdurar ritus que vénen de lluny, com ara la celebració de les processons de Setmana Santa i de Corpus, que daten de l’època medieval.
    •  Reus és ciutat de referència al seu territori d’influència, el Camp de Tarragona, i ha superat els més de 100.000 habitants els darrers anys. La disponibilitat de sòl industrial incrementa i ha suscitat la implantació de noves empreses i de llocs de treball. L’aposta per la innovació es materialitza en la creació del Parc Tecnològic on ja hi ha les bases operatives de les primeres empreses.
    •  Més de 107.000 habitants omplen de vida la ciutat de Reus. Són el seu actiu principal, el capital humà que teixeix lentramat productiu, els qui configuren la fesomia de la ciutat i els qui enriqueixen lactivitat social i cultural. Els habitants de Reus representen més del 56% de la població del Baix Camp i gairebé el 20% de la població del Camp de Tarragona, la segona àrea demogràfica i econòmica de Catalunya
    •  El municipi ha crescut especialment en els últims anys, quan ha passat de tenir més de 96.000 habitants l’any 2004 als més de 107.000 que hi ha actualment. Els factors que expliquen lincrement són, duna banda, el creixement vegetatiu, i, de laltra, la immigració. Les persones nascudes a lestranger són ara per ara el 20,57% de la població de Reus. Els països de procedència més comú dels ciutadans nouvinguts són el Marroc, Romania, Colòmbia, Bolívia i Xina, per aquest ordre
    • POBLACIÓLestructura de lapoblació està fortamentmarcada pel fenomenbaby boom dels anysseixanta i setanta. Peraquest motiu, lespersones que tenen entre25 i 54 anys conformenel segment majoritari.Més del 67% delsreusencs tenen entre 16 i64 anys, i són poblacióen edat de treballar
    •  Lagroindústria, el comerç i el turisme són els sectors estratègics pel seu pes en leconomia de la ciutat. La tradició de gran productor i de centre de distribució agroalimentària ha evolucionat cap al disseny, desenvolupant i producció daliments innovadors i amb propietats beneficioses per a la salut dels consumidors. En el camp de la innovació alimentària i la salut, Reus lidera grups de recerca ubicats a la facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili. A més, ha contribuït a la captació dempreses dalt valor afegit i a la realització de projectes dinnovació
    •  Reus és també la ciutat amb més tradició comercial del Camp de Tarragona, històricament referent internacional en el comerç de laiguardent, els fruits secs, especialment lavellana i lametlla, els vins i loli. El lideratge comercial sha mantingut al llarg de la història, fins al punt que avui la capacitat datracció comercial de Reus arriba a 660.000 habitants
    • Altres dades demostren el lideratge comercial:La Unió de Botiguers de Reus (que va ser El complex comercial del Pallolla primera associació de comerciants de impulsa la vitalitat comercial i turísticaCatalunya) és lentitat comercial amb més del nucli antic de la ciutatsocis en làmbit de Catalunya. El centre comercial i doci que esLAgrupació dInterès Econòmic, AIE Reus construeix al parc de Sant JordiCentre Comercial Segle XXI, contribueix a contribuirà a diversificar lofertala promoció del comerç i dels serveis al comercial de Reus i a complementarcentre històric de la ciutat. És la única de el comerç tradicional de qualitatCatalunya amb configuració jurídicapública i privada, i compta amb el suportde la Generalitat.Fira de Reus és una de les organitzacionsfirals més importants de Catalunya. El2010 ha inaugurat el nou centre de fires iconvencions al Tecnoparc amblorganització de la 50ena edició de laBorsa del Cereal, que va reunir més de2.000 operadors de 40 països.
    •  Pel que fa al turisme i loci, relacionats amb el comerç, el 10% dels treballadors i el 9% de les empreses corresponen al sector de la restauració. La dimensió mitjana de les empreses de Reus supera la mitjana de la demarcació en aquests sectors, especialment el de la indústria agroalimentària (65%) i el comercial, que ocupa més de 6.400 persones entre el comerç majorista i minorista.
    •  Reus és una ciutat atractiva per als emprenedors, que tenen a labast diversitat deines útils per desenvolupar el seu projecte empresarial. La ciutat disposa, des de 1995, de diferents complexos empresarials públics, que estan al servei de les persones emprenedores i de les empreses i són gestionats per lempresa de capital públic Reus Desenvolupament Econòmic SA (Redessa).
    • Ofereix els serveis de suport al sector següents: Informació sobre l’entorn socioeconòmic. Informació i assessorament empresarialTutoria per part dempresaris iprofessionals en el món de lempresa Interrelació amb daltres empreses. Gestió i tramitació comptable, fiscal i laboral.
    •  També és possible trobar un sistema alternatiu per a les noves idees que ofereix Reus Capital de Negocis SCR SA, l’única societat de capital risc de fora de la demarcació de Barcelona, que té per objectiu donar suport al creixement i la consolidació de pimes.
    • Redessa compta amb més de 70.000m² d’instal·lacions i serveis perquè lescompanyies hi desenvolupin la seva activitat: Reus Capital de Negocis SCR SA,Redessa 2: un nou complex empresarial de lúnica societat de capital risc de fora de7.700m² de naus industrials de transició, que la demarcació de Barcelona, creadaes va posar en marxa el 2002 al polígon lany 2002 per potenciar elindustrial AIQSA desenvolupament del teixit empresarial i emprenedor. Reus Capital de NegocisRedessa 3: una trentena de parcel·les ofereix un sistema de finançamentindustrials concedides en règim de dret de alternatiu i diferent per fer realitatsuperfície per a 60 anys, que ocupen noves idees i projectes empresarials i30.000m² i que estan pensades per a donar suport al creixement iempreses que prefereixen destinar els seus consolidació de pimes.recursos i capacitat dendeutament alactivitat productiva. Tecnoparc Reus SA, la societat promotora del Parc Tecnològic del Camp, que està participada per REDESSA i té com a objectius bàsics incrementar la comptetitivitat de les empreses locals i atreure noves inversions cap a Reus.
    •  El terme muncipial de Reus compta ara per ara amb 346,2 hectàrees de sòl industrial urbanitzades, però amb la previsió darribar a les 600 hectàrees una vegada finalitzi la urbanització dels sectors actualment en curs. De les més de 300 hectàrees de sòl industrial urbanitzat, 150 shan posat a disposició demprenedors i empreses en els últims deu anys en una aposta per generar un sòl industrial major i més variat.
    •  Tan important com la quantitat de sòl industrial generat és la seva qualitat i adaptabilitat a les noves necessitats. Com a mostra, trobem un dels últims sectors urbanitzats: lA.12. Riera del Molinet, al sudest de la ciutat, que abarca una extensió de 40 hectàrees dins el Tecnoparc i que ha estat dissenyat amb criteris dindústria-jardí. Té avingudes amples, extenses zones verdes, edificabilitat limitada i, per tant, ocupació baixa de parcel·la
    • Les 4 grans àrees on es desenvolupa més sòl industrial són: Zona Tecnoparc: 156 hectàrees queZona Agro-Reus: làrea industrial més conformen el parc tecnològic, el projecteconsolidad de la ciutat que limita amb la més ambiciós de transformació de sòl quevia del tren i la variant de la N-420. sha fet a la ciutat. El Tecnoparc se situaCompta amb 65 hectàrees en fase de entre les autovies de Tarragona, la N-340 idesenvolupament. la carretera de Cambrils.Zona Nord-Est: 56 hectàrees repartidesentre la carretera de Montblanc, la variantest i lautovia de Tarragona. Centre Integral de Mercaderies (CIM) del Camp: 42 hectàrees promogudes per la Generalitat, destinades a ser el segon centre logístic més important de Catalunya.GUPSA (www.gupsa.com) és lempresapública municipal que sencarrega, entredaltres, de facilitar el planejament i lagestió del sòl industrial i residencial, aixícom també de la promoció de sòl perfacilitar lactivitat econòmica en el territori.
    • Tecnoparc Reus Per acomplir aquestes fites, el TecnoparcEl parc tecnològic Tecnoparc Reus aprofita disposa dinfraestructures tecnològiques ilespecial posicionament del coneixement i de recerca vinculades a la salut i la nutricióde les empreses del territori en làmbit de de primer nivell, com ara el Centre enla salut i la nutrició. El parc empresarial de R+D+I en Nutrició i Salut que impulsa elbase tecnològica ofereix un conjunt de desenvolupament daliments funcionals iserveis tecnològics que van des del disseny actua en totes les etapes que condueixen ade laliment funcional fins als estudis la seva implantació.necessaris per a posar-los al mercat.El parc pretén fomentar lesperitemprenedor daquests sectors econòmicsestratègics a través de la transferència de latecnologia, la incubació dempreses de basetecnològica i la generació de clústers oestructures en xarxa que dotin alsoperadors econòmics de la capacitat iflexibilitat necessàries per redefinir-sedavant dels reptes que planteja la novaeconomia.
    • El centre té les següents estructures de R+D+I:El Centre Tecnològic en Nutrició i Salut La seu de lInstitut dInvestigacions(CTNS), el primer centre especialitzat en Sanitàries Pere Virgili (IISPV), quetecnologies de la salut i la nutrició aglutina la recerca bàsica, clínica idEspanya. (www.ctns.cat) assistencial relacionada amb la nutrició i la salut de la URV, el Grup Pere Mata, el Grup Sagessa i lInstitut Català de la Salut.El Centre per a Bioempreses (CpB), on shiubicaran les iniciatives empresarialsvinculades a lactivitat de recerca idesenvolupament dels diferents operadorsubicats al parc. Unitats mixtes dinvestigació universitat- empresa i espais per a activitats de transferència i innovació de la URV
    • Al marge dinfraestructures tecnològiques i de recerca, Tecnoparc disposa de diversosequipaments al servei dels emprenedors i les empreses.LEdifici Tecnoparc és lequipament depromoció econòmica de referència del parc El Centre Empresarial per a la Innovació itecnològic, acull Fira Reus, un centre de el Desenvolupament (CEPID) pensat comserveis de la Cambra de Comerç, lauditori una infraestructura facilitadora deAntoni Gaudí (amb capacitat per a 750 lactivitat empresarial vinculada al sectorespectadors) i la incubadora i centre de de lalimentació, la biotecnologia i lesnegocis Tecnoredessa, amb oficines noves tecnologies.modulables dentre 20 i 1.200 metresquadrats gestionades per REDESSA. Mésinformació a www.redessa.catEl Tecnoparc suma una superfície de 165 hectàrees entre el parc tecnològic i el seuentorn empresarial.
    • Oferta culturalL’oferta cultural a Reus és extensa idiversa, tant per les manifestacionsartístiques que hi tenen lloc com pelnombre d’equipaments on s’hidesenvolupen les creacions. La ciutat s’ha situat en el mapa a nivell internacional amb la realització de festivals com ara el de circ, el Trapezi, el de teatre gestual, el Cos, i el de cinema, el Festival Memorimage. Així mateix, es pot gaudir de les produccions pròpies del Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER), i d’espais com ara els teatres i la biblioteca central, que aviat comptarà amb la segona de la xarxa.
    • Reus és un dels centres teatrals més importants del país, amb set escenaris que escoordinen i ofereixen una programació conjunta i de qualitat amb estrenes i produccionsde primer ordre.Els teatres de Reus formen una xarxa potent amb una capacitat per a més de 3.000espectadors: Teatre Fortuny Teatre Bartrina La Palma Teatre Bravium Teatre de lOrfeó Reusenc Teatre de lInstitut Baix Camp
    • Tenen un programa estable durant totl’any, amb una oferta escènica diversa irica en espectacles de teatre, música,dansa, opera, mim i circ. A més, elsescenaris estan integrats en els cartells delsdiferent Festivals que es fan a la ciutat,Trapezi, Cos, Festivals d’Estiu i cadaequipament ha consolidat una ofertaadreçada a un tipus de públic. La ciutat compta amb el Centre d’Arts Escèniques Reus (CAER), un centre públic dedicat a la producció i la programació de teatre, música, dansa i circ. El CAER gestiona la programació del Teatre Fortuny i del Teatre Bartrina.
    • Els espectadors poden trobar els següentsEl calendari de Festivals marca una part festivals:important de la programació cultural de laciutat. La consolidació de la programació El Trapezi, la Fira del Circ a Catalunyafa que Reus tingui festivals tot l’any, tresd’ells de marcat caràcter internacional i per S’ha convertit en un punt de referènciatant amb projecció exterior, com són el obligat en el món dels festivals i mésfestival de circ, el de mim i el de cinema. concretament en el món del circ. Més de cent companyies, un miler d’artistes,Els festivals de Reus s’han convertit en un desenes de programadors i cinc diesreferent cultural al nostre país, que, d’activitat latent són algunes de lesdefinitivament consolidats i àmpliament particularitats de la història d’aquesta fira.avalats pel públic, omplen els espais cita Se celebra al maig.rere cita.
    • El Cos, Festival Internacional de Moviment Festival de Jazz de Reusi Teatre Gestual de Reus Compta amb la presència de formacionsSe celebra cada tardor amb l’objectiu musicals d’avantguarda, així com lad’omplir la ciutat de cossos i objectes en projecció de pel·lícules i audiovisuals ambmoviment. Companyies estatals i la presentació de realitzadors iinternacionals el consideren un punt de conferenciants de renom.referència obligat a l’hora d’estrenar lesseves darreres propostes. Festivals d’estiu (estiu a la fresca) Programació de petit i mitjà format enFestival Europeu de Curtmetratges espais de la ciutat on hi prenen protagonisme els contes per adults, laFestival dedicat a curtmetratges europeus i poesia, la música, la dansa, les darreresvideocreació contemporànea. Dóna cabuda produccions cinematogràfiques i elsa cineastes i artistes visuals o plàstics que concerts més alternatius.utilitzen el cinema com a llenguatgeexpressiu.
    • Festival Memorimage Festival ReggusFestival internacional de caràcter Festival de petit format dedicat al reggae,competitiu centrat en pel·lícules que lska, els ritmes mestissos i les músiquesincorporen imatges d’arxiu en moviment. africanes i del món que es fa a lescenari deAposta per la importància de la La Palma al maig.recuperació i conservació del patrimoniaudiovisual i pel valor de la imatge en la Taca d’oliconfiguració de la memòria individual i Festival de poesia contemporànea que escol·lectiva. El web del festival és desenvolupa pels carrers, bars musicals,www.memorimagefestival.org. equipaments, i racons diversos de la ciutat.ArReus Festival Reus BluesFestival musical per conèixer i descobrir Durant dos caps de setmana consecutius aaltres músiques i cultures, en un context no l’inici de l’estiu, ofereix una gran diversitattan sols musical i lúdic sinó també de de tendències musicals que conviuen en elcontacte humà, solidari, de cooperació blues.entre els pobles i les persones. Se celebra aLa Palma durant el mes de setembre. Autúria Festival de música dautor en què cantautors dins el terreny del pop, del rock, del folk, més excèntrics o més tradicionals, demostren que el terme cançó dautor és un concepte tan ampli com possibilitats musicals hi ha. LAutúria es fa els mesos d’hivern a La Palma
    • MuseusEls Museus de Reus col·leccionen,conserven i exhibeixen objectes testimonismaterials de la vida de lhome i el seuentorn. Els Museus de Reus són hereusduna pràctica museològica que comença,al tombant de segle, amb la formació decol·leccions per part dassociacionsculturals i grups excursionistes. Però lahistòria dels museus reusencs va lligada,fonamentalment, a la personalitat deSalvador Vilaseca Anguera (1896-1975),com a investigador en els camps delarqueologia i la història, i impulsordactuacions museístiques.